“No entenc per què s’està omplint el poble de plaques d’agraïment a Juan Roig, un empresari que va obligar els seus treballadors a anar a treballar el dia de la dana”. A Rut Moyano, veïna de Benetússer i una de les portaveus del Comitè Local de l’Emergència i la Reconstrucció (CLER) d’aquest municipi de l’Horta Sud, li generen controvèrsia els distintius que alguns ajuntaments han ordenat instal·lar en parcs i places reconstruïdes amb diners donats per empresaris a títol individual, fundacions privades, entitats financeres o grans empreses. El principal motiu del desacord és que considera que les donacions són una pràctica filantrocapitalista “amb què els grans empresaris busquen enriquir-se i millorar la seua imatge”, mentre la població “continua enfangada en la inoperància de Carlos Mazón”.
Moyano fa referència a donacions com els 2 milions del Banco Santander a afectats de la dana, els 5 milions de la Fundació la Caixa per atendre tant les necessitats més urgents com la reconstrucció, el milió d’euros de Florentino Pérez, abonat per mitjà de la Fundación Real Madrid; o les donacions en serveis, com les anunciades per Telefónica per habilitar telefonia gratuïta i il·limitada a les damnificades. Però, sense dubte, les donacions més grans i més publicitades als mitjans van ser les desemborsades per dos filantrops destacats: Amancio Ortega, propietari d’Inditex, i el de Mercadona, Juan Roig, i la seua dona, Hortensia Herrero.
El primer, a través de la Fundació Amancio Ortega, va donar 100 milions d’euros als ajuntaments afectats per ajudar a les víctimes. Els segons van anunciar la creació d’un fons de 40 milions a repartir entre les treballadores afectades de la cadena de distribució, a més d’una donació de 25 milions per a empreses i 4 milions destinats a recuperar el teixit tèxtil tradicional i els sectors cultural i educatiu (públic i concertat).
Per Marta Pérez Fargas, investigadora de l’Observatori del Deute en la Globalització, les donacions són “la manera que han trobat les persones més riques per enriquir-se encara més, alhora que maquillen la seva imatge”
Marta Pérez Fargas, membre de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) que ha resseguit les donacions privades a afectats de la dana, descriu que “les donacions filantròpiques són la manera que han trobat les persones més riques per enriquir-se encara més, alhora que renten i maquillen la seva imatge”, i reflexiona sobre el fet que, lluny de reconèixer les desigualtats socioeconòmiques “que han permès fer créixer les seves fortunes, els grans rics apel·len a una sort i privilegi pel qual es veuen moralment obligats a fer donacions”. Una idea similar desenvolupa la filòsofa Emília Olivé al seu llibre Filantrocapitalisme. El mercat de la caritat (Tigre de Paper, 2024), el qual detalla el doble negoci de la filantropia: per una banda, els filàntrops aconsegueixen un benefici econòmic, gràcies a les exempcions fiscals i desgravacions a les quals es poden acollir els donants i les seues fundacions; i d’altra, un benefici simbòlic, és a dir, rentar la seua imatge amb un “suposat” altruisme i compromís social.
La desgravació fiscal de què gaudeix la filantropia està recollida en la Llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge. La norma fixa diferents percentatges de deduccions d’impostos. En el cas de persones jurídiques, la desgravació és del 40 % sobre la quota de l’impost de societats. Aquest percentatge s’incrementa fins al 50 % si en els dos exercicis anteriors l’empresa o fundació ha fet donatius a la mateixa entitat per un import igual o superior.
La donació de 100 milions d’euros als ajuntaments afectats reportarà a la Fundació Amancio Ortega, com a mínim, una desgravació de 40 milions en l’impost de societats
En qualsevol cas, la deducció no pot superar el 15 % de la base imposable de l’impost de societats, tot i que la llei permet distribuir l’excés en els deu exercicis posteriors. Per posar un exemple, en el cas de la Fundació Amancio Ortega, la donació de 100 milions d’euros als ajuntaments afectats li’n reportaria, com a mínim, una desgravació de 40 milions en l’impost de societats, a desgravar el 15 % en el primer exercici i la resta en els deu següents.
Pérez i Olivé assenyalen les donacions com a una estratègia de goodwashing, que busca fer créixer el capital reputacional i lideratge moral de les empreses donants, la qual cosa col·lideix amb les condicions laborals dels seus treballadors. “Amancio Ortega busca que ningú recordi que a l’altra banda del món està sotmetent les seves treballadores a condicions d’explotació laboral, o que la seva empresa continua emetent tones de diòxid de carboni en tota la seva cadena de producció i transport”, denuncia l’experta de l’ODG. Segons un informe de l’organització independent suïssa Public Eye, la Campanya Roba Neta i Ecologistes en Acció, Inditex i Shein són les dues mercantils tèxtils que encapçalen la llista d’empreses que transporten la seua roba via aèria com a part essencial del seu negoci.
