Panchita Uchis és una dona migrant que treballa com a interna a les ordres de la “senyora Mercè”, amb l’eterna promesa de fer-li un contracte que mai arriba. Com passa a tantes altres dones en la seva situació, sobre ella recauen les tasques de cures d’una societat que no la reconeix. Un dia, farta d’aquesta situació, decideix sortir al carrer a manifestar-se sota el lema “Casarse por papeles es… verdadero amor”. Aquest fet desencadenarà un seguit de problemes que la portaran a recórrer a Santa Migra, i descobriran juntes on es troba la solució a la seva situació d’aïllament: l’autoorganització de les persones migrades.
Aquest és el plantejament d’un espectacle de “petit cabaret” —així s’autoqualifica—, que pren per títol l’eslògan de la pancarta i que s’ha presentat recentment a Periferia Cimarronas, espai cultural del barri de Sants (Barcelona) obert a les creacions artístiques de persones marcades pel racisme, migrades i sexe gènere dissidents. L’obra està signada amb la denominació Ovarios Rebeldes i compta amb la direcció i actuació de Magy Castillo, acompanyada a l’escenari per Nass Awanaboka i amb música interpretada en directe per Camila Cáiyé.
“La meva intenció era deixar enrere les reticències i postures defensives que es donen quan s’anomena el racisme”, explica Magy Castillo, creadora de l’espectacle
La psicòloga i artista nicaragüenca Magy Castillo, viu exiliada des de fa sis anys a Catalunya, des d’on reivindica el teatre popular feminista. Per a ella, les arts escèniques són una forma de dignificar la vida, així com una eina per fer sentir la seva veu davant de la família, la religió o l’estat. L’actriu valora molt positivament l’auge de l’organització de les comunitats migrades i les seves propostes artístiques en els darrers anys: “Això hauria de ser vist com una oportunitat de conèixer i aprendre d’altres formes de vida”, explica, convidant a entendre el fet de compartir com quelcom enriquidor per a tothom que en forma part.
Un espectacle per incomodar i provocar l’acció
Els problemes als quals fan front les persones que pateixen una situació administrativa irregular, popularment coneguts com “no tindre papers”, ha estat una temàtica que travessa l’obra de Castillo des de la seva arribada a Catalunya. Aquest és el cas del cabaret representat a Periferia Cimarronas, en el qual aborda la discussió sobre el racisme allunyant-se de les habituals formes de la correcció política. “La meva intenció era deixar enrere les reticències i postures defensives que es donen quan s’anomena el racisme”, explica l’actriu. En aquest sentit, reivindica el cabaret i el teatre popular com a mitja per fer-ho. La creadora es va formar en aquesta escola d’arts escèniques i pensament crític amb la companyia mexicana Las Reinas Chulas, en el marc de nombroses trobades feministes a Nicaragua.
“Busco crear una incomoditat que, en lloc de culpa, generi acció mitjançant el compromís polític”, explica l’artista, qui també esmenta la teoria decolonial com una de les bases del seu treball artístic. Respecte a aquesta capacitat de donar resposta, assenyala també el gran xoc existent entre la realitat europea i l’americana, on la manca d’un estat present que garanteixi els drets més bàsics empeny moltes persones a generar noves possibilitats per si mateixes.
L’humor com a eina per interpel·lar el públic
El cabaret Casarse por papeles es… verdadero amor va penjar el cartell de complet les tres nits que fou representat a Periferia Cimarronas, i va generar rialles i aplaudiments a cada funció. L’artista valora la varietat del públic que hi va assistir, així com l’assistència de persones blanques, a qui busca interpel·lar per la seva posició en una societat estructurada sota preceptes racistes i colonials. “A vegades hi ha un enfocament erroni d’aquest debat, ja que reconèixer un privilegi no nega les teves altres opressions”, assenyala Castillo, qui aprecia l’assistència de tothom que va arribar a la sala amb ganes d’aprendre i qüestionar-se. Amb aquest plantejament, la supressió de la quarta paret pròpia del teatre popular i el cabaret va ser un element fonamental a l’hora de dialogar amb els assistents.
“Amb humor es pot parlar de tot sempre que tinguis clar quines són les estructures de poder i opressió, i el que vulguis fer-ne: perpetuar-les o desconstruir-les”, afirma Castillo
Un dels altres pilars de l’espectacle és l’humor. “Riure té un component de mobilització: t’emociones, t’il·lusiones, t’enfades i rius alhora; per tant, no marxes només amb enuig, sinó també amb alternatives”, explica l’actriu. Panchita Uchis, la protagonista de l’espectacle, no és tan sols una víctima, sinó també una persona que resisteix i se’n riu de si mateixa i del públic. L’artista entén aquest fet com una forma de dignificar les persones que pateixen opressió, situant-les davant d’una audiència a qui expressa el que pensa sense embuts. “Amb humor es pot parlar de qualsevol fet sempre que tinguis clar quines són les estructures de poder i opressió, i el que vulguis fer amb aquestes: perpetuar-les o desconstruir-les”, afirma Castillo.
“Amapolas Nicaragua”, un projecte viu malgrat l’exili
A la seva Nicaragua natal, Castillo va ser fundadora del grup de teatre per a dones del col·lectiu LGBT Las Amapolas Nicaragua, nascut al municipi d’Esteli. El grup va esdevenir un referent de la conjunció de teatre i feminisme, fins que, arran de les protestes que van sacsejar el país l’any 2018, les seves integrants van començar a rebre amenaces. La majoria van sortir exiliades cap a diferents països, des d’on continuen treballant plegades. “El que faig està vinculant a tot el que vam construir en aquest col·lectiu, així com al moviment feminista de Nicaragua”, explica l’artista. De fet, la situació política al seu país també un tema present en el seu nou espectacle de cabaret. “Després de sis anys denunciant el govern de Daniel Ortega des de l’exili, per a mi ha estat alliberador poder parlar d’això també en clau d’humor”, explica l’actriu, que remarca l’esforç que suposa explicar la realitat de Centreamèrica, amb similituds i particularitats respecte al conjunt del con sud-americà.
Obrir-se camí a Barcelona no ha estat per a ella un camí exempt d’obstacles. “De la mateixa manera que tantes altres artistes d’origen migrant, per a mi no ha estat gens fàcil accedir a molts espais a Catalunya”, explica Castillo, remarcant com han sigut les mateixes xarxes de persones migrants les primeres que li han obert les portes, com és el cas de les de Periferia Cimarronas. L’artista considera que les arts escèniques catalanes estan lluny de mostrar la importància real que tenen les persones migrades a la societat. En aquest mateix sentit, afirma que sovint ha rebut incomprensió a l’hora d’explicar la tradició de teatre centreamericà de la qual prové. “He topat amb algunes concepcions de l’art com a entreteniment i allunyat del que passa al seu entorn, una visió totalment diferent de la càrrega política i comunitària que té a molts llocs de Llatinoamèrica i de la qual em sento part”, conclou.
La pròxima oportunitat de veure el cabaret Casarse por papeles es… verdadero amor serà aquest 11 i 12 d’abril a la sala Metamorfosis, també a Barcelona.
