Enguany no s’ha repetit el descens en els feminicidis que es va viure l’any passat. Aquest 2021, trenta homes han assassinat dones en els Països Catalans, sumant un total de trenta feminicidis arreu del territori català. Setze feminicidis s’han comès a Catalunya, dotze al País Valencià i dos a Illes. Així doncs, queda enrere la tendència particular a la baixa durant els mesos de confinament estricte l’any 2020, que van contextualitzar la baixada moderada en la xifra d’agressions mortals contra dones.
Al llistat de feminicidis del 2021 se li ha d’afegir els dos casos de violència vicària que s’han registrat a Illes i al Principat, respectivament. Pel que fa a Catalunya Nord, no es té constància de cap feminicidi. Així doncs, en total, el 2021 s’han conegut 32 assassinats a causa de les violències masclistes, amb trenta dones víctimes mortals. Desglossats, consten divuit feminicidis íntims oficials, i de la xifra no recollida a l’estadística governamental, hi ha dos feminicidis íntims, un feminicidi no íntim, sis feminicidis familiars, un feminicidi en l’àmbit del treball sexual i de la prostitució, i dos assassinats de dones sense informació suficient.
La majoria de les víctimes de feminicidis (21) eren menors de 55 anys, de les quals més de la meitat (onze) no arribaven als 35 anys. A més, divuit d’aquestes dones tenien nacionalitat espanyola, mentre que dotze eren d’origen estranger.
En fer-se públics aquests assassinats, en moltes ocasions els moviments feministes i les administracions locals s’han mobilitzat per mostrar la seva repulsa a les violències masclistes. Específicament, els col·lectius feministes han denunciat la manca de respostes públiques en la prevenció, reparació i garantia de no repetició. Els feminicidis s’han comès a 28 localitats catalanes, ja que a Sabadell (el Vallès Occidental) i a Torrevella (el Baix Segura) s’hi han registrat dos casos, respectivament.
El registre posa en evidència que les cases són l’àmbit de més risc per a les víctimes i supervivents de violències de gènere
Dels trenta feminicidis, 22 s’han comès al domicili de la víctima i un al domicili del feminicida; a més, en un dels infanticidis, el nen ha estat assassinat a casa seva. Tenint en compte que en gairebé tots aquests casos hi ha un vincle familiar o sexeafectiu amb l’assassí, i que l’espai on s’ha comès l’agressió mortal ha estat la llar de la víctima, el registre posa en evidència que les cases són l’àmbit de més risc per a les víctimes i supervivents de violències de gènere.
D’altra banda, enguany hi ha hagut diverses ocasions en què la víctima mortal ha estat trobada a l’aire lliure, a zones sense edificar o fora d’un domicili. En concret, hi ha hagut tres casos al País Valencià on les víctimes han estat descobertes a séquies pròximes a Borriana (la Plana Baixa), Silla (l’Horta) i Massarrojos (l’Horta), respectivament. A més, cal sumar-hi el feminicidi no íntim registrat enguany, on el feminicida va amagar el cos de la jove assassinada al terreny de la seva finca familiar a Carcaixent (la Ribera Alta).
A Catalunya, hi ha hagut un cas a Sant Vicenç de Castellet (el Bages) on el feminicida ha comès el crim en un descampat pròxim al riu Llobregat. En segon lloc, el feminicidi de Lloret de Mar (la Selva) s’ha comès a l’espai exterior del domicili, entre l’entrada i el carrer. Finalment, l’infanticidi per violència vicària registrat al Principat s’ha comès en un hotel. També l’únic feminicidi enguany a Illes ha estat en un hotel.
Durant el 2021, s’han registrat un total de 19.825 trucades al 016 des dels Països Catalans, fetes per les víctimes, per persones pròximes a la dona o per altres
Durant el 2021, s’han registrat un total de 19.825 trucades al 016 des dels Països Catalans, fetes per les víctimes, per persones pròximes a la dona o per altres. Si es desglossen aquestes dades del Ministeri d’Igualtat espanyol, per territori, s’han fet 1.321 trucades a Illes, 9.466 a Catalunya i 9.038 al País Valencià. No es pot saber si cada trucada equival a un cas nou o si és un contacte recurrent, ja que el registre oficial no ho computa.
Trenta-dos assassins de dones i infants
Com a mínim, cinc dels 32 feminicides tenien denúncies prèvies per violències masclistes, ja sigui per part de les víctimes mortals o bé d’altres persones. Un total de 28 dels feminicides són de nacionalitat espanyola, i quatre són d’origen estranger. També en dos dels casos hi havia ordre d’allunyament vigent, però no és possible confirmar si en la resta hi havia cap mesura de protecció activa.
Dels 32 feminicides, set s’han suïcidat després de cometre l’assassinat i un ho ha intentat sense aconseguir-ho. Cinc dels feminicides han intentat amagar el crim, bé simulant un suïcidi de la víctima o bé intentant fer veure que ells no estaven al lloc en el moment de l’assassinat. D’altra banda, sis feminicides s’han entregat als cossos policials i han confessat el crim. En un dels casos, dos assassinats, ja que inclou un dels feminicidis i un dels infanticidis comesos l’any 2021.
A més, com a mínim un dels feminicides també va segrestar la víctima: la jove va desaparèixer forçosament l’any 2019 i no ha estat fins al 2021 que l’assassí ha confessat el crim i ha mostrat on va amagar el cos.
S’amplia el registre oficial de feminicidis a partir del 2022
Divuit dels trenta feminicidis comesos enguany estan inclosos en el recull de la delegació del govern espanyol contra la violència de gènere. A partir del 2022 el còmput administratiu s’amplia i passarà a incloure cinc categories de feminicidis i no només una. És un canvi previst des del Ministeri d’Igualtat espanyol i a partir de l’1 de gener l’estadística oficial registrarà assassinats per violència vicària o violències sexuals, entre altres.
Serà el primer cop des que es va començar el recompte de feminicidis l’any 2003 que la xifra oficial trencarà amb el marc de la relació sexeafectiva vigent o passada com a requisit per reconèixer els assassinats sota el paraigua de les violències masclistes. Per tant, es replicaran els criteris que aplicaven plataformes com Feminicidio.net i que els moviments feministes reclamaven des de feia anys, ja que es denunciava que limitar-los a l’àmbit sexeafectiu contribuïa a invisibilitzar molts altres assassinats de dones pel fet de ser dones.
Així doncs, el recull oficial de les administracions públiques inclourà cinc categories:
Feminicidi en l’àmbit de la parella o exparella, en els termes previstos a la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. Fins ara, aquesta era l’única casuística recollida.
Feminicidi familiar: assassinat d’una dona per homes del seu entorn familiar. Aquesta categoria inclouria, per exemple, el matricidi.
Feminicidi sexual: assassinat d’una dona sense relació sexeafectiva ni familiar, i en context de violències sexuals –inclosos els feminicidis en l’àmbit de l’explotació sexual, tracta, prostitució o treball sexual, i també els que es donin a causa d’una mutilació genital femenina o d’un matrimoni forçat.
Feminicidi social: assassinat d’una dona per una agressió d’un home amb qui no tenia vincle sexeafectiu ni familiar, i sense que hi hagi violències sexuals. Aquesta categoria inclouria els assassinats que cometin desconeguts i coneguts (companys de feina o de col·lectivitats, veïnat, amistats, etc.).
Feminicidi vicari: assassinat d’una dona o fills/filles menors d’edat per part d’un home com a instrument per a causar perjudici o dany a una altra dona.
