Dos quarts de deu del matí d’un divendres. La cita és al Parc Agrari del Baix Llobregat, al municipi de Santa Coloma de Cervelló, a només mig quilòmetre de la Colònia Güell. Ens trobem en la recta final de la primavera, en plena campanya de collita de moltes fruites de temporada. Ariel, un dels responsables de la Fundació Espigoladors, fàcilment identificable per la samarreta de color groc amb el logo de l’entitat, passa llista. Una dotzena de voluntàries, amb una aclaparadora majoria femenina i una mitjana d’edat més aviat alta, ha estat convocada per a l’espigolada d’aquest matí.
Amb una xarxa de voluntariat en constant creixement, formada actualment per 2.930 persones, que es convoquen per correu electrònic i s’organitzen en grups, i un gruix de 200 productores col·laboradores arreu de Catalunya, aquesta fundació treballa al Parc Agrari del Baix Llobregat, on va començar a fer-ho el 2014, i també a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, al Vallès, al Camp, a les Terres de l’Ebre i, més recentment, també a les Terres de Ponent i a les comarques gironines. Tot i el predomini de gent jubilada amb mans experimentades, en el grup del Baix Llobregat destaquen una noia i un noi ben joves. Avui algunes escoles fan festa de lliure disposició, explica la seva mare, mentre que una de les veteranes lamenta la manca de relleu generacional, problemàtica comuna al conjunt de la pagesia i el sector primari.
Entre les espigolaires hi ha també un parell de persones que agafen les cistelles i les duen fins a les furgonetes. Són treballadores d’entitats socials que s’encarreguen del transport de la fruita i verdura fins als magatzems i els punts de distribució dels aliments per a famílies vulnerables de Sant Boi, l’Hospitalet o el Prat de Llobregat. José Luis, de la Botiga d’Aliments Solidaris, explica que s’encarreguen de dur part de l’espigolada a les tendes de l’entitat a Sant Boi i al Prat, “on vindran directament famílies i persones vulnerables que abans han passat per Serveis Socials, on es valora si tenen aquesta necessitat”. A aquestes persones se’ls assignen uns punts acumulats segons les seves necessitats, que intercanvien per aliments. Hi ha un límit de punts i si el sobrepassen ja no poden agafar més aliments.
“Estem disposades a recollir on sigui perquè no es perdin els aliments, perquè cada cop hi ha més gent necessitada”, comenta Fausto, de la Fundació Àurea. “L’objectiu és que no es llenci menjar. Hi ha molt malbaratament encara, en part perquè la pagesia rep una assegurança que cobreix tots els aliments malbaratats”, lamenta. Segons Fausto, aquesta feina l’hauria de fer l’administració pública, “que no només no la fa sinó que a sobre ens posa traves burocràtiques”, denuncia.
Un cop acabada l’espigolada, amb centenars de quilos d’albercocs i préssecs recollits i desenes de coliflors recuperades, Marisol Mena, una de les voluntàries més veteranes, comenta el fet que en pocs anys s’ha incrementat molt el nombre de voluntàries, “especialment a partir de la pandèmia”. “Al començament érem unes 600 persones i ara en som moltes més, també famílies. Això és molt important per conscienciar els infants i el jovent”, opina aquesta antiga empleada de banca resident a Sabadell. En general, Mena és optimista, en el sentit que, “de manera lenta, però constant”, pensa que, en general, la societat està prenent consciència. Com a possible solució contra la pèrdua d’aliments, Mena considera que s’haurien de distribuir equitativament entre tota la població i no deixar-los perdre.
Un problema estructural
Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), una tercera part del menjar que és produït per consum humà es malbarata, és a dir, es retira de la cadena de subministrament d’aliments. Raquel Díaz, Doctora en Sostenibilitat per la Universitat Politècnica de Catalunya i directora de la Fundació Espigoladors, considera que el malbaratament alimentari és tot el que llencem per diferents motius des del camp fins a la taula. “Les pèrdues alimentàries són tots aquells aliments o les parts comestibles que es queden al camp abans d’entrar en el circuit comercial”, concreta una mica més Díaz, que també és experta en diagnosi de les pèrdues i el malbaratament alimentari. Des de l’any 2020 treballa a la Fundació Espigoladors, primer com a responsable de l’Àrea de projectes i des del setembre de 2022 en la seva direcció.
Només a Europa, s’estima que es llencen anualment més de 87 tones anuals de menjar en tota la cadena alimentària, principalment fruites i verdures
Només a Europa, s’estima que es malbaraten anualment més de 87 milions de tones d’aliments al llarg de tota la cadena de producció agroalimentària, la major part fruites i verdures. “El sistema industrialitzat és insostenible. Els mateixos agents que fomenten aquest model comencen a buscar vies contra el col·lapse” assegura Díaz. Tant aquesta com altres expertes pensen que les causes d’aquest fenomen són diverses, i moltes es troben interrelacionades. “Tot i que s’identifiquen certes pràctiques individuals i diàries, la responsabilitat, però, no es pot fer recaure completament sobre els individus i els seus hàbits i comportaments, en tant que aquesta problemàtica té unes causes estructurals que la fomenten”. La directora d’Espigoladors apunta, concretament, a les dinàmiques comercials, certes regulacions i els sistemes de producció i comercialització globalitzats.
