La commemoració de l’1 de Maig de 2020 es presenta amb una doble circumstància que la converteix en excepcional, amb la situació del brot infecciós del coronavirus al refefons. A la impossibilitat de manifestar-se als carrers de forma tradicional per visibilitzar les reivindicacions de les treballadores, s’hi afegeix un escenari laboral del tot explosiu, en el qual conviuen – sota gran pressió i posant en risc la seva salut amb d’altres que han vist gairebé paralitzada l’activitat, posant en risc futur laboral de milers de treballadores- autònomes i empreses de petit format.
Algunes organitzacions sindicals i polítiques han fet intents de convocar concentracions respectant les limitacions d’assistència i les distàncies de seguretat dictaminades per les mesures de confinament i l’Estat d’Alarma: és el cas, per exemple, de Lluita Internacionalista i la Intersindical Alternativa (IAC), que ho va sol·licitar a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Però aquestes peticions han topat amb la denegació per part del Ministeri de l’Interior espanyol, un fet que, per les convocants, posa en evidència que el context excepcional està sent utilitzat pels poders públics per limitar drets fonamentals, com, en aquest cas, el de reunió. Altres forces sindicals han optat fer crides a la gent a manifestar-se des dels seus balcons a hores convingudes.
Així doncs, els carrers buits seran amb tota seguretat la fotografia inèdita d’aquest Dia del Treball del 2020. No podrà sortir a manifestar-se ni el personal sanitari que aquests dies combat el contagi a “primera línia” en condicions de gran exigència, ni tampoc els milers de treballadores que, des de la segona setmana de març, s’han quedat sense ocupació a causa de les suspensions temporals de contractes sol·licitades per les moltes empreses que han vist paralitzada o reduïda la seva activitat.
Moltes persones incloses en ERTO han denunciat la impossibilitat per ara de tramitar l’atur a causa de la saturació del sistema públic d’assignació de prestacions
L’Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) ha estat un dels protagonistes col·laterals de la crisi del coronavirus, i un dels primers símptomes d’un futur laboral que presenta molt mal auguri. De moment, els ERTO derivats de la situació ja ha afectat 338.500 persones al País Valencià, gairebé 700.000 a Catalunya i 19.000 a les Illes. És cert que en alguns casos no han estat admesos per les respectives administracions, però són minoritaris: el Govern Balear, per exemple, ha autoritzat 110 dels 140 expedients presentats des de l’inici de la pandèmia. Algunes empreses han assegurat petits complements salarials per a les acomiadades perquè perdin el mínim de poder adquisitiu mentre cobrin l’atur, però altres treballadores s’han vist abocades a una situació molt complicada: moltes han denunciat la impossibilitat per ara de tramitar l’atur a causa de la saturació del sistema públic d’assignació de prestacions, el que les ha deixat sense ingressos aquest mes; algunes organitzacions sindicals denuncien també que l’ERTO forçat obligarà moltes treballadores d’ingressos baixos a presentar per força la Declaració d’Hisenda de l’exercici 2020 (perquè passen a tenir dos pagadors, i la llei obliga a fer-la en aquests casos) i demanen al Govern estatal que les eximeixi d’aquesta obligació.
No tots els ERTO els estan presentant petites i mitjanes empreses que aquests dies viuen una situació molt magra. També han jugat aquesta carta grans companyies i multinacionals amb milers de persones empleades i que cada any presenten uns comptes de resultats amb beneficis milionaris. A la Directa hem fet un repàs d’alguns dels ERTO que més afectació pel que fa a baixes laborals estan tenint als Països Catalans, en sectors tan diversos com la gran indústria, el comerç de roba, de restauració o els grans magatzems, el turisme o els mitjans de comunicació.
