Vora 2.000 persones, convocades per la Plataforma per un Port Sostenible, van eixir el passat 18 d’octubre als carrers d’Alacant per a mostrar el seu rebuig al projecte de construcció de sis macrodipòsits de combustible en la terminal de mercaderies del port d’Alacant. La marxa va arrencar a la plaça de la Muntanyeta, des d’on va caminar fins a la plaça de l’Ajuntament per a instar al govern espanyol, així com a la Generalitat i al consistori a impedir que el projecte es duga a terme. “No als dipòsits, sí a un port sostenible, per un Alacant verd i blau” o “Alacant, nosaltres si et volem” són alguns dels lemes que es van poder sentir durant la manifestació, que comptava amb el suport de més 60 col·lectius, com ara associacions de veïnes, col·lectius, AMPAs i una llarga llista d’altres entitats veïnal i socials.
La instal·lació d’aquests macrodipòsits en el port, a escassa distància de centres educatius i de zones residencials “comporten un risc que considerem inassumible”, denuncien a la Directa des de l’Associació de Veïns de Benalua
La instal·lació d’aquests macrodipòsits en el port, a escassa distància de centres educatius i de zones residencials “comporten un risc que considerem inassumible”, denuncien a la Directa des de l’Associació de Veïns de Benalua. El trànsit continu dels camions que transporten el combustible, eventuals vessaments i els possibles incendis que provocarien els núvols de gasos letals, sense excloure explosions de dimensions catastròfiques, són alguns dels perills que ha advertit l’associació, qui s’ha mostrat contundent contra les afirmacions de l’Autoritat Portuària d’Alacant (ens titular de l’espai on es realitzarà el projecte i que depén del Ministeri de Foment espanyol) sobre la seguretat del projecte. “Alguns accidents ens recorden que la seguretat total no existeix: Txernòbil, Three Mile Island, Vandellós, Fukushima, etc. Considerem que el port, tenint en compte la seua proximitat a zones habitades, ha d’adaptar el seu funcionament a aquesta circumstància”, afirmen membres de l’associació de veïns. Per la seua part, el portaveu d’Ecologistes en Acció d’Alacant, Carlos Arribas, també compartix aquesta preocupació, ja que “genera un alt risc per a la població en cas d’explosió, incendis o fuges”.
Quasi 100.000 tones de carburants
En agost de 2018, la sol·licitud per modificar la concessió de la construcció de sis macrodipòsits per a l’emmagatzematge de quasi 100.000 tones de carburants va ser tramitada per Terminales Marítimas del Sureste -l’empresa que gestiona les instal·lacions portuàries-, que ara vol cedir la construcció d’aquests dipòsits a l’empresa XC Business 90, la qual disposarà de 5,7 milions d’euros per a dur a terme el projecte. Els sis dipòsits s’instal·larien sobre una parcel·la de 14.500 metres quadrats al moll 19, que es troba a una menys d’un quilòmetre del nucli urbà. En concret, a 800 metres del barri Gran Via Sud i Benalua i a 1.000 metres del barri de San Gabriel.
El projecte contempla, fins i tot, una segona fase, en què es construirien dotze dipòsits més amb una capacitat de 50.000 tones cadascú. Aquest fuel s’hauria de transportar des del port fins a les estacions de servei per una única carretera que travessa un entorn on hi ha molta població, tal com ha informat Arribas. A més a més, el projecte comporta també l’anomenat bunkering, distribució de carburants a vaixells en alta mar, malgrat l’existència d’espais protegits de la Xarxa Natura 2000, com l’Illa de Tabarca o el Cap de l’Horta. “Una fuita de carburant seria fatal per a les praderies de posidònia i la biodiversitat marina que alberguen aquests espais”, denuncia el portaveu d’Ecologistes en Acció.
Una sol·licitud desapercebuda des del 2013
Aquest projecte veu la llum en agost de 2018 quan la sol·licitud de modificació va arribar a l’Autoritat Portuària per a complir amb el tràmit d’exposició publica. Tanmateix, el projecte ja comptava d’una forma o altra gestant-se des del 2013. “La sol·licitud va passar desapercebuda per tothom i va ser gairebé clandestina- comenta Arribas – soles es va penjar un paperet al tauló d’anuncis que ningú mira”.
