Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

BccN: una dècada de cinema creative commons

Enguany se celebra la 10a edició del Barcelona Creative Commons Film Festival, que aposta per donar visibilitat a la lluita pels drets a les ciutats o la cultura de la transformació i denunciar les opressions de gènere. Després d’una dècada, tot i seguir apostant per les llicències lliures, des del festival asseguren que “han perdut innocència”. El BccN se celebra entre el 25 i el 29 de juny a espais com el MACBA, La Capella de la Misericòrdia i el Cinema ZumZeig de Barcelona. Totes les entrades són gratuïtes

Imatge de 'La doctrina de las pelotas asesinas' / Arxiu

El Barcelona Creative Commons Film Festival (BccN) està d’aniversari, i és que enguany celebra la seva 10a edició. Passen els anys, però l’esperit del festival segueix intacte: ser un referent de cinema i cultura lliure impulsor de l’organització Creative Commons, que permet publicar les obres creatives sota una llicència més flexible que el copyright -“tots els drets reservats”-, que ve per defecte a les lleis sobre dret d’autor. Amb això es busca promoure l’accés i l’intercanvi de cultura. “Ens agrada pensar en el festival com una gran concatenació de petits fets, pel·lícules, xerrades, concerts, que poden sumar i provocar accions personals i col·lectives”, expliquen des de l’organització del festival. Tot i això, reconeixen que, una dècada més tard, han “perdut la innocència”. “Veiem que les xarxes socials són espais tancats controlats per grans multinacionals, amb macro control de dades, per això ja no creiem en combinacions naïfs”, afirma un dels co-organitzadors, Fernando Paniagua.

A l’edició d’enguany, que tindrà lloc del 25 al 29 de juny a Barcelona des d’espais com el MACBA, La Capella de la Misericòrdia i el Cinema ZumZeig, es podran veure films sobre la lluita pel dret a l’habitatge, la defensa de la salut comunitària, la protecció dels béns comuns, la resistència a la turistificació de les ciutats, la denúncia del racisme i la intolerància. Amb això es vol aconseguir apropar l’audiovisual a l’encreuament del cinema i la cultura lliure i transformadora. “Entenem l’audiovisual com una excusa per fer una aproximació a diferents temes”, opina Paniagua.

Des del festival reconeixen que, una dècada més tard, han “perdut la innocència”. “Veiem que les xarxes socials són espais tancats controlats per grans multinacionals, amb macro control de dades, per això ja no creiem en combinacions naïfs”

Des del BccN busquen acostar “els límits de la censura i la creació lliure a la denúncia de la mercantilització de la cultura”. Per això, en la celebració de la primera dècada del festival, han convidat amics i persones properes del certamen a repensar el festival en un taller participatiu sobre el futur de la cultura lliure audiovisual. “Volem veure quins reptes encarem i què seria útil per construir plegades alternatives”, remarca Paniagua, que valora la feina feta i el model de festival d’aquests 10 anys però opina que “necessita una sacsejada de format”.

Denúncia documental i de ficció

La capella de la Misericòrdia del Raval de Barcelona ha estat l’espai escollit per acollir, dimecres 26, un dels plats forts del festival: el debat En terra comú. L’espai ha estat reivindicat pel moviment veïnal per demanar que aculli el CAP Raval Nord. El festival vol visibilitzar el que es coneix com a “espais comuns urbans”, reclamats per col·lectius veïnals que advoquen per una forma de gestió diferent i necessària. Després del debat es projectarà el film The Commons de Kevin Hansen.

En el marc de la denúncia de violències de gènere, dissabte 29 es podrà veure Mujer 1, Mujer 2, Mujer 3, de Sònia Ros Muriel i la productora Quepo. El film mostra una conversa amb tres dones protegides, víctimes de tràfic i explotació sexual, sobre “l’impacte psicològic de fer el pas de denunciar i enfrontar-se a un sistema policial i judicial que els exigeix massa”. Durant els trenta minuts que dura el documental es volen denunciar uns interrogatoris “on les supervivents que han patit aquest nivell de violència són qüestionades, en una decisió que posa en risc la seva vida i la de les seves famílies”.

Des del festival també s’han escollit diferents documentals que denuncien les vulneracions de drets humans pel que fa a les migracions. En aquesta línia, destaca Idrissa: crònica d’una mort qualsevol, de la cooperativa audiovisual Metromuster i Akha a la frontera de Jacobo Sucari i J.M. Romero.

Però no tot és documental al BccN. Una de les novetats és la projecció de la pel·lícula de ficció El Rei, una “ficció sobre la ignorància” que denuncia la cultura de la transició. El film és una adaptació de l’obra de teatre d’Alberto San Juan sobre la monarquia al cinema. Tancarà el festival, dissabte 29, la conferència Codi Obert de Javier Jaén, on explicarà què hi ha darrere dels pòsters del BccN Barcelona Creative Commons Film Festival, i el concert de Las Víctimas Civiles.