El Pla de Ponent de Gavà és un macroprojecte urbanístic que té com a objectiu cimentar les gairebé 200 hectàrees que comprenen el turó del Calamot, la riera dels Canyars i el pla de Queralt amb la construcció de quatre nous barris i un total de 4.968 habitatges. Es tracta del projecte en marxa més gran en superfície i en impacte paisatgístic, ecològic i ambiental del territori català, “un pla paradigmàtic de la nova bombolla immobiliària”, segons Laura de la Villa, activista de la plataforma Salvem el Calamot-Aturem el Pla de Ponent, constituïda a mitjans dels anys noranta i reorganitzada l’any 2019 amb veïnes de Gavà, Castelldefels i diverses entitats ecologistes del Baix Llobregat.
El projecte es remunta al Pla de Queralt o Caralt de l’any 1993, quan els terrenys van ser comprats per la constructora Vèrtix abans d’arruïnar-se i deixar el seu patrimoni a mans de la Sareb, que el 2018 els va vendre al fons d’inversió Kronos
Tot i que va ser aprovat el 2006, el projecte es remunta al Pla de Queralt o Caralt de l’any 1993, quan els terrenys van ser comprats per la constructora Vèrtix, aleshores presidida pel controvertit empresari Felip Massot, que va arribar a esdevenir “la segona immobiliària més gran de Catalunya amb la compra de sòl sense urbanitzar o en males condicions, absència de serveis i infraestructures”. “Els terrenys es revaloritzaven mitjançant requalificacions que feien els ajuntaments a través d’operacions que requerien grans inversions de diners públics en urbanització i construcció d’infraestructures”, es pot llegir en un document elaborat per la plataforma.
La pressió popular va aconseguir endarrerir els tràmits fins que l’esclat de la crisi de 2008 va obligar a aturar el projecte. Vèrtix va arruïnar-se i el seu patrimoni va passar a mans de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), que el 2018 els va vendre al fons d’inversió Kronos. Aquest darrer ha adquirit el 50% dels terrenys privats edificables i pretén iniciar les obres de manera immediata a través de Gavaland Developments, empresa creada expressament per a l’execució del projecte.
De fet, l’Ajuntament ha començat la fase inicial de les obres del barri de Can Ribes –el més proper al nucli urbà de Gavà– i ja són visibles els tres grans illots de quatre plantes cadascun, amb una coneguda cadena de supermercats en funcionament a la planta baixa d’un dels edificis. “La seva visibilitat ha fet parcialment invisible un element de referència de l’skyline gavanenc com és el turó del Calamot”, es lamenta Josep Campmany, un altre veí que defensa la conservació íntegra de l’espai natural.
Josep Campmany, un veí que defensa la conservació íntegra de l’espai natural, assegura que “l’impacte més gran del projecte, amb blocs de fins a deu plantes, es concentra al costat de la C-245, precisament on hi ha les terres més fèrtils de la zona, que seran substituïdes per asfalt i ciment”
L’Estudi d’Impacte Ambiental de l’ordenació del Pla de Ponent publicat per l’Ajuntament de Gavà l’any 2006, “gens rigorós i absolutament desfasat” segons la plataforma, conclou que no dur a terme cap actuació urbanitzadora “conduiria amb tota probabilitat a un increment de l’abandó actual, no satisfaria un desig [suposadament] majoritari d’ordenació urbanística en una àrea actualment periurbana i acabaria resultant contraproduent a tots els efectes”. La realitat és que amb la construcció del Pla de Ponent els nuclis de població de Gavà, Castelldefels i el barri de la Sentiu quedaran units en una mateixa àrea urbana, amb la urbanització de la muntanya i la zona agrícola actuals –situades entre la carretera de la Sentiu i la carretera comarcal C-245– i la consegüent afectació per l’últim corredor biològic entre el Parc Natural del Garraf i el Delta del Llobregat.Delta Per a Campmany, “l’impacte més gran del projecte, amb blocs de fins a deu plantes, es concentra al costat de la C-245, precisament on hi ha les terres més fèrtils de la zona, que seran substituïdes per asfalt i ciment”.
Davant l’argument consistorial que justifica una manca de finançament per dur a terme una millora i arranjament de l’espai natural, les entitats ecologistes agrupades en la plataforma denuncien manca de voluntat política en el manteniment i conservació de la zona, perquè aquesta “no va associada a una operació territorial de més ampli abast que generi valors afegits”. És a dir, que l’espai natural tal com es troba en l’actualitat no genera beneficis econòmics, no és rendible en termes estrictament monetaris.
El manteniment i conservació del patrimoni natural sembla no tenir un valor afegit per a l’administració municipal. El fet que el Pla Territorial Metropolità de Barcelona, aprovat per la Generalitat de Catalunya el 2010, definís el connector biològic de la riera dels Canyars com a àrea crítica amenaçada, tampoc sembla ser una prioritat per al consistori gavanenc.
Jaume Grau i Ángel Losada, membres de la plataforma que es va oposar de manera activa a l’antic Pla de Caralt, asseguren que tot plegat és “pura especulació immobiliària amb què la constructora pretén enriquir-se, en connivència amb l’Ajuntament de la socialista Raquel Sánchez”
Jaume Grau i Ángel Losada, membres de la plataforma que anys enrere també es va oposar de manera activa a l’antic Pla de Caralt, afirmen que la urbanització parcial del turó del Calamot “no suposa un model de ciutat sostenible, sinó que és pura especulació immobiliària amb què la constructora pretén enriquir-se, en connivència amb l’Ajuntament de la socialista Raquel Sánchez”, alcaldessa del PSC des de l’any 2014. Josi Cano, per la seva banda, vol posar l’accent en què “es tracta d’un fet irreversible que condemna de manera definitiva a la població al rol de ciutat-dormitori”.
