Des del passat 29 d’octubre de 2024, la figura de Carlos Mazón ha sigut un element central dels debats i les notícies en relació amb la dana, i no precisament per la seua bona gestió de la catàstrofe, sinó més aviat al contrari. Del seu paper en eixa gestió es desprèn una pregunta que tot el món s’ha fet: què feia Mazón el dia del temporal? Eixa pregunta és tan senzilla com important, i per raons diverses. Tot i la senzillesa de la pregunta, la resposta no és tan senzilla. De fet, sembla que és tan complexa que, fins al moment, no tenim una resposta clara i oficial.
Mazón ha oferit diverses explicacions: des que estava en un dinar privat, en un dinar amb el president de la patronal valenciana i, finalment, dinant al restaurant El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana. D’això últim, en un primer moment, va dir que, després del dinar, primer va anar al Palau de la Generalitat i després cap al Cecopi. No obstant això, no ha quedat clar què va fer exactament en les hores intermèdies (després del dinar i abans d’arribar a l’Eliana), ni per què no va viatjar directament o per què no va abandonar el dinar abans malgrat la crisi que creixia. Respecte de l’hora d’arribada al Cecopi, inicialment havia dit que va arribar “passades les 19:00 hores”, mentre que quatre mesos després, va precisar que va arribar a les 20:28 hores, segons ell mateix va reconèixer.
La falta de resposta a la pregunta “què feia Mazón el dia de la dana?” fa que la misteriosa resposta tinga importància des de diversos àmbits.
És obvi que tot el món vol saber què feia el president de la Generalitat mentre el seu poble, literalment, s’ofegava, però Mazón no ha explicat amb claredat què estava fent eixe dia
Des del punt de vista polític la pregunta cobra una importància institucional. És obvi que tot el món vol saber què feia el president de la Generalitat mentre el seu poble, literalment, s’ofegava. Mazón no ha explicat amb claredat què estava fent eixe dia, el que ha fet és anunciar un pla de reconstrucció i prevenció amb un volum de recursos estimat en diversos milers de milions, orientat a reparar danys materials i a reforçar infraestructures hidràuliques i sistemes d’alerta. Aquesta resposta, a banda de posar en marxa la reconstrucció, és una estratègia política per crear una narrativa proactiva que desplace l’atenció de la gestió immediata cap a solucions de futur. L’objectiu és evitar respondre la pregunta. No obstant això, eixa actitud no ha evitat que l’oposició haja exigit explicacions i haja forçat compareixences, com la de la comissió d’investigació a les Corts, reclamant eixa resposta. Això ha generat tensió dins del mateix bloc del govern i també dintre del mateix PP, fins al punt que el passat 3 de novembre anunciara la seua dimissió com a president.
Des del punt de vista judicial, Mazón segueix sent diputat i, degut a això, segueix estant aforat. Per tant, al procediment que s’està seguint al Jutjat d’Instrucció de Catarroja no pot investigar-se la seua participació en els suposats fets delictius que s’investiguen. És a dir, la jutgessa de Catarroja només pot centrar la investigació en l’actuació de la llavors consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i Emilio Argüeso, secretari autonòmic de Seguretat i Emergències en aquell moment. No obstant això, a mesura que avança la investigació es van desvetllant noves informacions que situen a Carlos Mazón en llocs i temps concrets i que van deixant entreveure una resposta a la pregunta “què feia Mazón el dia de la dana?”.
Jurídicament, és important saber què estava fent, ja que per delimitar les responsabilitats penals que puga haver-hi cal definir bé el relat dels fets
Jurídicament, és important saber què estava fent, ja que per delimitar les responsabilitats penals que puga haver-hi cal definir bé el relat dels fets. Dit d’altra manera: s’ha de saber que va fer cadascuna de les persones que van gestionar l’emergència per saber si se’n deriva alguna responsabilitat penal.
Mazón ha assegurat públicament que “en cap moment” va paralitzar cap reunió o va demorar l’alerta perquè l’estigueren esperant per autoritzar res. Per exemple, ha dit que no li van demanar autorització per enviar el missatge d’ES-Alert i que ell no va retardar el procés. En canvi, hi ha testificals i indicis del fet que es va retardar l’avís, i que la seva presència al Cecopi era clau. També, d’algunes de les testificals i dels registres de cridades telefòniques de l’exconsellera Pradas es pot concloure que estava al corrent de la situació, cosa que xoca amb la seua defensa d’haver estat “incomunicat” i haver impedit que s’enviara l’alerta. També els peritatges tècnics i els informes externs que es fan servir per a instruir la causa són claus: estableixen cronologies de missatges, temps d’activació de plans, i l’abast real de la previsió meteorològica. En aquest punt la discussió no és només qui estava o no present, sinó si els mecanismes previstos per a emergències van funcionar com calia o si hi va haver fallades estructurals prèvies que van agreujar la tragèdia.
Seguint amb la seua estratègia d’ocultació, a les compareixences que ha realitzat, tant a les Corts Valencianes com al Congrés dels Diputats espanyol, no ha oferit cap versió clara ni cap informació rellevant per a respondre a la pregunta clau respecte de què feia eixe dia
Seguint amb la seua estratègia d’ocultació, a les compareixences que ha realitzat, tant a les Corts Valencianes com al Congrés dels Diputats espanyol, no ha oferit cap versió clara ni cap informació rellevant per a respondre a la pregunta clau respecte de què feia eixe dia. En eixe sentit, tot i que segueix sense estar investigat, sembla que la falta de resposta a la pregunta respon a una estratègia preventiva de defensa, ja que la seua situació és, a hores d’ara, complexa i encara oberta. Judicialment, hi ha hagut passos que han ajudat i passos que han frenat la possibilitat d’una imputació directa immediata, però la instrucció, les peritacions tècniques i les testificals segueixen en marxa.
Finalment, hi ha un altre àmbit on eixa resposta té vital importància: la situació de les víctimes. La dana va deixar 229 víctimes mortals, però també un gran nombre de persones ferides i un altre gran nombre de persones que ho van perdre tot en qüestió de minuts. Les víctimes, tant les que s’han associat al voltant dels diferents col·lectius de víctimes com a títol individual, segueixen volent saber on estava Mazón mentre elles patien. És una resposta necessària que va més enllà de la responsabilitat política o penal que puga assumir. La veritat és un element de reparació del dany. L’alçada i la categoria de les institucions es mesura no només per la resposta jurídica i administrativa enfront d’una catàstrofe, sinó també per la capacitat de donar explicacions, oferir reparacions i avançar en polítiques preventives. Això segueix sense aparèixer. La pregunta segueix sense resposta.
