Li ha calgut ben poc temps, a Matteo Salvini, per fer-se amo del govern d’Itàlia. El primer mes de l’executiu de coalició populista i d’extrema dreta ha estat una propaganda constant del líder de la Lliga a costa de la pell de les altres, les últimes, les excloses. Des de la decisió de tancar els ports a les ONG fins al cens ètnic de les persones gitanes: totes les notícies que han vingut d’Itàlia han tingut com a protagonista el xenòfob Salvini.
Ell és qui mana a cop d’insult masclista, qui gestiona els tempos, qui pren la iniciativa, qui marca els temes que seran d’actualitat. El viceprimer ministre i ministre de l’Interior lidera tots els sondejos de popularitat i, si ara es tornés a les urnes, arrasaria. A les eleccions del 4 de març va obtenir un 17,4% dels vots, enfront del 32% dels seus socis de govern, el Moviment 5 Estrelles (M5E). Però Salvini ha sabut aprofitar com ningú el megàfon del poder per autopromocionar-se.
Poc importa que a Itàlia les arribades de migrants hagin disminuït més d’un 70% el 2018 degut al vergonyós pacte del govern precedent amb Líbia, que les reté al país nord-africà en presons inhumanes finançades per la Unió Europea. Salvini ha aconseguit que el seu mantra preferit –“Hem de parar la invasió”– sigui compartit per una majoria d’italianes, que aproven, segons les enquestes, la seva gestió de les refugiades.
L’M5E li segueix la corda: el pacte amb la Lliga va tenir un suport amplíssim de la base grillina i comparteixen les mateixes dinàmiques populistes de dretes. No en va, van acordar un programa de govern que consisteix en més mà dura contra la immigració, menys impostos per a la gent rica i retòrica euroescèptica confusa i, a la pràctica, buida. Per l’M5E, Salvini és un problema no pas perquè de cop s’hagin adonat que és un racista filofeixista –sabien amb qui pactaven– sinó perquè els ha eclipsat: a Itàlia es té la sensació d’estar sota un govern de la Lliga.
A l’M5E li ha sortit malament la jugada. Com que l’M5E i la Lliga no podien dividir-se el càrrec de primer ministre, van enginyar-se compartir el càrrec de viceprimers ministres i posar al lloc de premier una figura de cera, l’irrellevant Giuseppe Conte.
L’altre viceprimer ministre, el que ha quedat en segon pla, és el grillino Luigi Di Maio, l’escollit de Beppe Grillo. Di Maio, fill d’un exponent local del Moviment Social Italià, ha dit que “l’M5E ha superat els esquemes de dreta i esquerra, i, per tant, pot donar cabuda als valors de Democràcia Cristiana, d’Enrico Berlinguer –referent del comunisme– i de Giorgio Almirante –referent del feixisme”.
Probablement per això l’M5E no ha posat pegues a tenir a l’executiu ministres amb afinitats neonazis. Com el d’Agricultura, Gianmarco Centinaio, de la Lliga, conegut pel seu caràcter agressiu i impulsiu. Mentre era tinent d’alcalde de Pavia va participar en manifestacions neonazis i va celebrar efusivament la pallissa de Forza Nuova a un grup de joves d’esquerres.
El Moviment 5 Estrelles no ha posat pegues a tenir a l’executiu ministres amb afinitats neonazis
En un govern on només hi ha 11 dones entre els 63 càrrecs de ministres, viceministres i sotssecretaris, també es mereix una menció especial Lorenzo Fontana, ministre de la Família i mà dreta de Salvini. Fontana, de només 38 anys, està obsessionat a “lluitar contra la ideologia de gènere”, és contrari al dret a l’avortament i als drets de les dones en general, i vol “dissuadir” les italianes d’avortar. Defineix la família com “la unió sagrada entre un home i una dona” i, segons ell, “les famílies homosexuals a Itàlia no existeixen”. Fontana ha escrit un llibre amb prefaci de Salvini on s’explica que per culpa de “la invasió d’immigrants” s’està produint una “substitució ètnica” que fa que “els italians estiguin en perill d’extinció”.
Els efectes més preocupants de l’autodefinit govern del canvi l’estan vivint les migrants. El govern no només ha declarat la guerra a les ONG, sinó que ha ordenat a la Guàrdia de Costes que deixi de patrullar a prop de les costes de Líbia –on hi ha la majoria de naufragis– i ho faci a prop de les d’Itàlia. Això comportarà un augment de les morts al mar que, a més, ningú no veurà.
I ja hi ha hagut tres casos denunciats d’agressions racistes amb arma d’aire comprimit contra persones negres. Com Daby, refugiat de Mali que va venir a Itàlia fa dos anys fugint de la guerra i que fa pocs dies va ser perseguit amb cotxe per tres joves italians que li van disparar trets mentre cridaven “Salvini! Salvini!”. “Des que hi ha el nou govern ha crescut molt la tensió i el racisme i tenim por”, va explicar. Por de ser negre en un país on el polític que més mana és un racista confés que ha aconseguit el poder atiant l’odi contra el diferent.
Hi ha hagut poques desercions públiques dins les files grillines. Una és la de la regidora de Rivoli Carlotta Trevisan. Activista LGBTI, va ser de la minoria que va votar en contra d’aliar-se amb la ultradreta. “He plegat pel meu avi partisà, que havia deixat de parlar-me”, va explicar, després de denunciar la complicitat de l’M5E amb la política racista del govern.