Seat
Benefici net en l’any 2019: 346 milions d’euros
Afectades l’ERTO: 14.771 treballadores de Seat (més 80 de la filial Cupra)
Propietat: Grup Volkswagen
La situació d’emergència sanitària provocada per la pandèmia COVID-19 ha desplomat l’activitat en el sector automobilístic dels Països Catalans. Aquest, malgrat el volum de negoci milionari que acumula, ha aprovat milers d’expedients de regulació temporal d’ocupació, generant un futur incert per a les treballadores dels diferents àmbits industrials que intervenen en el procés de fabricació i venda d’un vehicle. Des que va entrar en vigor l’estat d’alarma, als Països Catalans, la marca d’automòbils que més expedients de regulació temporal d’ocupació ha presentat és Seat, del Grupo Volkswagen, tot i obtenir un benefici net rècord de 346 milions d’euros en l’any 2019, un 17,5% més que en 2018. El passat 24 de març la Generalitat de Catalunya aprovava el primer ERTO de Seat, que va afectar 14.771 treballadores de la fàbrica, el centre tècnic i el centre de recanvis de Martorell (Baix Llobregat), de la planta situada a la Zona Franca i de la fàbrica de caixes de canvi del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) –aquest dilluns, van tornar-hi 3.000 empleades–. Sis dies després, Seat estenia l’ERTO a les 80 treballadores de Cupra, la seua gamma esportiva, a conseqüència de “la prolongació de l’estat d’alarma per la pandèmia”, segons va explicar el president de Seat, Cartsten Isensee. Ara, sota l’argument que la recuperació de l’activitat “serà gradual”, Seat té en marxa un segon expedient per a 11.061 treballadores, el qual tindria una duració de huit setmanes.
Des d’alguns sindicats s’ha catalogat de “política propagandística” l’oferta per part de Seat o Nissan de fabricar material sanitari, si es té en compte el nombre de treballadores que han sigut acomiadades
Seat i Nissan –amb un ERTO que ha afectat unes 3.000 treballadores i una vaga indefinida convocada per al pròxim 4 de maig per tal d’evitar el tancament de les plantes de Zona Franca i Montcada (Vallés Occidental)–, han sigut dues de les empreses que s’han posat a disposició del govern espanyol per proveir la sanitat pública de material sanitari, com mascaretes, pantalles de protecció o respiradors. Unes donacions que des dels sindicats de classe han catalogat de “política propagandística”, si es té en compte el volum de negoci que acumulen i el nombre de treballadores que han sigut acomiadades temporalment sense disposar de la totalitat del seu salari.
Ford Almussafes
Afectades per l’ERTO: 7.400 treballadores
Benefici net en l’any 2018: 151,55 milions d’euros
Propietat: Ford Motor Company (EUA)
La incertesa també s’ha convertit en protagonista en la planta de Ford España SL, situada a Almussafes (Ribera Alta), on el passat mes de març l’empresa va aprovar un ERTO per a les 7.400 treballadores, després que es confirmara el contagi d’almenys tres treballadores. Igual que Seat, Ford, tot i obtenir un benefici net de 151,55 milions d’euros en l’any 2018, només ha acceptat complementar el sou de les treballadores fins al 80%, és a dir, ha complementat amb un 10% del salari el subsidi establert per l’Estat espanyol. Una mesura que des del Sindicat de Treballadors del Metall (STM) d’Intersindical Valenciana i la CGT van titllar d’“irresponsabilitat”, ja que s’ha posat en joc la situació econòmica de moltes famílies sense conéixer la duració de l’expedient. Aquesta setmana Ford Almussafes ha anunciat que reiniciarà la producció de la planta de vehicles el pròxim 4 de maig, mentre que el centre de motors ho farà el 18 de maig. En concret, al conjunt del clúster de l’automoció al País Valencià, que agrupa 117 empreses, més del 61% del total de l’ocupació generada pel sector s’ha vist afectada, segons ha xifrat l’Associació Valenciana de la Indústria de l’Automoció (AVIA).
