Marisa Franco és activista pels drets de les persones migrades i fundadora de l’organització Mijente, que lluita contra les deportacions i altres problemes que afronta la comunitat llatina principalment al sud dels Estats Units d’Amèrica (EUA). Filla de llatines i nascuda a Arizona, terra indígena del sud dels EUA, la Marisa Franco va veure des de petita com aquest estat aprovava lleis en contra de les persones migrades. Va provar diferents vies per intentar canalitzar la seva energia militant des de l’adolescència, fins que fa tres anys va conformar l’organització Mijente, que lluita contra les deportacions i altres problemes que afronta la seva comunitat. Hi ha més de 50 milions de llatines vivint actualment a sòl americà i es calcula que seran més del doble l’any 2050. Com mobilitzar aquests subjectes polítics? Quines són les contradiccions internes amb les quals han de lluitar com a moviment? Com és la militància en l’era Trump? Franco ens ho explica en la següent entrevista.
El seu moviment intenta tenir una mirada integral sobre les vides de les migrades i també abordar temes de gènere o de condició de classe, que poden portar a una persona a ser outsider als Estats Units…
Sí, el concepte outsider és molt clau. Els Estats Units són un país molt classista. Encara que siguis una persona llatina ben vestida, amb casa pròpia i benestant, pot venir un gringo i dir-te que tornis al teu país. Hi ha racisme i classisme. És una dinàmica de les que estan fora o dintre. I a la meva organització veure això va ser molt important. Nosaltres lluitem per a totes, però la nostra organització no és per a tothom; hi ha una línia política de base i tenim unes línies vermelles (pro-negre, pro-LGTBI, feminista) i la realitat és que a la comunitat llatina no sempre la gent està d’acord. Hi ha molt de racisme, classisme i masclisme dintre de la nostra comunitat també. La gent ha de desaprendre certes coses, no és només llatí un mexicà amb bigoti gran, família i casa.
Tu ets filla de pare migrant i mare de segona generació. Encara hem de parlar de segona generació de migrades? Hi ha integració real?
“Els gringos volen menjar els seus tacos, que els netegin la casa i els cuidin la canalla, però si un llatí se’n va a viure al seu carrer, tindrà un problema. Ens volen fins a cert punt”
Depèn d’on visquis. És molt diferent viure a Phoenix que al sud de Georgia. Jo vaig néixer a un poble que és 100% barreja de chicano, mexicà i yaqui, que és una tribu indígena de Sonora. En l’escala social, el chicano va dalt, el mexicà depèn i el yaqui últim. En aquest punt, hi ha barris gueto. Però pel que fa a la cultura de masses, la salsa ha reemplaçat el quètxup com a número 1 en vendes, tothom sap que és un taco, tothom balla Despacito. La integració se suposa que es fa pel consum, mitjançant el capitalisme. Aquest és el problema: els gringos volen menjar els seus tacos, que els netegin la casa i els cuidin la canalla, però si un llatí se’n va a viure al seu carrer, tindrà un problema. Ens volen fins a cert punt. Aquesta és la gran contradicció als Estats Units, un tema que no es parla i no es resol.
En quines altres esferes es visualitza el racisme?
Diria que són tres els àmbits principals on es visualitza el racisme: l’econòmic, el del govern i el cultural. Les llatines guanyen el sou més baix de totes les dones de totes les races, incloses les indígenes i les negres en tot el país. Són més els llatins que moren a la feina, perquè treballen en les feines més perilloses i pitjor pagades. També es pot visualitzar en les finances i els bancs, que han donat els préstecs més cars i amb més frau, més hipoteques brossa, a les llatines. Qui té accés al capital, com te’l donen, a quin cost? També el fet de la documentació, no tenir assegurança social et força a viure fora del sistema. No tenen dret a salut, a conduir ni a votar, a treballar legalment ni a estudiar a la universitat en alguns estats. També volen eliminar el dret de nacionalitat per haver nascut al país. En l’àmbit cultural, l’idioma és un problema, et peguen en algunes escoles si et senten parlar espanyol, han suprimit l’educació bilingüe i els estudis d’ètnia.
Però ara mateix les llatines són un 20% de la població del país i es duplicaran l’any 2050…
És clar! Encara que tanquessin les fronteres ara mateix del tot, d’aquí a uns anys la població canviarà completament. Hi ha una fracció dintre de la dreta, llavors, que diu que el millor és l’assimilació d’aquesta població, són obreres i pagaran la seguretat social de la resta de la població; l’altra advoca per a la seva destrucció, empresonament, deportació. No volen que caigui el poder blanc. Aquesta és la línia política de Trump i està en l’ADN dels Estats Units. Aquest és el 30% que mai puja i mai baixa.
El discurs de Trump ha fet aflorar actes i relats racistes?