És en 2014 quan apareix la primera prova expressa d’una gestió municipal per part de l’Ajuntament d’Alacant. L’aleshores regidora d’urbanisme del PP, Marta García Romeu, va signar un certificat de compatibilitat. A banda d’aquest fet, que va passar sense exposició publica, el regidor d’urbanisme en 2015, en aquest cas del partit Guanyar, durant el curt i tumultuós govern del tripartit a l’ajuntament, Miguel Angel Pavón, també va afirmar al diari Alicante Plaza en octubre de 2018, que ell va tindre coneixement del projecte en 2016 quan, com informa el diari alacantí, es va registrar un primer projecte en la seua regidoria. Pavón ha declarat que en aquell moment no va prendre cap decisió i va demanar els informes tècnics necessaris per a la concessió de la modificació. No obstant això, segons el mateix Pavón, no es va tornar a saber res del projecte. Fins i tot, la seua substituta quan Pavón va ser dimitit, Eva Montesinos del PSPV, ha afirmat que a ella ningú la va informar del projecte dels macrodipòsits.
Més de 1.000 al·legacions en contra
I així s’arriba al mes d’octubre de 2018 “quan es va tramitar l’octubre de 2018 la modificació substancial de la concessió portuària a una filial d’OHL de 2003”, informa Arribas. Efectivament, l’empresa concessionària, XC Business 90 és una antiga filial d’OHL que va ser traspassada al fons australià IFM i que gràcies a aquesta activitat milloraria els resultats negatius dels últims anys.
Però, tot i l’obscuritat en aquest procés, en el moment en el qual el projecte entra en fase d’exposició pública les associacions veïnals, col·lectius ecologistes i altres entitats responen davant la intenció de la propietària dels terrenys amb més de 1.000 al·legacions.
Entre aquestes mil al·legacions es troben sobretot motius i referències a qüestions de seguretat com s’ha esmentat per també de tipus administratiu. El manifest de la Plataforma per un Port Sostenible afirmava que la tramitació és “summament complexa perquè suposa la necessitat d’acreditar mesures contra el perill per explosió i accident greu, l’enorme trànsit de camions cisterna amb substàncies explosives que passarien pels voltants de diversos barris i centres escolars i el compliment de les exigències mediambientals establertes en la normativa vigent per a impedir la contaminació per substàncies catalogades com a perilloses i altament contaminants sobre les platges del Postiguet, Sant Gabriel, Aigua Amarga i Urbanova”.
El Port d’Alacant es troba “entre dos espais naturals protegits inclosos en la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea, per la seva condició de Lloc d’Interès Comunitari (LIC) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA): el LIC marí del Cap de l’Horta i el LIC i ZEPA marí de Tabarca”
A més a més també hi trobem al·legacions que fan referència a l’impacte mediambiental del projecte, ja que el Port d’Alacant es troba “entre dos espais naturals protegits inclosos en la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea, per la seva condició de Lloc d’Interès Comunitari (LIC) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA): el LIC marí del Cap de l’Horta i el LIC i ZEPA marí de Tabarca, que s’estén des de l’entorn de la desembocadura del Barranc de les Ovelles fins a l’illa de Tabarca. La nombrosa normativa legal en matèria mediambiental fa inviable l’autorització d’aquesta mena d’instal·lacions perilloses i contaminants”, segons explica la plataforma.
Tot plegat, l’Autoritat Portuaria d’Alacant (APA) ha mantingut el seu suport i defensa d’aquest projecte de forma invariable. En un primer moment l’APA afirmava a la premsa que només complia amb un requisit legal de tramitar una sol·licitud. Però, per a Carlos Arribas l’actitud de l’APA té altres explicacions: “L’APA ha actuat al dictat d’OHL i dels promotors del projecte, que no és una simple Societat Limitada amb un capital de 3.000 euros. Darrere d’aquest projecte es mouen els interessos d’algun gran operador petrolier (noruec, rus, etc) que és competència directa dels grans operadors més coneguts (BP, Cepsa, Repsol), el subministrador dels quals eés CLH (antiga Campsa, monopoli estatal en el franquisme). La voluntat és distribuir carburants en gasolineres ‘low cost’”.