Dues setmanes abans de l’aprovació de l’ERTO, Ford Almussafes anunciava un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afecta 410 empleades
El futur incert per a les treballadores de Ford Almussafes no acaba ací, ja que tan sols dues setmanes abans de l’aprovació de l’ERTO, Ford Almussafes anunciava un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afecta 410 empleades. Per ara, a causa de la situació d’emergència sanitària, el procés de negociació d’aquest expedient està aturat, però el president del Comité d’Empresa, Carlos Faubel, ha afirmat que es reiniciarà quan es recupere l’activitat. Ford justifica aquest ERO amb la disminució de la producció que hi ha hagut, argument que no convenç a les expertes i als sindicats, els quals consideren que, tenint en compte els beneficis, el vertader objectiu és augmentar els contractes temporals per reestructurar la plantilla segons el nivell de producció que es tinga en cada moment.
Zena Alsea (Burger King, Domino’s, Starbucks, Vips)
Afectades per l’ERTO: 20.100 treballadores
Benefici net 2018: 14,8 milions
Propietat: el grup mexicà Alsea
Zena Alsea és un del franquiciats més importants de Burger King Spain, que és qui gestiona la marca. El grup va nèixer de l’absorció que Alsea, holding empresarial de matriu mexicana, va fer de Zena, que aplegava els establiments de Domino’s Pizza, Foster’s Hollywood o Burger. Posterioment, l’operació es va completar amb la compra per valor de 500 milions d’euros del Grup Vips, que inclou marques com Ginos, TGI Fridays, Starbucks o Wagamama, passant a dominar d’aquesta forma el mercat d’establiments de menjar ràpid a l’Estat espanyol.
Actualment, el grup compta amb 22.000 treballadores pròpies i un miler d’establiments arreu de l’Estat. Així que es va decretar l’estat d’alarma, va anunciar un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) per a tota la seva plantilla –encara pendent de l’aprovació del Ministeri de Treball-, del que finalment van quedar exemptes 2.000 empleades, després que es considerés essencial el repartiment a domicili. El conflicte va arrencar el passat 13 de març, quan es va decretar el tancament de tots els centres del grup sense facilitar cap mena d’informació a les treballadores. És per això que aquestes s’han organitzat en la plataforma Alsea en Lluita.
El passat 13 de març es va decretar el tancament de tots els centres del grup sense facilitar cap mena d’informació a les treballadores, que s’han organitzat en la plataforma Alsea en Lluita
Paral·lelament, Burger King té 14.000 treballadores que no es comptabilitzen com a empleades del grup Zena Alsea i que també han patir un ERTO, que finalment va ser desaprovat pel govern espanyol en no qualificar-lo de causa major per considerar que l’empresa podía evitar els acomiadaments operant amb serveis com el repartiment a domicili, que en un primer moment va rebutjar. El darrers dies, la marca de fast-food ha reobert 360 establiments a l’Estat per fer entregues a domicili.
H&M
Treballadores afectades pels ERTE: 6.124
Benefici net a l’Estat espanyol 2018: 1,25 milions d’euros
Benefici global: 1.445 milions d’euros
Propietari: Stefan Persson (14.500 milions d’euros de patrimoni)
La filial a l’Estat espanyol de la multinacional sueca H&M és una de les firmes del sector de la distribució de roba i complements que ha anunciat un expedient de regulació temporal de l’ocupació (ERTO) més gran a la seva plantilla. Des de mitjans de març, l’empresa ha comunicat diversos expedients. Els primers dos d’ells, que afectaven 6.000 treballadores -tant del personal de tenda, com del magatzem logístic que té la companyia a Torrejón de Ardoz (Madrid)- es van anunciar el passat 19 de març amb caràcter retroactiu. Menys d’un mes després, H&M anunciava un tercer ERTO entre el personal d’oficina que deixava temporalment al carrer 121 persones.
Segons les treballadores, l’empresa els va assegurar que rebrien un complement a la prestació d’atur que reben per part de l’Estat, però aquesta ajuda no ha arribat. Des dels sindicats informaven fa uns dies que l’empresa s’havia compromès a garantir el 80% del salari, quan a la resta d’empreses del sector ha estat del 100%.