Per al conjunt de membres de la plataforma, “l’estimació de creixement demogràfic de 1.034 habitants anuals que planteja el projecte és desproporcionada amb el creixement real de Gavà durant els últims deu anys, amb una mitjana de 150 habitants per any”, és a dir, que “el projecte és innecessari perquè no cobreix cap necessitat real de la població de Gavà ni contempla altres alternatives per fer front a una suposada urgència habitacional sense aquest impacte ambiental, com l’ús d’habitatges buits propietat de diferents entitats bancàries, per exemple”.
Adrià Canals, veí de Gavà que juntament amb les seves companyes de Salvem el Calamot també lluita per aturar el Pla de Ponent, afegeix que “la ciutadania de Gavà ha estat privada de participar en un procés obert i públic de debat sobre el disseny de la població que volem”. “Les veïnes i entitats que volem la conservació íntegra de l’actual espai natural i agrícola defensem el desenvolupament d’una política d’urbanisme participativa i transparent que posi al centre la vida de les persones i la protecció del medi en què habitem”, insisteix.
El 14 de març han convocat una manifestació per aturar el macroprojecte urbanístic, protesta que volen compartir no només amb la resta d’habitants de Gavà sinó també amb el veïnat de Castelldefels i del conjunt del Baix Llobregat
És per aquest motiu que les activistes tenen prevista la realització d’una consulta popular ciutadana sobre el futur dels turons del Calamot i de Caçagats, el pla de Queralt i la riera dels Canyars, pulmó verd del terme municipal de Gavà, a més d’espai de lleure i àrea rica en patrimoni arqueològic que inclou un sepulcre neolític, dos jaciments ibèrics, una vil·la romana, antics forns de calç dels segles XVII i XVIII i masies d’origen medieval (Can Rosés, Ca n’Horta) i per al qual no hi ha previst un pressupost de manteniment i conservació al pla d’urbanització. Abans, el 14 de març, han convocat una manifestació per aturar el macroprojecte urbanístic, protesta que volen compartir no només amb la resta d’habitants de Gavà sinó també amb el veïnat de Castelldefels i del conjunt del Baix Llobregat.
L’impacte del temporal Gloria sobre les platges de Gavà ha fet saltar totes les alarmes entre els habitants de la comarca, que en general veuen amb pessimisme els efectes de la urbanització del litoral amb projectes com el del Pla de Ponent, que a banda de reduir l’espai natural de la riera dels Canyars a una superfície insuficient per a seguir exercint la funció de bioconnexió entre l’ecosistema de muntanya propi de la serralada Litoral i el de litoral corresponent a l’àrea deltaica, contribueix a agreujar el problema de les zones inundables durant els episodis de llevantades.
D’altra banda, el pla es pretén fer sense haver solucionat prèviament la gestió del clavegueram, que en època de pluges provoca la sortida d’aigües residuals directament al mar. Cal afegir que a la riera Seca, un dels afluents de la riera de Canyars, s’hi va instal·lar l’abocador del Garraf, tancat el 2006 però encara pendent d’una impermeabilització (conté 25 milions de tones de residus) i segellat definitiu.
La plataforma reclama actuacions de promoció d’habitatge assequible i, sobretot, la mobilització del parc d’habitatge buit com a alternativa a l’emergència habitacional argumentada per l’Ajuntament de Gavà per dur a terme el Pla de Ponent
En definitiva, les activistes de Salvem el Calamot-Aturem el Pla de Ponent reivindiquen la preservació de l’espai natural del Calamot i la riera dels Canyars, amb l’aturada de l’actual pla urbanístic del Pla de Ponent, la protecció legal de tot l’espai agrari i forestal, l’arranjament i neteja del bosc i dels elements contaminants de la zona (com les restes d’una antiga fàbrica), la separació de les aigües pluvials i grises de Gavà juntament amb la depuració de l’aigua del tram final de la riera i l’aprovació i immediata posada en marxa d’un pla de revitalització de tot el patrimoni arqueològic i històric de la zona.
També reclamen actuacions de promoció d’habitatge assequible i, sobretot, la mobilització del parc d’habitatge buit com a alternativa a l’emergència habitacional argumentada per l’Ajuntament de Gavà per dur a terme el Pla de Ponent. Al mateix temps, critiquen la manca de transparència administrativa en els processos de transmissió de la propietat de la zona i dècades de pràctiques administratives irregulars en la concessió de llicències d’obres. Les “plusvàlues, especulació i corrupció” han estat definitives, segons la plataforma, en la destrucció del paisatge natural al litoral mediterrani i ara cal un procés participatiu ciutadà obert i transparent per decidir el futur del turó del Calamot i la riera dels Canyars, així com un pla educatiu per donar a conèixer els valors naturals, ambientals i històrics de la zona, amb la creació d’una xarxa de camins senyalitzats i una ruta dels forns de calç. L’emergència climàtica i la salut de la població gavanenca i baixllobregatenca són el valor afegit.
