Ara fa un any Sílvia Orriols guanyava les eleccions municipals a Ripoll i amb els sis regidors obtinguts esdevenia batllessa d’aquesta capital de comarca. Aliança Catalana, el partit xenòfob i independentista que ella mateixa va fundar triplicava els vots que havia assolit quatre anys enrere, abans d’escindir-se del Front Nacional de Catalunya.
Les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig de 2024, en què el partit islamòfob es presentava per primera vegada, no només han servit perquè Orriols surti reforçada al seu feu —on ha passat de 1.400 vots a més de 1.550 i un 33% dels vots. Aquests comicis l’han situat amb un escó a l’hemicicle autonòmic com a cap de llista per Girona i, a més, comptarà amb un segon diputat, en aquest cas Ramon Abad, per la demarcació de Lleida.
Aliança ha recollit 118.136 sufragis i un 3,79% del vot, unes xifres que no han estat suficients per obtenir representació per Tarragona i Barcelona
Aliança ha recollit 118.136 sufragis i un 3,79% de vot arreu de Catalunya, unes xifres que, tanmateix, no li han bastat per obtenir representació per les demarcacions de Tarragona i de Barcelona, on amb un 2,88% dels vots ha quedat a prop de superar la barrera de 3% i sumar tres diputats més. A Girona, en canvi, amb un 9,13% dels vots s’han quedat a les portes d’aconseguir un altre escó, que finalment ha aconseguit la CUP per un marge de dos mil vots.
“Necessitàvem aquest altaveu i és gràcies als 118.000 catalans que ens han fet confiança”, declarava cofoia Orriols a la premsa des de la porta de la seva seu, a la capital del Ripollès, ja que no els ha permès accedir a l’interior del local. Tot i mostrar una certa decepció per no haver aconseguit més diputats, aquesta política d’extrema dreta és conscient que el seu missatge està fent forat i que a banda de guanyar a Ripoll ha aconseguit ser la força més votada als municipis veïns de Gombrèn, Campdevànol i Les Llosses.
Aliança Catalana (AC), més enllà del soroll a xarxes socials i la seva promoció a la premsa espanyolista, ha passat del no-res a convertir-se en el primer partit d’extrema dreta d’arrel catalana que aconsegueix obtenir representació al Parlament de Catalunya, compartint espai i rivalitzant retòricament amb Vox, amb Orriols al capdavant. Antiga militant de les joventuts d’ERC i d’Estat Català, va formar part del col·lectiu L’Intransigent de Catalunya, un grupuscle etnopluralista de Ripoll que difonia un ideari nacionalista essencialista i defensava “els trets etnogràfics i identitaris dels catalans”.
Orriols, antiga militant de les joventuts d’ERC i d’Estat Català, va formar part del col·lectiu L’Intransigent de Catalunya, un grupuscle que difonia un ideari nacionalista essencialista
El cap de llista d’AC per Lleida, Pirineu i Aran, Ramon Abad, és un dels dos diputats que la formació d’extrema dreta ha obtingut al Parlament de Catalunya. Segons recull el diari Segre, Abad, veí d’Alpicat, va ser militant d’ERC i va arribar a ocupar algun càrrec orgànic en la federació comarcal del partit de Junqueras. Abad va criticar el 155 i s’ha mostrat reiteradament partidari de l’eliminació de l’impost de successions.
De fet, Aliança Catalana ha estat la segona força més votada a dotze dels quinze pobles del Ripollès on no ha guanyat, amb l’excepció de Vallfogona, Planoles i Camprodon. No obstant això, si ampliem la fotografia més enllà del seu bressol, s’evidencia que en tot el territori comprés entre la Cerdanya i el Berguedà fins a l’Alt Empordà i la Selva, el seu missatge identitari, islamòfob i apel·lant a les persones frustrades amb els lideratges polítics del procés, està calant i té camp per recórrer.
El partit d’Orriols ha estat el segon més votat en setanta municipis de tres de les quatre demarcacions del Principat, en la majoria dels casos només per darrere de Junts
Tant és així que Aliança ha estat el segon partit més votat en setanta municipis de tres de les quatre demarcacions del Principat —excepte a Tarragona—, en la majoria dels casos només per darrere de Junts. A banda dels del Ripollès, a la demarcació de Girona han quedat en segona posició en 35 municipis més com ara Santa Pau, la Vall de Bianya i les Preses (la Garrotxa), Meranges i Das (la Cerdanya), Vilobí d’Onyar, la Cellera de Ter i Arbúcies (la Selva), Sant Miquel de Campmajor (el Pla de l’Estany), Borrassà i el Port de la Selva (l’Alt Empordà) i Foixà i Ullastret (el Baix Empordà).
En nou petits municipis de Lleida també han quedat en segona posició: Els Omells de na Gaia, Nalec, Bellvís, Ribera d’Ondara —on ostenten l’alcaldia en funcions—, Cabanabona, Tiurana, la Baronia de Rialb, Lladurs i Navès, així com en catorze de Barcelona: Pujalt, Viver i Serrateix, l’Espunyola, Montclar, Casserres, Castellar de n’Hug, Sora, Montesquiu, Sant Quirze de Besora i Orís, Sant Cecília de Voltregà, les Masies de Roda, Tavèrnoles i El Brull.
Tanmateix, el poc pes demogràfic i, per tant, electoral, d’aquests municipis i de la demarcació de Girona respecte a altres àrees del país, ha provocat que el procés d’expansió territorial iniciat no s’hagi traduït en quotes de representació més altes, tal com algunes enquestes preveien. En canvi, les comarques on Aliança Catalana ha obtingut menys suports és on Vox n’ha tret més, i a la inversa.
Les comarques on Aliança Catalana ha obtingut menys suports és on Vox n’ha tret més, i a la inversa
Es tracta de tota la zona de la costa que va des del Maresme fins a les Terres de l’Ebre, que és on es concentra la majoria de la població de Catalunya. Per aquest motiu, amb poc més del doble de vots que el partit d’Orriols, Vox multiplica per cinc els representants que aconsegueix respecte Aliança.
Vox resisteix així amb 11 escons —el mateix resultat que l’any 2021, quan va entrar per primera vegada al Parlament— però perd el pols enfront del PP. Malgrat aquest resultat, i tot i que percentualment la formació del santcugatenc Ignacio Garriga ha crescut en vots (7,98%), 30.000 vots més que fa tres anys, el partit passa del quart al cinquè lloc en nombre de diputats, després de veure’s superat pel PP.
La formació d’extrema dreta espanyolista ha obtingut representants a totes les circumscripcions repetint cares: 7 diputats per Barcelona, 1 per Girona, 1 per Lleida i 2 per Tarragona. Vox només ha guanyat les eleccions en un municipi català, en concret a Vilamalla, un municipi de l’Alt Empordà. És una victòria compartida amb el PSC d’Illa.