Declaració institucional amb consens de tots els partits
La realitat, efectivament, pareix donar-li la raó. L’APA ha continuat amb aquest projecte malgrat comptar amb l’oposició de tots els partits des del 2018. Després de les més de mil al·legacions presentades des dels col·lectius i associacions, l’ajuntament va promoure una declaració institucional conjunta a només sis mesos de les eleccions de 2019. En aquella declaració institucional s’esmentava l’acord de 1995 sobre els usos del port.
El 1995, els actors de l’administració implicats van signar l’acord que establia que “les institucions públiques intervinents consideren que en el futur no ha d’haver instal·lacions d’emmagatzematge i distribució de productes petrolífers al Port d’Alacant”
I és que aquesta polèmica no és exactament nova. El 1995 hi estaven els antics dipòsits de combustible Campsa, empresa que es convertiria després en la Compañía Logística de Hidrocarburos (CHL). En aquell moment -i per les mateixes raons per les quals ara els col·lectius i organitzacions s’hi oposen- la Generalitat, el Ministeri d’ Indústria i Energia, la mateixa CHL, l’Ajuntament d’Alacant i fins i tot l’APA van signar l’acord que establia que “les institucions públiques intervinents consideren que en el futur no ha d’haver instal·lacions d’emmagatzematge i distribució de productes petrolífers al Port d’Alacant”. Amb eixe document s’afirmava l’existència d’una voluntat comuna per part de les institucions d’evitar qualsevol projecte com el que ara mateix l’APA vol dur a terme. Tanmateix, aquell acord també establia la voluntat de fer una revisió del Pla Especial del Port que en aquests 20 anys no s’ha realitzat.
Fins i tot el mateix president de la Generalitat, Ximo Puig, va afirmar que “si la ciutat d’Alacant no vols els dipòsits al port, no els tindrà”. Des d’Ecologistes en acció, Carlos Arribas explica que “ara s’ha constituït una Comissió Mixta Ajuntament-Generalitat per a intentar bloquejar aquest projecte, perquè hi ha competències de les dues institucions. Veurem els seus resultats. Per exemple el projecte necessita una avaluació ambiental que no s’ha desenvolupat, perquè ni l’Ajuntament ni l’Autoritat Portuària la va exigir en el seu moment. Ara es veu que és obligatòria per Llei, tal com ho sol·licitem en les al·legacions al port i l’APA negava. Aquest tràmit obligaria a començar des de zero tot el projecte”. No obstant això el membre d’Ecologistes en Acció també té clar que els partits només “es mouran en la mesura que la mobilització social els obligui a posicionar-se”.
El 25 de juliol el Consell d’Administració de l’APA es va reunir i va aprovar la modificació de la concessió donant llum verda al projecte. L’APA al·lega que no hi ha cap impediment legal o urbanístic per a bloquejar el projecte. El port ha manifestat als mitjans que es reafirma en la seua opinió mitjançant un informe de l’Advocacia de l’Estat al respecte. Per tant l’APA rebutja les al·legacions. En aquella reunió hi haurien d’haver estat els representants del consistori alacantí, però “va coincidir a propòsit amb un Ple municipal. Els tres representants dels ciutadans en aquest Consell d’Administració no van poder donar la seva opinió sobre aquests dipòsits perquè estaven absents”, denúncia Arribas que explica que “el menys que es pot dir de l’APA és que no respon als interessos ciutadans i al bé comú sinó a uns altres ben diferents, i s’escuda en el suposat compliment de la Llei”.
Ara per ara, la tramitació continua a l’espera de la llicència d’obra i activitat sol·licitada per XC Business 90. L’empresa compta ja amb espai en els molls 19 i 21, tot i que la Comissió Mixta constituïda pel Ministeri de Transició Ecològica i l’Ajuntament ha demanat documentació addicional sobre la iniciativa tant a l’empresa promotora com a l’Autoritat Portuària d’Alacant per a poder avaluar-la i emetre els informes ambientals i de seguretat requerits per la Regidoria d’Urbanisme en els seus termes correctes. Per la seua banda, els col·lectius i organitzacions integrants de la plataforma han anunciat que continuaran amb les mobilitzacions en contra del projecte.