Malgrat que es tracta d’un problema estructural i sistèmic, provocat per causes diverses i de solució complexa a escala global, Raquel Díaz és relativament optimista amb relació al fet que cada cop hi ha més coneixement dels efectes del malbaratament a tot el planeta. Al mateix temps, tracta d’aportar solucions a escala col·lectiva, perquè està convençuda que cal posar al centre el valor que tenen els aliments i no considerar-los una mera mercaderia. “És important saber què fer amb el menjar, tenir en compte què comprem i a qui comprem, així com comprar productes de proximitat i de temporada”.
Per generar canvis sistèmics, aquesta experta en malbaratament alimentari pensa que és imprescindible promoure una nova concepció de l’alimentació entesa en el seu sentit més ampli, com per exemple retornar als aliments i a la pagesia el seu valor, promoure la sobirania alimentària de tots els municipis i donar suport a processos de dinamització agroecològica. “Serà només a partir d’aquest canvi de concepció que s’aconseguirà reduir les pèrdues i el malbaratament i construir un sistema agroalimentari més sostenible, resilient i equitatiu”, conclou Díaz, que afegeix que l’espigolament no serà mai la solució final a les pèrdues generades al camp, “però és una acció amb una gran transcendència per treballar molts dels símptomes d’un sistema agroalimentari malalt”.
Tant Marisol Mena com Elena Rodríguez, voluntària de Sant Cugat del Vallès, que ha espigolat per primer cop i que considera “una vergonya” la quantitat de productes de menjar que es llencen arreu del món, responen a un perfil on predominen les dones, en coincidència amb qui més ha practicat l’espigolament al llarg de la història. A Espigoladors han recuperat el concepte d’una activitat tradicional consistent a collir les espigolalles o espigues que quedaven al camp després de segar, per contribuir a la lluita contra les pèrdues alimentàries al sector primari com a eina de sensibilització per recuperar el valor del menjar en la societat.
Antigament, l’espigolament era una pràctica habitual de les “desheretades”, de “pobres de solemnitat”, per intentar sobreviure aprofitant el que altres havien rebutjat. Segons l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’ús del mot espigolar aviat es va estendre a l’aprofitament de qualsevol altre fruit rebutjat. “No calia que foren espigues; tot podia ser espigolable: olives, garrofes, taronges, etcètera”. Tradicionalment reservada a les dones i a les famílies més desfavorides i en desús des dels inicis de la industrialització, l’espigolada s’està recuperant amb aquesta i altres iniciatives semblants en marxa arreu del món. En destaquen, per exemple, les iniciatives Fruit For All i Produce Good, als Estats Units, Feedback Global al Regne Unit, o Buruxka al País Basc.
Tanmateix, el responsable de l’Àrea d’espigolaments i aprofitament alimentari d’Espigoladors, Marc Farrés, no és tan optimista com la veterana voluntària de Sabadell. “Hem crescut per desgràcia, perquè vol dir que la pagesia té moltes pèrdues als camps”. A escala organitzativa, però, fa una valoració positiva, “perquè sempre omplim les espigolades”. Aquestes tenen de mitjana unes tres hores de durada, temps que considera que és prou per fer les collites. El tècnic també destaca el vessant social de la fundació, en el sentit que col·labora amb entitats que reparteixen aliments a famílies vulnerables en programes de garantia alimentària. “Venen directament al camp quan hi ha espigolades i s’enduen part de la collita. Durant la covid-19 vam col·laborar molt estretament amb les diferents xarxes veïnals de suport mutu”, comenta.
Més en profunditat, Farrés opina que l’espigolament és un mitjà per visibilitzar i denunciar les problemàtiques del sector agrari, “que no pot comercialitzar tot el fruit del seu esforç per qüestions estètiques i de màrqueting imposades pel sistema mercantil”. També creu que és una eina per conscienciar la ciutadania com a consumidora sobre el concepte de l’aprofitament alimentari i sobre la importància del consum de producte de temporada i proximitat, especialment per a la petita pagesia local. “Les administracions han de promoure que la pagesia pugui viure amb dignitat, amb preus dignes. Han d’impulsar el producte de proximitat i de temporada i protegir un sector agrari molt envellit i sense relleu a la vista”, proposa Farrés, que s’indigna amb el fet que arribin productes d’altes indrets del món a un preu més baix i es deixin perdre la fruita i verdura local. I està d’acord amb Díaz quan assegura que l’aliment és un bé de primera necessitat, però es tracta com una mercaderia més, “quan, en realitat, tenim dret a un menjar saludable”.
