Sense categories rígides ni manuals a seguir. Des del cos i en cos, amb la paraula poesia al centre i l’experiència als ulls. Pelos y hogares és un poemari trans escrit per Bruno Cimiano, que ha estat acompanyat d’un procés creatiu col·lectiu. Escrit amb la pell i acompanyat d’il·lustracions que posen color a la vivència, l’autor ens obre les portes al seu món, assenyalant que l’experiència de viure és política i que la disfòria de gènere és un terme psiquiàtric que patologitza “un recorregut incert de la vida”.
Pelos y hogares no és un manual per conèixer les persones trans perquè, tal com diu Cimiano, “a les persones, per conèixer-les, cal preguntar-los sobre elles”. Així, aquest llibre és una esgarrapada a la vida sense línies rectes, que posa en entredit el sistema capitalista i cisnormatiu. L’autor ocupa el lloc de la ruptura, el trencadís que posa en dubte tot allò que el mercat pretén vendre’ns per a ser. Profundament honest amb la vida, ens proposa mirar més enllà de la norma i del control, i amb la seva poesia ens mossega i acaricia alhora.
