La mala depuració de les aigües, l’ampliació o la construcció d’infraestructures, la construcció desmesurada i els efectes del canvi climàtic són els principals responsables de les catorze “banderes negres” que l’entitat Ecologistes en Acció ha atorgat a diferents punts del litoral dels Països Catalans. Ho ha fet en l’informe Banderes negres 2020, publicat el mes de juny.
Enguany se celebren quinze anys de la publicació del primer informe. Durant aquest temps, són molts els indrets litorals de l’Estat espanyol que han estat protagonistes dels guardons. Tot i que des de l’entitat han intentat diversificar els “premis”, alguns projectes insisteixen a repetir: és el cas de l’hotel de la platja de l’Algarrobico, construït il·legalment al Parc Natural del cap de Gata, a Almeria.
En plena tensió postconfinament, des d’Ecologistes es mostren preocupats pels efectes que pot comportar la crisi derivada de la COVID-19 als més de 8.000 quilòmetres de costa de l’Estat. “El primer seria el dels residus generats per la crisi sanitària”, expliquen. “En segon lloc, caldria esmentar el perill que aguaita en la desregulació urbanística com una sortida equivocada a la crisi social i econòmica que ha derivat de la crisi sanitària”, alerten.
Infraestructures desbordades o sobredimensionades
Vuit de les catorze banderes negres atorgades per Ecologistes en Acció a punts del litoral dels Països Catalans tenien a veure amb les infraestructures. Per l’entitat ecologista, són especialment preocupants els episodis de contaminació per mala depuració de les aigües de nombroses platges, moltes d’elles molt concorregudes durant l’estiu. La saturació dels sistemes de depuració, la mala gestió dels emissaris marins o les pluges cada cop més torrencials provoquen que en molts casos les aigües que arriben al mar no estiguin tan netes com haurien.
Per l’entitat ecologista, són especialment preocupants els episodis de contaminació per mala depuració de les aigües de nombroses platges, moltes d’elles molt concorregudes durant l’estiu
Aquest fet ha provocat que els nivells de bacteris intestinals –com l’E. coli i enterococs intestinals– siguin preocupantment alts en platges com les de Badalona, Cala Egos (Santanyí), les Fonts (Alcossebre) o Medicalia (el Puig). És en aquesta platja valenciana on es troba una de les solucions més rocambolesques als problemes de vessaments d’aigües fecals a les platges: l’estiu de 2019, la Conselleria d’Agricultura i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana instal·lava plantes cloradores a les sortides de les séquies que moren en la platja. “El clor reacciona amb matèria orgànica generant trihalometans i no se sap quin efecte poden tenir a la platja aquests compostos, efecte de la cloració. Sembla que només importa que els nivells de contaminació fecal siguin baixos sense saber si afecta el medi marí i la salut dels banyistes a la platja”, reblen des del col·lectiu.
Des de l’entitat també critiquen els projectes de l’administració per ampliar infraestructures existents que posen en perill l’equilibri mediambiental. És el cas de l’ampliació de l’aeroport del Prat-Barcelona, que posa en perill la llacuna de la Ricarda, un estany que forma part del delta del Llobregat. Un cas semblant té lloc a València, amb l’ampliació del port, que posa en perill el subministrament de sediments a les platges del sud de la ciutat que formen part del cordó dunar protector de l’Albufera, cada cop més amenaçat. A Palma, Ecologistes en Acció critica les inversions de Ports de l’Estat i l’Autotitat Portuària per promoure el trànsit de creuers. Segons la seva visió, aquest augment dels vaixells pot saturar encara més la ciutat, tant pel que fa a la pressió humana sobre el veïnat com pel que fa a la contaminació generada per les emissions dels megracreuers.
Una costa dominada pel formigó
Un dels punts calents de la costa catalana a l’informe se situa a la Costa Brava. La pressió de la plataforma SOS Costa Brava va ser la responsable de la moratòria impulsada per la Generalitat de Catalunya sobre la construcció d’uns 22.000 habitatges distribuïts en diferents projectes. La moratòria es va formalitzar en un nou pla director urbanístic que, des de la plataforma –de la qual forma part Ecologistes en Acció– qualifiquen de “pas endavant, però al mateix temps, insuficient”, ja que només paralitza 15.000 dels 22.000 nous immobles projectats.
Els intents per controlar els cursos fluvials també han estat criticats pel col·lectiu ecologista. L’informe d’enguany atorga dues banderes negres a dos indrets valencians per aquesta qüestió: la desembocadura del Cérvol a Vinaròs i la del Segura a Guardamar. En els dos casos, la construcció d’espigons i la cimentació de l’últim tram del riu han provocat la modificació de la línia costanera, amb un retrocés de les platges que en el cas del municipi del sud del País Valencià ha arribat a fer que el mar enderroqui les cases de primera línia.
El Delta de l’Ebre és un dels protagonistes de l’informe
La situació de la costa es veu en molts casos agreujada pels efectes que tenen els temporals, cada vegada més freqüents. El pas del Dana i el Gloria van tenir efectes nefastos sobre molts punts del litoral dels Països Catalans. El tram final de la Tordera o la platja Llarga de Tarragona van ser un dels llocs més castigats pels últims temporals. Però on els efectes són més visibles és als ecosistemes més precaris. Des d’Ecologistes en Acció veuen amb preocupació la situació del delta de l’Ebre. I en especial, punts com la barra del Trabucador, un cordó de sorra que connecta la banya amb la resta del delta. Aquest fràgil cúmul de sediments ha desaparegut fins a tres cops sota les ones dels temporals de llevant. La situació és crítica i fa anys que es denuncia per part dels col·lectius locals. En un mateix sentit s’expressen des d’Ecologistes en Acció: “Sense l’existència d’uns objectius generals, cadascuna de les diferents actuacions que es duen a terme en algun espai determinat del conjunt deltaic, de gran valor ecològic i econòmic, tan sols serveixen per crear pegats i buscar una solució temporal dels problemes, i aquesta problemàtica es repetirà amb el pas de temps”.