Tot i que H&M va generar uns beneficis nets de només 1,25 milions d’euros l’any 2018 a conseqüència dels impostos sobre els beneficis, en el 2017 i els exercicis anteriors els beneficis rondaren els 15 milions
Tot i que H&M va generar uns beneficis nets de només 1,25 milions d’euros l’any 2018 a conseqüència dels impostos sobre els beneficis, en el 2017 i els exercicis anteriors els beneficis rondaren els 15 milions d’euros. El confinament, però, ha obligat la multinacional a tancar més de 3.400 de les botigues que té al món, el que representa un 68% del total. Stefan Persson, fill del fundador de H&M, patriarca de la família de multimilionaris que controla el grup empresarial i qui ocupa el lloc 81 de la llista Forbes amb un patrimoni de 14.500 milions d’euros, anunciava a finals de març que no es repartirien els 1.445 milions d’euros de dividends entre els accionistes previstos inicialment davant l’actual situació de crisi.
Grup Tendam
Afectades per l’ERTO: 7.000 treballadores
Benefici net el 2018: 80 milions d’euros
Propietat: CVC Capital Partners (Luxemburg) i Pai Partners (Estat francès)
El Grup Tendam, que aglutina les cases de moda Cortefiel, Pedro del Hierro, Springfield, Women’secret i Fifty, anunciava el passat més de març l’ERTO que afecta 7.000 treballadores i que s’aplica des del 14 de març. L’expedient afecta a la pràctica totalitat de la plantilla de les 800 tendes que el grup té a l’Estat espanyol i del personal d’oficina a Barcelona i Madrid.
El president executiu de Tendam, Jaume Miquel, va anunciar juntament amb l’expedient que el personal de les diferents filials tindria garantit el 100% del salari. De moment, les treballadores han cobrat els tretze dies treballats del mes de març i l’empresa ha avançat la part proporcional que haurà de pagar l’Estat com prestació d’atur. El mateix dia que Tendam feia fora temporalment la pràctica totalitat de la plantilla, Miquel informava els mitjans que el grup faria una donació de 100.000 euros a les autoritats per “demostrar el seu compromís amb el país”.
El mateix dia que Tendam presentava l’ERTO, el seu president anunciava una donació de 100.000 euros a les autoritats
Tendam és l’hereu del grup Cortefiel, un dels emporis tèxtils més antics de l’Estat espanyol que es remunta a finals del segle XIX. El grup, que va tancar l’any 2018 amb uns beneficis de 80 milions d’euros, és propietat de CVC Capital Partners i Pai Partners, dos fons d’inversió amb seu a Luxemburg i París, respectivament.
Ikea
Afectades per l’ERTO: 6.640 treballadores
Beneficis: 98 milions (exercici 2017)
Benefici global: 1.817 milions d’euros (de setembre de 2018 a setembre de 2019)
Propietat: Stichting Ingka Foundation de la família sueca Kamprad
El gegant suec dels mobles i la decoració acumula diversos embolics fiscals. L’empresa amb què opera a l’Estat, Ikea Ibérica, l’any passat, va haver de pagar a Hisenda una multa de 62,2 milions d’euros: 51,7 correspondents a quotes no pagades d’impost de societats, IVA i retencions diverses -entre 2010 i 2014- i 10,5 milions d’interessos de demora. Però més enllà, la bastida dels seus negocis s’ha qüestionat en diverses ocasions, especialment el 2016 quan un informe d’Els Verds europeus concretava que l’empresa havia eludit mil milions d’impostos a la Unió Europea durant sis anys. Tot i l’estalvi, el primer d’abril, la branca espanyola d’Ikea va comunicar un expedient de regulació temporal d’ocupació per al 83% de la plantilla, integrada per vora 8.000 persones.
Ingvar Kamprad va dissenyar una estructura fiscal repartida per territoris amb baixa tributació. A més de Països Baixos, les filials d’Ikea s’estenien per Luxemburg, Liechtenstein o Suïssa, fins a les Antilles
Ikea Ibérica és propietat d’Ingka Holding Europe -radicat als Països Baixos-, que alhora està en mans de la Fundació Stichting Ingka. És només una part del conglomerat accionarial del gegant dels mobles. Durant anys, el seu fundador Ingvar Kamprad va dissenyar una estructura fiscal repartida per territoris amb baixa tributació. A més de Països Baixos, les filials s’estenien per Luxemburg, Liechtenstein o Suïssa, fins a les Antilles, segons van revelar els Papers de Panamà.
