Els anys anteriors a la revolució social de l’any 1936 van ser un laboratori d’idees trencadores, en ebullició, d’alternatives oposades al capitalisme, de la premsa obrera
i d’un ensenyament autodidacte. Una època en què idees i pràctiques com l’espiritisme, el vegetarianisme o el naturisme enriquien la cosmovisió del moviment obrer. La branca naturista llibertària fou la més transgressora, barrejava naturisme científic i pensament filosòfic, i introduïa valors que podrien considerar-se com a precursors de les posteriors idees ecologistes.
Isaac Puente va ser un dels difusors d’aquesta nova cultura. Metge rural aragonès, naturista, excursionista i teòric anarcosindicalista, va tenir una d’aquelles vides intenses, tristes i apassionants del segle XX, sent afusellat pels franquistes amb tan sols quaranta anys.
Les respiracions profundes en les baixades de pressió atmosfèrica, la defensa contra el fred mitjançant el nudisme en les ascensions alpines, el somni profund després d’una excursió… Són plasmades amb un llenguatge senzill i breu perquè qualsevol obrer no il·lustrat ho pogués entendre
L’any 1925 va difondre aquest present text entre els obrers per fer front al que anomenava la “incultura física” i les “diversions idiotitzants” de l’època. Un manifest per una vida sana, que difon els beneficis d’una alimentació saludable, de la pràctica de l’exercici físic i de la higiene personal. En ell, defensa la relació harmònica de les persones amb la natura i la muntanya, de la plenitud que aporta l’alpinisme al cos, la ment i l’esperit. Les respiracions profundes en les baixades de pressió atmosfèrica, la defensa contra el fred mitjançant el nudisme en les ascensions alpines, el somni profund després d’una excursió… Són plasmades amb un llenguatge senzill i breu perquè qualsevol obrer –l’analfabetisme era comú entre les classes populars– ho pogués entendre.
Un text que compta amb més de cent anys, però que emparella, encara avui, el binomi salut i revolució. I que es manté vigent en una època en què la “incultura física” té noves expressions –sedentarisme, addiccions…– i on les “diversions idiotitzants” en la cultura de masses digital s’imposen amb més força que mai.