Per la seua part, el dia de la dana, Juan Roig va obrir els supermercats i les treballadores van haver d’acudir als centres de treball, tal com va recollir la Directa en aquest reportatge. La imatge que prova que la cadena de distribució va posar en greu risc la plantilla és la del naufragi d’un repartidor de Mercadona, que va haver de ser rescatat pels bombers. També són conegudes les denúncies dels sindicats CGT i CNT i extreballadors de la cadena per pressions i pràctiques antisindicals, així com l’impacte del seu model en el comerç tradicional. La presència de Mercadona en mercats municipals ha derivat en la jubilació anticipada i la fuga de moltes venedores que no poden competir en preus i horaris, tal com va explicar aquest mitjà a la Directa 523.
Créixer en lideratge polític
Un altre dels objectius dels filantrops és “qüestionar obertament les administracions públiques per créixer en lideratge polític”, emfatitza Olivé. Mostra d’això és quan el passat 1 de desembre, en acabar la Marató de València que patrocina la Fundación Trinidad Alonso —que pren el nom de la mare de Juan Roig i es dedica a patrocinar entitats i esdeveniments esportius—, el propietari de Mercadona va criticar la inoperància i la manca de coordinació de les administracions abans, durant i després de les inundacions. “Menys discussions i més fer coses”, va llançar.
En paraules de Marta Pérez Fargas, el missatge que pretenen enviar amb aquesta mena de declaracions és clar: “volen que cali la idea que les empreses arriben on no arriba l’Estat i així tenir un paper fonamental en la garantia de serveis i drets bàsics, reforçant el mantra neoliberal que el sector privat gestiona millor que el públic”. Alhora, l’experta de l’ODG recorda que la població no té cap mena de poder de decisió sobre on o a qui es dirigeixen les donacions. És per això que defensa eines de participació ciutadana, com els Pressupostos Participatius, perquè siga la població qui decidisca on s’ha d’invertir, “i les empreses que se centrin a pagar els impostos que els pertoquen”, rebla.
Distribució a ritmes diferents
Juan Roig i la seua dona han triat a quines entitats o àmbits destinar les donacions, des de projectes culturals o esportius privats, fins a ajuntaments per a rehabilitar places i parcs públics o zones esportives municipals. En canvi, la fundació d’Amancio Ortega va decidir entregar els diners als ajuntaments afectats perquè aquests les distribuïren entre la ciutadania afectada seguint els seus propis criteris i condicions. Això ha provocat diferents criteris i ritmes de distribució dels diners.
Entre els pobles que més diners van rebre es troben Algemesí (5,4 milions), Paiporta (5,3 milions), Aldaia (5,2 milions) o Benetússer (5 milions). Cada ajuntament va redactar unes bases i va obrir un termini per sol·licitar els diners. No tots han seguit els mateixos criteris ni han assolit el mateix grau d’execució de les ajudes. Aldaia, per exemple, és un dels que ha esgotat la dotació. Segons ha explicat l’alcalde Guillermo Luján (PSPV) en premsa, el consistori va prioritzar la “rapidesa” i va optar per simplificar al màxim l’entrega dels fons, d’un màxim de 3.000 euros per sol·licitant. Entre els criteris destaca estar empadronat en el municipi o no haver rebut més de 10.000 euros en ajudes públiques.
“S’ha fet sense consultar el veïnat i sense estudiar si les rehabilitacions s’havien de fer de la mateixa manera o era millor reconstruir sota criteris de seguretat”, critica Maria Jiménez
Maria Jiménez, veïna afectada d’Aldaia i protaveu del CLER d’aquest municipi de l’Horta Sud, considera que l’ajuntament ha agilitzat el repartiment de les donacions “per mostrar que les grans empreses eren les primeres a ajudar”. “S’ha fet de pressa, sense consultar el veïnat, i sense estudiar si totes les rehabilitacions s’havien de fer de la mateixa manera o era millor reconstruir sota criteris de seguretat davant temporals futurs”, critica en referència a la reconstrucció de parcs infantils en zones inundables amb els diners de Juan Roig.
Benetússer, Catarroja, Torrent o Picanya són altres de les localitats que més ràpid han entregat les donacions d’Amancio Ortega. Benetússer va repartir un total de 3,8 milions en una primera fase, i actualment, està repartint els 1,2 milions restants entre les persones que tot i no estar-hi empadronades tenien la seua residència a la localitat. A parer de Rut Moyano, la distribució “ha generat molt de malestar perquè ha estat difícil trobar un criteri que satisfera tots els sectors”. Com a exemple, critica que inicialment només poguera rebre una ajuda el veïnat empadronat: “això deixava molta gent fora”.
Des del departament de premsa de Benetússer confessen a la Directa que “no ha estat una gestió fàcil”. “Ha suposat una càrrega de treball important en un ajuntament xicotet com el nostre, amb poc de personal i tot el treball que suposa reconstruir un poble després d’una catàstrofe com la barrancada”, manifesten.
La manca de mitjans tècnics i humans per agilitzar el repartiment d’aquestes ajudes ha estat un problema generalitzat entre les alcaldies. Ajuntaments com el d’Algemesí, que va rebre la quantitat més gran, també ho manifesten. Segons les dades facilitades per aquest consistori en premsa, a mitjan juliol, havia entregat 3,5 milions, el 65 %. El seu fi ha estat, principalment, a ajudes d’entre 120 i 750 euros per a vehicles particulars o professionals afectats per la dana. El consistori va anunciar que preparava una nova convocatòria, tot i no tenir definit el destí dels fons que queden.
