Pares, mares o tutors legals amb treball remunerat, que siguen treballadors del centre docent, o ser familiar d’exalumnes. Són tres dels criteris específics que, segons ha pogut comprovar aquest mitjà, han aplicat 577 escoles i instituts (dels quals 317 són de titularitat privada) del País Valencià a l’hora de baremar les sol·licituds d’ingrés de les famílies, d’acord amb el nou decret d’admissió aprovat pel PP i Vox per al curs 2024/2025. Complir-los atorga un punt extra a les famílies, la qual cosa, tal com denuncien des de la Confederació Gonzalo Anaya, que aglutina 1.055 associacions de pares i mares de Castelló, València i Alacant; i sindicats de professorat, “incorre en discriminacions” i “no afavoreix l’accés al sistema educatiu en igualtat de condicions”. Hem contactat amb alguns centres que els han aplicat i, segons asseguren, cap família s’ha quedat sense plaça.
El procés d’admissió escolar funciona per un sistema de puntuacions. En primer lloc, les famílies formulen la sol·licitud de plaça de manera telemàtica, indicant l’ordre de preferència d’escoles on voldria matricular la seua filla. Després cada centre barema les peticions d’acord amb els criteris de puntuació aprovats per la Generalitat. A tall d’exemple, enguany, tenir un germà o germana matriculat en la mateixa escola és el que més punts atorga, 15 en total; seguit de la proximitat del domicili o del lloc de treball d’algun dels progenitors (1o punts dins del marc del districte únic), de la condició que els pares o mares treballen en el centre triat, la qual cosa puntua 7 punts (2 més que el curs anterior); o de tenir una renda anual per càpita igual o inferior a la meitat de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM) —l’índex de referència per a l’assignació d’ajudes o subsidis segons els ingressos. Cal destacar que la Conselleria d’Educació, en mans de José Antonio Rovira (PP), es va vanagloriar d’haver prioritzat les famílies més vulnerables. Sobre paper, però, la puntuació s’ha duplicat en la mateixa proporció per a les rendes baixes i altes.
Una de les principals novetats del present curs acadèmic és la incorporació del districte únic, que atorga llibertat als pares i mares a l’hora de triar el centre on matricular els seus fills i filles
Una de les principals novetats del present curs acadèmic és la incorporació del districte únic, que atorga llibertat als pares i mares a l’hora de triar el centre on matricular els seus fills i filles, i també a les escoles per seleccionar el seu alumnat. La realitat, però, “és que és la concertada qui acaba seleccionant un determinat tipus d’alumnat i, d’altra, es reforcen els centres gueto i augmenta la segregació escolar”, adverteix Rubén Pacheco, portaveu de la Federació de Pares i Mares d’Alumnes (Fampa) de València.
En la capacitat de selecció d’alumnes per part dels centres ha jugat un paper clau el nou criteri anomenat “circumstància específica”, valorat en 1 punt. Els centres són lliures de baremar una, més d’una o cap de les condicions “específiques” que proposa la Conselleria, com: els dos progenitors “han de realitzar una activitat laboral o professional remunerada”, o “han de treballar en el mateix centre”, que algun familiar (pare, mare, tutor legal, germans o cosins) “tinga la condició d’antic alumne”, “pertànyer a una família no nombrosa ni monoparental, en la qual l’alumne tinga un únic germà o germana”; o “estar matriculat en el primer cicle d’educació infantil (de 0 a 3 anys) en un centre de la mateixa titularitat o fundació”.
A parer de Pacheco, els criteris específics “estan establerts perquè els centres tinguen la possibilitat de seleccionar el seu alumnat, discriminant uns respecte d’altres per raó de la situació laboral o social, i perquè puguen fer desempatar aquelles famílies amb puntuacions molt similars”. “El punt que atorguen les circumstàncies específiques —continua— pot suposar tindre o no plaça en l’escola o institut triat per les famílies en un procés competitiu”.
