Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Ballar al ritme de l'economia solidària

El Festival Esperanzah! compleix la primera dècada de vida apostant fort per la transformació social: partint de l’eix transversal de l’economia solidària i el feminisme, la seva propera fita és cooperativitzar-se l’any 2019. En definitiva, es tracta d’utilitzar la cultura i la música per ajudar que l’ecosistema cooperatiu local arreli amb més força i, al mateix temps, donar suport a projectes de solidaritat internacional

 

Carles Masià | @chmasia

Canviar la imatge tòpica d’un barri estigmatitzat i receptor d’ajudes a la d’un barri solidari, capaç de generar idees i recursos per destinar-los a projectes d’interès social, tant al Prat de Llobregat com més enllà. Aquesta és la filosofia del Festival Esperanzah!, que de l’11 al 14 d’octubre es torna a celebrar a Sant Cosme i Sant Damià amb el bagatge acumulat d’una dècada d’experiència i moltes idees per explotar.

El camí recorregut durant tots aquests anys ha estat fèrtil pel que fa a aprenentatges i també ha permès destinar un total de 300.000 euros recaptats fins al 2015 a projectes solidaris com Proactiva Open Arms, una ONG que lluita per evitar la catàstrofe humanitària de les refugiades a la Mediterrània. Altres iniciatives que han rebut una empenta gràcies al festival han estat Pallasos en Rebeldía, col·lectiu internacional de clown i circ, i Dones Rumb a Gaza, una de les flotilles de la llibertat per trencar el bloqueig israelià sobre la població palestina de Gaza (2016).

A banda, les activitats de les últimes edicions també han servit per donar suport a projectes comunitaris del Prat: un d’ells és Dones Sàvies de Sant Cosme, autèntiques lluitadores per millorar les condicions del barri i protagonistes d’un documental. Enguany, el repte que es marca l’organització és assolir els 200.000 euros per seguir acompanyant Proactiva Open Arms, a més de col·laborar amb el Cor Safari –fundació Nzuri Daima–, la fundació Vozes i impulsar l’emprenedoria cooperativa local.


Mercat social

Tot això gràcies a la recepta que promou el festival, finançat exclusivament amb ajuts, aportacions voluntàries, patrocinis i els ingressos resultants de la venda de menjar i beguda. A més, el 100% de la recaptació de les entrades i els excedents aconseguits es destinen a projectes d’alt impacte social, cultural, comunitari i ambiental. Aquesta realitat no seria possible sense els equips de voluntàries que gestionen l’esdeveniment i la complicitat inestimable dels col·lectius d’artistes i músics, que adapten el seu caixet al pressupost d’aquesta cita anual.

Podeu accedir al suplement de l’Esperanzah!  publicat amb el número 462 de la ‘Directa’ clicant la imatge

 

Què es fa és tan important com la manera de fer-ho: per això, l’Esperanzah! parteix de l’economia solidària, una vinculació que s’intensifica a partir de 2014 en col·laboració amb la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i altres organitzacions amb qui comparteix la mateixa visió. “El festival fomenta l’extensió del mercat social: la majoria de proveïdors són cooperatives i entitats de l’economia solidària, i promou la intercooperació amb experiències semblants. A més, cuida molt el tema del voluntariat”, explica Xavi Palos, de la XES. Això, per exemple, es concreta a les barres, on es poden trobar projectes de restauració cooperativa i es contracten els serveis de Som Energia (llum) i Som Connexió (telefonia i internet), així com les assegurances d’Arç Cooperativa, que precisament farà un acte de celebració del seu 35è aniversari al festival.

L’Esperanzah! no és un producte sintetitzat per cap empresa ni gestoria cultural, sinó que neix de la visió d’un col·lectiu d’educadores socials desitjós de vertebrar el territori de Sant Cosme de manera creativa i apoderadora. Per això no és un festival qualsevol i s’agermana amb altres festivals que vinculen cultura i compromís, com Clownia, Canet Rock, Rototom Sunsplash i BarnaSants. En un moment en què molts espectacles acaben sent espais cuinats per grans empreses de gestió i marxandatge amb l’objectiu de promocionar cotxes o cerveses, el periodista musical Nando Cruz apunta que “ens calen urgentment altres referents i experiències per imaginar com podria ser un espai de trobada sa al voltant de la música i explorar nous models. En aquest sentit, l’Esperanzah! és un banc de proves idoni per al cooperativisme perquè ja ha avançat molt de terreny”.


Horitzó cooperatiu

Per tal de consolidar el seu model, l’Esperanzah! ha iniciat un procés per convertir-se en cooperativa l’any que ve. L’objectiu és bastir un instrument d’esperit cooperatiu en què totes les parts implicades decideixin conjuntament aspectes com la temàtica del festival, els eixos que cal prioritzar i el destí dels recursos generats. En paraules del codirector del festival, Òscar Rando: “Volem dotar-nos d’un sistema de governança on músics, periodistes, administració pública, entitats i totes les persones puguin participar d’aquest model innovador, que utilitza el festival per intentar donar resposta a les petites revolucions que tenim pendents”. En definitiva, un model que respongui a les expectatives d’un projecte que vol prioritzar la transformació social.

