L’ajuntament de Premià de Mar va aprovar una moció a finals de setembre per endurir l’accés al padró. JxCat, PSC i Ciutadans van votar-hi a favor. ERC, Crida Premianenca i En Comú Podem s’hi van oposar. En virtut d’aquest acord del plenari, a partir d’ara, el govern municipal exigirà un títol de propietat de domicili o un contracte de lloguer per empadronar la població premianenca. Segons el consistori, aquesta és la manera de fer front a “l’augment d’ocupacions il·legals” al poble.
Així mateix, els grups municipals que van votar contra de la mesura han presentat conjuntament un recurs perquè afirmen que l’ajuntament està incomplint la llei d’empadronament i la decisió “pot afectar negativament” a les persones més vulnerables.
Contradiccions amb l’actual legislació de padró
“La llei obliga els ajuntaments a empadronar a tothom que visqui al municipi. El consistori ha de comprovar que les persones que sol·liciten el padró resideixen al poble. Poden fer-ho amb un contracte de lloguer, un títol de propietat però també serveix una factura de subministraments”, explica Laia Costa, activista jurídica en la Fundació Ficat, una entitat d’acompanyament i assessorament jurídic.
La normativa de l’estat espanyol sobre instruccions tècniques als ajuntaments quant a la gestió del padró municipal també contempla l’empadronament sense domicili fix: “Els infrahabitatges (barraques, caravanes, coves i també l’absència total de sostre) poden i han de figurar com a domicilis vàlids a padró”. Fins i tot, considera l’opció de buscar un domicili fictici, com seria un equipament públic.
La normativa de l’estat espanyol també contempla l’empadronament sense domicili fix així com en situacions d’infrahabitatge (barraques, caravanes, coves) o l’absència total de sostre
Per Laia Costa, la moció de l’ajuntament de Premià de Mar és contrària a la legislació actual, que permet empadronar sense contracte de lloguer i sense títol de propietat. L’activista jurídica conclou que la resolució és il·legal i apunta que podria existir un delicte de prevaricació, ja que l’ajuntament està incomplint la normativa.
Tanmateix, el tràmit de l’empadronament tampoc era cap camí de roses abans de la darrera moció que el limita. Ebrima Ceesay, veí d’origen gambià de la localitat, explica com ho ha patit en primera persona: “Vaig arribar a Premià fa dos anys i vaig trigar cinc mesos a empadronar-me”.
“En un primer moment, l’ajuntament em va demanar un contracte de lloguer que no vaig poder acreditar. També em van denegar una sol·licitud amb un rebut de la llum. Mesos més tard, l’ajuntament va enviar agents de la policia a casa per fer la comprovació i llavors va ser quan em van empadronar. Després de cinc mesos”, recorda Ebrima Ceesay.
“Els problemes no se solucionen privant drets sinó donant-los”
D’ençà que es va aprovar la resolució, les crítiques a l’ajuntament no s’han aturat. La Xarxa d’Habitatge del Baix Maresme ha engegat la campanya Mantenim el padró per denunciar que el consistori “està negant drets fonamentals a les seves veïnes”. Mohamed Ouaali, portaveu de la Xarxa d’Habitatge, emfatitza en els drets que depenen del padró: “Sense padró no pots tenir atenció sanitària, no pots gaudir dels serveis socials, no pots regularitzar la teva situació administrativa i tampoc no pots escolaritzar als infants.”
Mohamed Ouaali, de la Xarxa d’Habitatge del Baix Maresme, assenyala que “la diana de l’ajuntament són les persones migrades. Són qui més perden sense padró. És fonamental per tramitar qualsevol dret”
Ouaali assegura que “els problemes socials del poble no se solucionen privant drets sinó donant-los”. A més, apunta que aquesta mesura pot obrir la porta a un mercat paral·lel d’empadronaments entre particulars a canvi de diners. “La diana de l’ajuntament són les persones migrades. Són qui més perden sense padró. Si a sobre tampoc tenen papers, el patiment és doble. El padró és fonamental per tramitar qualsevol dret”, argumenta el premianenc.
Amnistia Internacional i el Síndic de Greuges reproven el consistori
Amnistia Internacional de Catalunya també s’ha sumat a les crítiques. L’entitat defensa que l’empadronament és la porta d’accés a drets econòmics, socials i culturals, com el dret a la salut o a l’habitatge. “Els requisits per obtenir l’empadronament no han de representar cap obstacle a l’accés d’aquests”, es declara des de l’organització.
Per la seva part, el Síndic de Greuges de Catalunya ha instat al consistori encapçalat per Miquel Àngel Méndez (JxCat) que ampliï la informació relativa al tràmit perquè es puguin empadronar persones que no disposen de la documentació sobre l’habitatge o que viuen al carrer. Segons que defensa el Síndic, posar traves a l’empadronament “pot comportar problemes per les persones afectades en cas d’una emergència econòmica o social com l’actual”.
La federació Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) va identificar a l’abril més de quaranta municipis catalans amb queixes per posar traves a l’empadronament
L’ajuntament de Premià no és l’únic que està endurint l’accés al padró. La federació Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) va identificar a l’abril més de quaranta municipis catalans amb queixes per posar traves a l’empadronament, entre els quals figuren l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Mataró, Cornellà, Santa Coloma de Gramenet, Reus, Barberà del Vallès o Figueres.
Organitzacions locals com la Plataforma Vallès Oriental Vol Acollir, Dignitat Migrant, Terrassa Sense Murs, Premià Acull, Reus Refugi o Mollet Acull, entre altres, han expressat reiteradament la seva preocupació per la dificultat a l’hora d’empadronar als ciutadans que viuen als municipis catalans.
Per aquest motiu, la Coordinadora Obrim Fronteres i la Fundació Ficat han engegat una iniciativa estatal anomenada PadróxTotes, amb l’objectiu que “les administracions locals deixin d’obstaculitzar el dret a l’empadronament de les persones i facilitin el tràmit”.