La Generalitat Valenciana ha anunciat que al voltant d’un 96% de les famílies han aconseguit plaça en el centre seleccionat com a primera opció —el curs passat el percentatge era d’un 98%. “Queda clar que el districte únic i els canvis en la baremació no han afavorit l’elecció de les famílies”, rebla el portaveu de FAMPA-València. Per la seua part, Pep Albiol, representant de FAMPA-Penyagolosa, exposa que existeix la possibilitat que “alguns centres es massifiquen, altres tinguen pocs alumnes; alguns tinguen més alumne vulnerable, i això és el que volem evitar”. I afegeix: “el sistema de puntuacions aprovat pel PP i Vox incompleix la llei educativa actual, que fixa que el criteri que més puntuació ha d’atorgar és la proximitat al centre”.
A parer de Pacheco, els criteris específics “estan establerts perquè els centres tinguen la possibilitat de seleccionar el seu alumnat, discriminant uns respecte d’altres per raó de la situació laboral o social”
Marc Candela, portaveu del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià, s’expressa en la mateixa línia: “ens volen vendre que les famílies tenen llibertat per escollir centre, però realment han donat llibertat als centres per a discriminar i segregar”. Sindicats de professorat i associacions de famílies es troben a l’espera de la resolució del recurs que va interposar Compromís contra el districte únic i els criteris de baremació.
Indistintament, escoles públiques, concertades i privades han aplicat els criteris relacionats amb la situació socioeconòmica o laboral dels progenitors. El col·legi públic Ausiàs March, del barri de Natzaret de València, és un dels que ha decidit puntuar el fet que els pares o mares desenvolupen una activitat laboral almenys tres mesos abans de la data d’inici de la presentació de la sol·licitud i amb una jornada d’almenys 20 hores setmanals. “Els alumnes provenen de contextos socioeconòmics vulnerables i el consell escolar va decidir donar un punt a les famílies que treballen, però cap alumne que ha escollit la nostra escola s’ha quedat sense plaça”, assegura la directora del centre, Pilar Fernández.
Un altre centre públic, el Lope de Vega de Nules (la Plana Baixa), ha atorgat un punt més a aquelles famílies que complisquen un o més dels següents criteris: família no nombrosa ni monoparental, pares i mares amb activitat laboral remunerada o amb la condició d’antics alumnes. “Hem volgut donar un punt més a les famílies estàndard, de dos fills i pares treballadors que han tingut algun vincle amb l’escola, per beneficiar-les d’alguna manera, però tot l’alumnat ha pogut accedir sense problema”, sosté la directora Angelina Atencia. Aquest mitjà ha contactat també amb alguns centres de titularitat privada per conèixer els seus arguments, però han declinat respondre’ns.
Beneficiar la privada i concertada
En relació amb la “circumstància específica” per procedència escolar, és a dir, haver estat matriculat en el primer cicle d’educació infantil en un centre de la mateixa titularitat, Marc Candela i Rubén Pacheco consideren que es tracta de la manera de “mantenir i redirigir el flux d’alumnes a la concertada”. En efecte, la major part dels centres privats del País Valencià han atorgat un punt més a l’alumne que fins als 3 anys ha estudiat en una escoleta concertada o privada i decideix iniciar el segon cicle d’infantil (de 3 a 6 anys) en un centre de la mateixa titularitat. “La concertada sempre ha defensat que una educació de 0 a 3 anys gratuïta perjudicava la seua continuïtat en les següents etapes. Ara, la Generalitat ho ha resolt creant noves places de 0 a 3 anys en escoles concertades”, lamenta Pacheco. “Molts centres concertats i privats que no tenien el primer cicle l’han implementat per poder donar continuïtat en altres etapes. Per tant, veiem com tot s’orienta perquè les famílies trien el sistema concertat”, afegix Pep Albiol.
Unes altres “circumstàncies específiques” que no han estat exemptes de polèmica, i que gràcies a la pressió de les associacions de mares i pares i sindicats s’han eliminat d’entre els diferents criteris; eren haver nascut al País Valencià, participar en alguna activitat parroquial, ser fill o filla d’antic alumnat de col·legis propietat de diòcesis o congregacions religioses o progenitors amb estudis en un centre d’ideari catòlic. “Clarament, s’incorria en discriminacions per naixement, origen, procedència o religió. Celebrem que aquestes s’hagen suprimit, però continuen aplicant-se altres que suposen una discriminació per situació laboral o familiar i procedència escolar”, conclouen des de la Confederació Gonzalo Anaya, que aglutina FAMPA-València, FAMPA-Penyagolosa i la FAPA Enric Valor d’Alacant.