“A l’hora de dissenyar un festival, el públic acostuma a ser el protagonista més menystingut i només se’l considera el consumidor final. Un festival d’esperit cooperatiu seria un context ideal per incorporar-lo des del principi”, reflexiona Cruz. Un dels casos interessants pel que fa a participació que esmenta Cruz és l’Ibaiertzean (Pamplona), que, tot i finançar-se amb fons públics, cada any s’instal·la en un barri de la ciutat i el primer que fa és contactar amb el teixit comunitari del territori per decidir quina mena d’activitats s’impulsaran i com poden enriquir el barri.

Altres referents inspiradors per la seva trajectòria són Teatro de Barrio, cooperativa de consum cultural integrada al barri madrileny de Lavapiés, i els mateixos Txarango, que l’any passat es van constituir com a cooperativa de treball

Altres referents inspiradors per la seva trajectòria són Teatro de Barrio, cooperativa de consum cultural integrada al barri madrileny de Lavapiés, i els mateixos Txarango, que l’any passat es van constituir com a cooperativa de treball. També es poden teixir aliances i aprofitar l’experiència de projectes ideològicament molt propers, com l’Ateneu Popular de 9 Barris o Quesoni, cooperativa centrada en producció i programació artística. “Tenim clar que un cop acabat l’Esperanzah! 2018 començarem a treballar per crear la nova cooperativa i que comptarem amb moltes de les companyes de viatge que ja coneixem. D’aquesta manera, intentarem que el festival sigui una eina útil per transformar la societat mitjançant la cultura”, explica Violeta Palazón, cap de comunicació del festival.


Ecosistema d’economia solidària

Per posar fil a l’agulla, l’actiu més important que té l’Esperanzah! és la pertinença a l’ecosistema cooperatiu del Prat de Llobregat, una de les 32 poblacions adherides a la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS). Al llarg dels darrers anys, la Fundació Esperanzah!, amb el laboratori d’emprenedoria col·lectiva Labesoc i altres entitats que dinamitzen l’economia cooperativa al territori –l’última a arribar ha estat l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, amb seu a Sant Feliu–, ha acompanyat més d’una quarantena de projectes de sectors molt variats. Parlem d’iniciatives –per esmentar-ne només unes quantes– com Som Gestió (gestoria i assessoria), Som Connexió (telecomunicacions), Som Eficiència (transició energètica), Illa (producció d’esdeveniments i lloguer de materials) o Rebrot (encarregada de gestionar la finca de Cal Monés, cedida per l’Ajuntament per acollir el futur Parc de les Olors). Totes són aquí per complementar les propostes existents i enfortir la xarxa comunitària i veïnal del barri.

L’ambiciosa proposta de l’Esperanzah! per als propers anys és una peça important que s’afegeix al mosaic de projectes que es van obrint camí des de l’economia solidària. El festival compleix la funció de denunciar les injustícies i fer d’altaveu de les iniciatives amb potencial de transformació, i el que és més important: humilment, explora i projecta formes de portar-les a la pràctica.


Més d’una dècada sembrant esperances

La llavor de l’esdeveniment es planta el 2007, quan unes quantes persones vinculades a Grups Associats pel Treball Sociocultural (GATS) i la plataforma Radiochango visiten el festival de músiques del món Esperanzah! a Bèlgica. Poc després, ja el 2008, Manu Chao fa un concert a l’equipament Cívic Delta que marca l’inici del festival al Prat.

• El 2012, l’Esperanzah! es va traslladar al Xiringo! de la platja del Prat per celebrar la victòria de la plataforma Aturem Eurovegas sobre el projecte de fer un macrocasino al Delta del Llobregat
• El 2014 comença un nou cicle per al Festival Esperanzah!, quan decideix apostar formalment per l’economia solidària com a mètode per dinamitzar el territori.
• En l’edició de 2016, amb el lema “F*** You Troika – Volem acollir – Obriu Fronteres”, 12.000 persones omplen el recinte del festival.
• En l’edició de 2017, unes 23.000 persones van participar de la festa de l’economia solidària.


Quatre dies per cridar ben fort que un altre món és possible

Per primer cop, el festival tindrà quatre dies d’activitats en una edició marcada per l’Esperanzah es Muher del 12 d’octubre, una jornada 100% femenina (vegeu les pàgines centrals). Globalment, el 70% del cartell i dels equips tècnics del festival està integrat per dones.

Activitats del Festiclown Esperanzah en l’edició de 2017

 

Un altre dels plats forts serà, sens dubte, la presència de Txarango i l’espectacle Abaraka, amb l’escenografia de Lluís Danés (13 d’octubre). Amb aquest muntatge únic, el grup inicia un parèntesi fora dels escenaris després d’un intens any d’activitat presentant el disc El cor de la terra. Diumenge 14 d’octubre serà el torn de Gossos, amb un espectacle que celebra el seu 25è aniversari acompanyats de molts artistes sorpresa. L’acció començarà el dijous 11, amb Balkan Paradise Orchestra, Bohemios Autorizados, Ebri Knight i Leo Bassi. Durant aquest cap de setmana llarg hi haurà més de 50 actuacions musicals als dos escenaris del festival.

D’altra banda, també es podrà gaudir del Festiclown, les xerrades i activitats del Pueblo de los Posibles, l’artesania del Zoco, el Zoco Gastronòmic i desenes d’activitats sobre ecologisme, cultura, feminisme, cooperativisme i altres propostes dels moviments socials.

Podeu consultar el programa complet a: www.esperanzah.es/artistas-por-dia

Article publicat al suplement de l’Esperanzah! dins el número 462 de la ‘Directa’

CONTINGUT RELACIONAT

Esperanzah és nom de dona

L’orgull de ser de Sant Cosme