“Els blancs s’estan victimitzant, diuen que els són els agredits, els assaltats, perquè estan perdent terreny i ho viuen com a una pressió”
Sí, absolutament. Pel que fa al quotidià i a les lleis. Qualsevol persona amb cara de llatí pot ser amenaçada ara amb la deportació per la seva veïna o per un altre client a un restaurant. S’està tornant a un nacionalisme exacerbat, hi ha gent a la Casa Blanca adscrita a grups de supremacia blanca… S’està veient a tots els nivells. I els blancs s’estan victimitzant, diuen que els són els agredits, els assaltats, perquè estan perdent terreny i ho viuen com a una pressió.
La política migratòria de Trump és nefasta, però com valoreu la dels seus antecessors?
Trump suposa pujar un esglaó més a l’escala. Però ha heretat molta infraestructura, és fals dir que Trump ha canviat tot per mal. És qui ha continuat i empitjorat les gestions de l’administració Obama, Bush i Clinton, que va ser qui va començar amb aquesta política. I després de l’11-S la migració va passar de ser un fet civil a un fet criminal. El Departament de Migracions era un departament de serveis i es va convertir en un departament de seguretat de l’estat. Es va començar a parlar de terrorisme i seguretat en relació a la migració. Des de llavors s’ha construït una infraestructura immensa, el Departament de Migracions com a força policíaca té més fons que totes les altres agències federals combinades. Obama va voler arribar a una solució de compromís, criminalitzant per una banda per a demostrar la seva fortalesa. A canvi, pensava que li deixarien passar la reforma migratòria, però va calcular malament.
Hi ha un 20% de llatins entre la població als EUA, però només un 10% de votants…
Sí, molts ni es registren per votar. I dels que es registren, encara menys voten. És un símptoma de no integració, però fins i tot els Demòcrates són racistes. Per cada dòlar que s’inverteix per mobilitzar el vot, 1 cèntim es dedica a la mobilització de la comunitat llatina i 1 a l’afroamericana; tota la resta es dedica al vot blanc. El nombre de senadors o alts càrrecs que estan ocupats per llatins al govern és ínfim i moltes vegades són pinches diablos assimilats pel sistema, completament deformats pel que fa a la identitat. Marco Rubio, considerat el primer senador d’origen cubà de la història, ha sigut un fracàs.
Enfront aquest panorama, quines solucions hi ha?
“Nosaltres estem intentant construir infraestructura d’organització i crear una nova generació de líders”
Nosaltres estem intentant construir infraestructura d’organització i crear una nova generació de líders. Molta gent de la comunitat llatina és de centre. Per exemple, en la lluita entre Hilary i Bernie, la majoria estava amb Hilary. Llavors, volem reptar els líders a escala local i nacional construint una plataforma política amb nous lideratges. Això vol dir participar en les eleccions, donar suport a candidates i que tinguin una responsabilitat amb el moviment. Nosaltres diem que això és construir una llar política. I ho intentem fer conciliant, en espais on capiguem totes amb els nostres estils de vida i els nostres horaris també. Estem construint cercles locals i coordinant a escala nacional.
A qui doneu suport en aquest moment?
En aquest moment estem enfocades en dues eleccions. Una a Georgia, on estem mobilitzant les llatines per escollir la primera afroamericana governadora en la història dels Estats Units, i una altra a Arizona, per a un candidat chicano. Allà no hi ha hagut un governador no blanc en els últims 40 anys.
Empoderar i organitzar una comunitat pot ser difícil. Fa uns anys, per exemple, aquí es van constituir moltes organitzacions de migrades, però moltes no passaven del folklore…
És complicat, molta gent prefereix estar tranquil·la, ser considerada normal. Això només es canvia per experiència. En un moment donat, quan et prohibeixin ballar perquè els hi sembla bé que ho facis però no aquí, llavors despertes. La nostra feina està centrada al sud del país, on la gent està realment malament. Allà pots passar del folklore a la protesta, però la gent ha de tenir una raó.
En tot cas, és irrefutable: d’aquí 20 anys, el país haurà canviat molt…
“Veurem com els adversaris es treuen els guants, però també tindrem una oportunitat perquè la gent vegi no només la part folklòrica de la migració i es tregui la bena dels ulls”
Sí, nosaltres estem començant una etapa en la qual hi haurà una lluita racial forta per veure de qui és el país, de qui és la terra. Veurem com els adversaris es treuen els guants, però també tindrem una oportunitat perquè la gent vegi no només la part folklòrica de la migració, “que ricos son mis tacos”, i es tregui la bena dels ulls. Espero que hi hagi més organització, lideratge i que es manifesti un nou model en termes de governar, perquè votar no sempre és efectiu i necessitem nous models de lideratges de comunitat, polítics, locals. És important també tenir projectes, espais i economies autònomes que tinguin en compte el medi ambient. Les solucions no vindran del govern, però hem de tenir gent a dintre. No serà fàcil, però hem d’estar dempeus amb el cap ben alt quan arribi el desè round.
És una baralla?
Sí, aquesta és la primera lliçó. No és un ball, és una baralla (riures).