Kamprad va morir el 2018 amb una fortuna de 64.000 milions d’euros i entre 2005 i 2010 va figurar com una de les deu persones més riques del món, segons Forbes. La periodista sueca Elisabeth Asbrink va publicar els seus vincles amb el nazisme durant la joventut, una etapa que des de l’empresa van titllar com “el pitjor error de la seva vida».
L’exercici passat, la cadena low cost va presentar un benefici net de 1.817 milions d’euros, dels quals Ikea Ibérica en concentra 81,4. A nivell local, la multinacional sueca també ha tingut friccions amb les institucions: el 2016, va haver de tornar a les arques públiques de Sabadell 1 milió d’euros en l’impost d’activitats econòmiques més 63.000 euros d’interessos de demora.
El Corte Inglés
Afectades per l’ERTO: 25.900 treballadores
Benefici net (exercici de març de 2018 a febrer 2019): 258,2 milions d’euros
Propietat: Fundación Ramón Areces i Cartera de Valores Iasa
És una de les empreses espanyoles més grans per volum de negoci i personal, i el seu triangle verd és inconfusible. Amb un centenar de grans magatzems a l’Estat -ara ha anunciat que en vendrà, renovarà o tancarà 25-, és una de les marques amb més presència, i per tant més influència, als mitjans de comunicació. Per darrere de Wolkswagen, va invertir 74 milions d’euros en publicitat el 2019. Amb motiu de la COVID-19, el mes de març va presentar un expedient de regulació temporal d’ocupació que afecta 22.000 treballadores dels magatzems, a les que s’hi sumen 2.000 d’Sfera -cadena de moda del grup- i 1.900 de Viajes El Corte Inglés. Ara, juntament amb altres grans superfícies com Ikea, reclama al Govern espanyol poder obrir a partir de l’11 de maig.
El darrer exercici, el grup va guanyar 258 milions d’euros, que suposa un augment del 27,7% respecte a l’any anterior, i les famílies propietàries es van repartir dividends per valor de 75 milions
Després d’intenses disputes familiars el 2018 per controlar tot un imperi, actualment Marta Álvarez Guil –filla del fundador de la cadena, Isidoro Álvarez– presideix el grup sota control accionarial majoritari de Fundación Ramón Areces i Cartera de Valores Iasa. Així i tot, un 10% del capital es troba en mans de Primefin, una societat d’origen catarí radicada a Luxemburg, un paradís fiscal. De fet, El Corte Inglés s’ha caracteritzat per un creixement continuat des de fa cinc anys i alhora una llarga història de devolucions fiscals, que van estar sota la lupa d’Hisenda. Degut a deduccions en l’impost de societats per reinversió de beneficis o de doble imposició, la companyia ha obtingut més beneficis després de pagar impostos que abans. El darrer exercici (de març de 2018 a febrer de 2019), va guanyar 258 milions d’euros, que suposa un augment del 27,7% respecte a l’any anterior, i les famílies propietàries es van repartir dividends per valor de 75 milions. Segons l’Agència Tributària, amb dades de 2016, les grans empreses van pagar per l’impost de societats menys d’un 8% dels seus beneficis i les petites, el 18%.
El líder europeu de grans magatzems per volum de facturació, ha estat blanc de denúncies, per part de sindicats com CCOO, per llargues jornades laborals, per no respectar la conciliació per cures familiars ni tampoc la llibertat sindical. L’any passat, la campanya per al Dia de la Mare, amb el lema:”97% entregades, 3% egoistes i 0% queixes”, va aixecar nombroses crítiques per masclista i perpetuar estereotips.
