Últimament, al Líban, les periodistes han esdevingut les protagonistes de les notícies. I això mai no és una bona notícia. A l’abril, van ser les directores de mitjans independents Lara Bitar, de The Public Source, i Jean Kassir, de Megaphone News, les que van ser convocades per ser interrogades. Aquest mes l’ofensiva contra les llibertats ha escalat. La periodista i presentadora de televisió Dima Sadek ha estat condemnada a un any de presó, privació de drets civils i una multa de 110 milions de lliures libaneses, més de 7.000 euros. El seu crim? Un tuit.
El febrer del 2020, després que dos joves fossin atacats a la ciutat del nord de Trípoli per persones lleials al Moviment Patriòtic Lliure (FPM), Dima Sadek va criticar l’agressió titllant-la de “racista i nazi”. El líder de l’FPM, Gebran Bassil, va iniciar una demanda que l’ha dut a la presó per “calúmnia, difamació i promoció del sectarisme”.
“El missatge és alt i clar: si no t’abstens d’expressar els teus punts de vista i t’oposes obertament a l’autoritat governant, anirem a per tu”, afirma Doja Douad, cofundadora del Sindicat de Premsa Alternativa
Per a les periodistes libaneses, la condemna de Sadek no és res de nou. “El missatge és alt i clar: si no t’abstens d’expressar els teus punts de vista, t’oposes obertament a l’autoritat governant i exigeixes que aquesta i els seus partits rendeixin comptes pels crims diaris comesos contra el poble, anirem a per tu”, afirma Doja Douad, cofundadora del Sindicat de Premsa Alternativa. En declaracions a /zaura/, explica l’escalada de la campanya contra les llibertats.
“Ja coneixíem les amenaces, l’assetjament legal, la intimidació, els atacs, l’obstrucció i els assassinats”, diu Douad. El Líban va ocupar el lloc 130 entre un total de 180 països a l’Índex de llibertat de premsa de Reporteres Sense Fronteres de 2022. Segons un informe de la Fundació Samir Kassir, amb seu a Beirut, hi va haver més de 800 vulneracions de la llibertat d’expressió i la llibertat de premsa sota la presidència de Michel Aoun, qui va governar del 2016 al 2022. “Una sentència de presó ara també és una opció”, afegeix Douad.
Ayman Mhanna, director executiu de SKEyes, un centre de la Fundació Samir Kassir, considera que “no hi ha cap missatge nou”. “És una nova aplicació d’una cosa que ja sabíem, que és el control del poder judicial per part dels partits polítics tradicionals, per la qual cosa si ataques o critiques algun dels líders dels grans partits polítics, trobaran qualsevol interpretació de la llei per suprimir la teva veu”, denuncia Mhanna.
“Em preocupa més la independència del poder judicial que no pas la llibertat d’expressió perquè aquestes periodistes seguiran en la lluita”, afegeix el director de SKEyes
“Em preocupa més la independència del poder judicial que no pas la llibertat d’expressió perquè aquestes periodistes seguiran en la lluita”, afegeix el director de SKEyes. La manca d’un poder judicial independent ha afectat la població libanesa durant molt de temps. Encara no s’ha responsabilitzat ningú per l’explosió al port de Beirut que va matar més de 210 persones el 4 d’agost del 2020. Tot i provocar l’evaporació de la majoria dels estalvis del poble libanès, cap banc no ha estat portat davant la justícia.
En aquest context, les periodistes libaneses també han de fer front a unes condicions de treball molt complicades. Durant els darrers quatre anys, el país dels cedres ha travessat una de les pitjors crisis econòmiques del món des de la dècada del 1850, segons el Banc Mundial. Tot i les dificultats econòmiques, les periodistes segueixen fent la seva feina. “A causa de la gran divisió que hi ha al país, aquesta censura no impedirà que les periodistes diguin el que vulguin”, afirma Mhanna. El director executiu de SKEyes afegeix que “tampoc impedirà que els partits polítics facin servir les seves eines per suprimir les seves veus”.
L’organització Amnistia Internacional ha documentat en profunditat més de deu casos de periodistes que han estat citats per a la investigació per part d’agències militars i de seguretat de l’estat només aquest 2023. “Les periodistes libaneses s’enfronten a la repressió de les llibertats i al col·lapse econòmic, cosa que significa que lluiten per donar a conèixer les notícies i mantenir els seus llocs de treball alhora que pateixen desenes de violacions dels drets de les treballadores, així com la batalla diària per un marge de llibertat i els desafiaments que enfronten per fer la seva feina”, explica Douad.
“S’interroga més persones per compartir punts de vista en línia, cosa que també afecta el diàleg, ja que la majoria dels comptes a les xarxes socials ara són falsos”, lamenta Douad
La “politització del poder judicial” denunciada per Mhanna impacta a tota la població. La campanya contra la llibertat d’expressió ha anat en augment. “S’interroga més persones per compartir punts de vista en línia, cosa que també afecta el diàleg, ja que la majoria dels comptes [a les xarxes socials] ara són falsos, en lloc de persones que es comuniquen i pensen juntes”, lamenta la cofundadora del sindicat alternatiu.
Ser optimista és molt difícil en aquests temps complicats. “Ara és un moment en què les forces polítiques tradicionals se senten encoratjades: han aconseguit sortir-se amb la seva amb l’explosió de Beirut i sense aplicar cap reforma econòmica, se segueixen sortint amb la seva en tots els aspectes sense rendir comptes”, denuncia Mhanna.
Així i tot, les periodistes al Líban segueixen fent la seva feina. No les acovardeixen les amenaces ni aquestes primeres condemnes, sinó que els serveixen de força en la seva missió periodística. Són conscients de la necessitat d’exercir un periodisme lliure i conscient. En aquesta tasca, resisteixen.
*Aquest article forma part d’una col·laboració entre la ‘Directa‘ i /zaura/ podcast, un projecte periodístic sobre les lluites socials que tenen lloc a l’Orient Mitjà produït des de Beirut per les periodistes Andrea López-Tomàs i Joan Cabasés Vega.
