Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Canvi climàtic, realitat incomoda

Aquest hivern no hem tingut hivern, malgrat algun dia de fred una mica més intens a novembre, que semblava que pronosticava un hivern fred després d’una tardor de pluges torrencials, a la pràctica hem tingut un hivern-primavera amb temperatures molt moderades, poques gelades i moltes menys nevades de l’habitual.

Estem davant dels efectes del canvi climàtic? El canvi climàtic és la conseqüència de l’escalfament global del planeta fruit de les emissions a l’atmosfera dels gasos d’efecte umbracle. La Terra ja s’ha escalfat i refredat en altres ocasions de manera natural, però aquests cicles van trigar milions d’anys a realitzar-se. Tanmateix, els canvis que s’estan generant actualment són molt ràpids comparats amb els cicles naturals de la Terra i els seus efectes seran importants tant sobre la població com sobre els ecosistemes.

La temperatura del planeta respecte a l’època preindustrial ha augmentat 1 °C i el ritme actual és de 0,2 °C cada 10 anys

La temperatura del planeta respecte a l’època preindustrial ha augmentat 1 °C i el ritme actual és de 0,2 °C cada 10 anys. Terra endins, a major temperatura, majors necessitats d’aigua per qualsevol activitat vital, major evapotranspiració de les plantes i evaporació de les masses d’aigua, així com un major desglaç de les neus. En els darrers 40 anys l’Àrtic ha vist reduït la seva massa de gel marí en un 35%. El passat estiu es va trencar per primer cop la zona de gel més antiga i densa, amb gel perenne, lo qual augmenta encara més la fragilitat d’aquest espai.

El canvi climàtic també tindrà efectes imprevisibles sobre el sistema meteorològic a escala mundial, amb pluges torrencials, tempestes més intenses i temporals marítims amb onatges més potents i devastadors sobre la costa.

A casa nostra, la meitat de les glaceres del Pirineu han desaparegut en els darrers 30 anys, mentre a la cara sud el bosc va pujant cada cop a zones més altes. De les 41 glaceres de 1983, ara en queden 19. També s’ha reduït considerablement el gruix de la capa de neu i el temps de permanència d’aquestes neus. Aquest fenomen s’observa especialment en les pistes d’esquí, on malgrat el malbaratament d’aigua i energia per generar neu artificial, el nombre de dies esquiables té una tendència decreixent que les pot acabar fent inviables en pocs anys.

Tot i que l’augment de la temperatura en el mar és molt més lent que a l’aire, els seus efectes són molt més devastadors i irreversibles donat que el seu creixement serà exponencial en el temps

El canvi climàtic i la pujada de temperatura té especial transcendència en l’aigua del mar. Fins ara, el mar havia actuat com amortidor del canvi climàtic absorbint el 93% de l’energia generada per l’escalfament global. Tot i que l’augment de la temperatura en el mar és molt més lent que a l’aire, els seus efectes són molt més devastadors i irreversibles donat que el seu creixement serà exponencial en el temps. La pujada de temperatura de l’aigua del mar expandirà el seu volum, efecte que unit al desglaç dels casquets polars provocarà un increment del nivell del mar que negarà moltes zones de costa, especialment aquelles més baixes com ho són els deltes.

El canvi climàtic transformarà el sistema d’alimentació. Es preveu que en les zones de més calor de l’equador i els tròpics reduiran la seua producció, mentre en zones actualment més fredes augmentarà la producció en reduir-se la temperatura. Les sequeres i inundacions també afectaran la producció d’aliments, reduint o malmetent les collites. Caldrà adaptar els conreus a productes de secà amb menors necessitat d’aigua.

En el mar, la pujada de la temperatura afecta el fitoplàncton marí. El fitoplàncton necessita nutrients i la llum com font d’energia. Aquests nutrients vénen de les desembocadures dels rius i de la costa on hi ha població (especialment en el Mediterrani), però majoritàriament prové de les profunditats marines. Els moviments de l’aigua en el mar són en latitud (des del pols a l’equador i viceversa) i en profunditat.  L’escalfament altera la circulació oceànica alentint el moviment en latitud, al mateix temps que augmenta l’estratificació de la columna d’aigua i redueix la mescla d’aigües profundes i superficials. Aquest fenomen genera que cada cop emergeixi a la superfície menor quantitat de nutrients, factor limitant en el creixement del fitoplàncton i, amb ell, de la productivitat i la biodiversitat marina.

Malgrat que durant les darreres dècades hem tingut polítics negacionistes (en Trump encara ho és), el canvi climàtic és una realitat incòmoda que ja tenim aquí

Malgrat que durant les darreres dècades hem tingut polítics negacionistes (en Trump encara ho és), el canvi climàtic és una realitat incòmoda que ja tenim aquí. Estem en les fases inicials d’aquest procés, actualment els canvis encara es perceben de manera lenta, tanmateix, els experts preveuen que els efectes siguin exponencials, de manera que un cop se superi un llindar, el procés serà totalment irreversible.

El Panell Intergovernamental d’Experts en canvi climàtic (IPCC) fa informes anuals alertant als estats de l’escalfament global i de la necessitat de prendre mesures reals i efectives per reduir els gasos d’efecte hivernacle. El transport de passatgers i mercaderies, juntament amb la producció d’energia i la construcció, generen més del 75% dels gasos contaminants. Cal reduir les fonts d’emissions d’aquests gasos contaminants, el consum de combustibles fòssils i substituir-los per l’ús d’energies renovables i per sistemes més eficients.

Els nostres hàbits alimentaris també tenen efecte sobre l’escalfament global. El sector alimentari genera un 10% dels gasos d’efecte hivernacle, des de la producció d’aliments a l’ús de fitosanitaris i fertilitzants fins a la desforestació. La reducció del consum de carn, especialment la vermella i la substitució per fruites i verdures, és una manera senzilla i al nostre abast per contribuir a reduir l’escalfament global, juntament amb un canvi d’hàbits en el transport i l’ús de l’energia.