Iberostar
Afectades per l’ERTO: 5.000 treballadores
Benefici net 2018: 85,6 milions
Propietat: Miquel Fluxà Roselló
Malgrat que la declaració de l’Estat d’Alarma del passat 14 de maig no prohibia específicament l’activitat hotelera (només els tancaments de restaurants i sales comunes), bona part del sector va reaccionar amb rapidesa tancant pel seu compte els establiments davant de la caiguda en picat del nombre de visitants a causa del tancament. El resultat han sigut acomiadaments temporals com a pràctica generalitzada, i massiva en el cas de les grans cadenes del sector. Algunes d’aquestes tenen seu a Mallorca, un dels pols del negoci turístic a Europa. És el cas del Grup Riu, que ha acomiadat temporalment a 5.500 treballadores, la pràctica totalitat de la plantilla dels 31 establiments que té arreu de l’Estat espanyol i de les seves oficines centrals a Palma, i també ha suspès vora 31.000 contractes més en uns 90 hotels que posseeix arreu del món. El grup Melià, presidit per Gabriel Escarré, també ha anunciat un ERTO amb afectació sobre 8.300 treballadores.
El propietari del grup hoteler Iberostar ha desbancat el president de Mercadona, Juan Roig, com a principal fortuna dels Països Catalans, en els darrers rànquings de la revista Forbes
El segon grup hoteler de l’Estat, la cadena Iberostar, també mallorquina, va anunciar també el 16 de març que tancava els 38 hotels que té repartits per la península Ibèrica (dels 120 que gestiona a escala global) el que afectava 5.000 empleades, sobre les quals ha plantejat un ERTO. Cal tenir en compte que bona part del personal d’aquesta i altres cadenes té contractes fixos discontinus que es clouen en funció de la temporada alta turística, que en les zones de turisme de platja encara no havia començat. El president i principal accionista del grup Iberostar és Miquel Fluxà Roselló; en el darrer rànquing de la revista econòmica Forbes que avalua les grans fortunes del món, el novembre de 2019, Fluxà va quedar situat com la quarta persona més rica, amb un patrimoni valorat en 1.940 milions d’euros, que el converteixen amb la primera fortuna dels Països Catalans, desbancant el propietari de Mercadona, Juan Roig, que havia ocupat aquest lloc simbòlic els darrers anys.
Port Aventura
Afectades pels ERTO: 1.787
Propietat: el grup italià Investindustrial i el fons dels EUA KKR
Benefici net (2018): 31,3 milions d’euros
També les atraccions turístiques i els espais i edificis singulars, obligats a tancar l’aixeta de les visites, han optat durant les darreres setmanes per la solució dels acomiadaments temporals. El tercer lloc més visitat dels Països Catalans, el Monestir de Montserrat, ha saldat la impossibilitat de rebre turistes i feligresos amb sengles ERTO sobre les empreses que exploten els serveis de l’abadia, amb una afectació en 295 treballadores.
Un dels negocis del sector amb més empleades és el parc d’Atraccions de Port Aventura, on l’estat d’alarma va irrompre poques setmanes abans de l’obertura de portes de la temporada de primavera. Fins ara, l’equipament lúdic del Camp ja ha presentat dos expedients de suspensió temporal de contractes: el primer, sobre 395 empleades, que ja s’ha prorrogat, i el segon, presentat a finals de març, que n’afecta 1.492.
L’equipament lúdic ja ha presentat dos expedients de suspensió temporal de contractes: el primer, sobre 395 empleades, que ja s’ha prorrogat, i el segon, presentat a finals de març, que n’afecta 1.492
La companyia que explota l’atracció assegura també que complementarà la prestació d’atur de cada acomiadada per tal que rebin el 90% del salari que els correspondria. La propietat de Port Aventura (que des de fa dos anys compta amb un altre parc veí, Ferrari Land) ha anat variant de mans al llarg dels seus 25 anys d’història (durant força temps ha orbitat al voltant de La Caixa) està actualment controlat pel grup Investindustrial (de la família italiana Bonomi) i pel fons inversor nord-americà KKR.