“Les fruites i verdures tenen imperfeccions pròpies de la seva naturalesa, no totes són iguals. Són criteris que idiotitzen la societat”, apunta la voluntària Elena Rodríguez
Elena Rodríguez, la voluntària novella i periodista de professió de Sant Cugat del Vallès, coincideix en el fet que no haurien de prevaldre criteris estètics o comercials a l’hora de fer la recol·lecció. “Les fruites i verdures tenen formes diferents i imperfeccions pròpies de la seva naturalesa, no són totes iguals. Són criteris que idiotitzen a la societat”, critica. A més, pensa que la tasca del voluntariat d’Espigoladors contribueix a apropar la ciutadania al camp, comprendre millor i respectar la feina de la pagesia, segons ella, tan menystinguda i explotada a escala econòmica com fonamental per a la societat. “Cal molta més inversió pública per preservar l’agricultura, perquè és la base de la nostra alimentació”, conclou.
Per la seva banda, Farrés creu que les pèrdues de producte també provoquen l’abandonament dels camps, l’increment del risc d’incendi, la pèrdua de biodiversitat, la desaparició de l’agricultura tradicional i familiar i la seva substitució per una producció intensiva a gran escala. “No podem canviar el sistema perquè anem tard, però amb l’espigolament pretenem denunciar tota aquesta problemàtica”, insisteix.
Aprofitament i compromís social
Tot i que l’activitat principal d’Espigoladors se centra a la recuperació física de la fruita i verdura que no té sortida al mercat, la responsable de comunicació de la fundació, Anna Gras, comenta que, a més de lluitar contra el malbaratament i fomentar el dret a una alimentació saludable, l’entitat també treballa per l’aprofitament dels aliments a la vegada que empodera col·lectius en situació de vulnerabilitat d’una manera “transformadora, participativa, inclusiva i sostenible”. Entitat pionera en la recollida de fruites i verdures descartades del circuit comercial, Espigoladors fou fundada el 2014 com associació per Mireia Barba, actual presidenta i experta en la gestió de projectes de desenvolupament econòmic i social, i dues sòcies més. Reconvertida en fundació quatre anys més tard, avui compta amb 25 treballadores que s’autodefineixen com una organització sense ànim de lucre que actua sobre tres reptes socials.
La mateixa Gras ens acompanya a l’obrador, una altra de les potes clau de la tasca de la fundació. Al costat de les oficines, al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat i a pocs metres del Parc Nou, des del 2021 funciona l’empresa d’inserció laboral És im-perfect, que forma part de la fundació. Les seves instal·lacions són petites i la responsable de comunicació ens comenta que a la tardor està previst el seu trasllat a una nau més gran, al costat de La Botiga del Prat, un projecte cogestionat per l’organització Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), l’Ajuntament del Prat i Espigoladors i punt de distribució municipal de les fruites i verdures espigolades i altres aliments i productes que formen part del Programa Integral de Garantia Alimentària.
Al torn de matí hi ha set treballadores, i la majoria són dones migrades residents al barri, que s’han acollit a un programa d’inserció laboral com a ajudants de cuina. Sana, una de les treballadores, comenta que aprofiten les fruites i verdures recuperades o comprades a productores que no tenen sortida al mercat i les transformen en compotes, melmelades, patés, sofregits i altres productes elaborats. Avui estan fent compota de poma
i ens expliquen tot el procés, des de l’arribada de les pomes fins a l’etiquetatge final, del qual s’encarrega un altre equip, que els fa relleu a les tardes. Les responsables de producció i acompanyament, Marta Carreras i Agustina Martínez, respectivament, especifiquen que duen a terme un seguiment integral i donen suport social de les treballadores, que tenen contractes d’un mínim de sis mesos i màxim de tres anys fins a arribar a la seva inserció laboral en alguna empresa del mercat ordinari.
D’altra banda, Gras remarca que a Espigoladors també es treballa en campanyes de sensibilització ciutadana, per exemple, amb la que té per eslògan “Jo no llenço”, centrada en les escoles. “Organitzem un acompanyament a deu escoles catalanes per implementar als menjadors escolars accions per reduir el malbarament alimentari i també, de manera regular, fem tallers a escoles i instituts amb projectes al voltant del d’aquest fenomen i de l’alimentació saludable i sostenible”, recalca. A més, afegeix que fan tallers de cuina d’aprofitament a centres cívics i casals de gent gran.
La responsable de comunicació d’Espigoladors esmenta, finalment, l’activisme polític en forma de campanyes de pressió a les administracions. En concret, per aconseguir l’aprovació d’una llei estatal que reguli el malbaratament, que ara ha quedat entre parèntesis amb la convocatòria de les eleccions generals espanyoles, el pròxim 23 de juliol. “Hem creat amb altres entitats estatals el col·lectiu #LeySinDesperdicio, perquè detectem moltes mancances en la proposta de llei que s’està plantejant i reivindiquem una legislació que sigui realment transformadora”, especifica Gras, que aprofita per recordar que, gràcies en part a la pressió d’Espigoladors i d’altres col·lectius i entitats socials, el Parlament de Catalunya va aprovar l’any 2020 una llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris. “Nosaltres treballem per empoderar el consumidor perquè en sigui conscient i actuï en conseqüència, però creiem que el problema és estructural i que calen canvis a legislatius i polítics”, conclou Gras.
