La proposta és arriscada, i encara més si parlem de cinema espanyol. I, encara més, si diem que és una òpera prima, en aquest cas amb Jorge M. Fontana com a autor (guió i direcció). És una comèdia negra amb aromes de drama que de mica en mica es transforma en una mena de thriller. Sí, és una mica estrany. Tot i que es podria parlar d’una obra inclassificable, o almenys difícilment classificable. El que podria ser un punt negatiu, per mi, sens dubte, és un punt positiu. Una grata sorpresa del 2019 que trenca bastant amb la inèrcia que té des de fa uns anys l’òpera prima espanyola.
Boi és el nom d’un noi que treballa en una empresa que està de moda a Barcelona: el lloguer de cotxes amb xofer. El seu primer encàrrec és amb una parella d’asiàtics bastant carismàtics que faran que Boi comenci a bussejar en una Barcelona diferent de la que tots coneixem. El viatge el portarà a conèixer personatges inhòspits.
El guió és una mica rocambolesc, potser de vegades no té gaire sentit, però juga a la novetat, a la sorpresa, i sobretot a no buscar una explicació coherent i raonable a tot el que veiem. Són molt clares dues de les seves referències. La més òbvia és l’autor David Lynch i, d’altra banda, el finès Aki Kaurismäki. Tot i haver tingut una rebuda molt freda és una pel·lícula altament recomanable.