Prensa Ibérica
Afectades per l’ERTO: En negociació
Resultat net (2018): 2,1 milions de pèrdues
Propietat: Grupo Moll, de Francisco Javier Moll (patrimoni personal estimat de 450 milions d’euros)
Tot i haver estat considerat un “sector essencial” que estava autoritzat a mantenir l’activitat durant les dues setmanes del mes d’abril en què el govern va endurir la paralització dels centres de treball, l’àmbit dels mitjans de comunicació no ha estat aliè a l’onada d’acomiadaments temporals empesa per l’epidèmia del coronavirus. Els principals grups editors de premsa tradicional han anunciat i estan negociant amb els respectius comitès d’empresa expedients de reducció d’ocupació, a part d’altres mesures, com la retallada dels sous dels equips de direcció o prescindir de col·laboradores. En aquesta situació es troben Prisa (El País, As, Cinco Dias, Cadena Ser), Vocento (ABC, El Correo), Unidad Editorial (El Mundo) o el Grup Godó (La Vanguardia, Mundo Deportivo, RAC1). En la majoria d’aquests casos, les direccions plantegen no l’acomiadament total sinó reduccions de jornada (que oscil·len entre el 25% en el cas de l’editora de La Vanguardia i el 40% als mitjans de Vocento. També la gestora audiovisual catalana Mediapro (editora del digital Públic) va plantejar a finals de març un ERTO que pot afectar 1.200 de les seves treballadores a l’Estat, tot anunciant la intenció de complementar la prestació d’atur dels salaris més baixos per tal que no perdin ingressos mentre duri la suspensió de feina.
Fa uns dies, i davant la intenció de l’empresa de tirar endavant l’ERTO sense acord amb els sindicats, el Comitè d’Empresa d’’El Periódico de Catalunya’ va anunciar una demanda contra Prensa Ibérica
El principal editor de premsa als Països Catalans tampoc s’ha estat d’acollir-se a mesures per escapçar la seva massa salarial. El Grup Prensa Ibérica, SA, controlat per l’editor aragonès Francisco Javier Moll, és titular de 28 capçaleres arreu de l’Estat, entre les quals, Levante i Superdeporte a València, Diari de Girona, Diario de Ibiza, Diario de Mallorca, Empordà de Figueres, Información a Alacant i Regió7 a Manresa. Des de fa un any, amb l’adquisició del Grup Zeta, també estan sota el seu paraigua El Periódico de Catalunya, El Periódico Mediterraneo de Castelló i Sport. El 7 d’abril Presa Ibérica va aprovar la tramitació d’un ERTO amb el qual planteja aplicar una reducció del 50% de la jornada laboral per un període de tres mesos a les plantilles de 17 de les seves publicacions, entre elles les dels Països Catalans. En un comunicat conjunt, els comitès d’empresa dels rotatius afectats van expressar que la mesura és “desproporcionada i impedirà prestant el servei essencial en les condicions que diferencien els mitjans contrastats amb d’altres que són terreny adobat per a la desinformació”, i recordaven “l’ingent esforç que les plantilles estan fent per servir la gran demanda d’informació veraç” aquests dies. Fa uns dies, i davant la intenció de l’empresa de tirar endavant l’ERTO sense acord amb els sindicats, el Comitè d’Empresa d’El Periódico de Catalunya va anunciar una demanda contra Prensa Ibérica. Després de la compra del Grup Z, ja va aplicar retallades de plantilles en diversos rotatius del grup (que van comportar el tancament de l’edició de Castelló de Levante) per fer front a l’operació, amb un resultat fins ara d’un centenar d’acomiadaments.
L’home que controla aquest transatlàntic editorial, Francisco Javier Moll, ocupava el lloc 109 en el rànquing de les 200 grans fortunes de l’Estat espanyol que va publicar El Mundo el gener del 2019, amb un patrimoni estimat en 450 milions d’euros. A part dels seus negocis de comunicació, també té inversions en els àmbits immobiliari, vitícola o sanitari (la Clínica Corachán de Barcelona) i també té diversos interessos i propietats a Austràlia.
