Un total de 14 extreballadores de Lambda, col·lectiu dedicat a la diversitat sexual, de gènere i familiar al País Valencià integrat per una trentena de persones, ha denunciat “assetjament laboral” per part de la junta executiva de Lambda entre 2021 i principis de 2024. Al començament d’aquest any hi ha hagut 5 acomiadaments, 6 baixes voluntàries i 3 excedències. Segons les afectades, l’executiva ha implementat “pràctiques abusives, d’autoritarisme o d’intimidació”, les quals consideren perjudicials per al benestar de la plantilla, generant un conflicte intern “significatiu” i “greus afeccions a la salut mental”. Així ho han explicat les huit extreballadores entrevistades per la Directa i ho han fet públic aquest dimecres, 26 de juny, a través d’un comunicat, signat per quasi una vintena de col·lectius del teixit associatiu de València, com Orgull Crític, l’Assemblea Feminista de València o la Coordinadora Obrera Sindical (COS).
Entre 2022 i 2023, almenys huit treballadores de Lambda van sol·licitar la baixa laboral per “ansietat” i/o “depressió”. El motiu: “l’ambient laboral tòxic creat per l’executiva”. “Hi havia una pressió constant i manca de suport. Les condicions de treball eren molt difícils”, lamenta Andrea Ruiz, qui prefereix utilitzar un pseudònim per por a possibles represàlies. Ruiz va decidir marxar definitivament de l’entitat, després que la seua salut mental es veiés afectada. Descriu l’actitud de l’executiva de Lambda com “hostil”, on expressar la seua opinió li hauria jugat en contra, minvant la seua autoestima i provocant-li ansietat. Per a ella, “aquesta Lambda no va ser un espai segur ni una família”.
La publicació del comunicat ha generat reaccions entre alguns activistes LGTBIQ+ referents a la ciutat de València, com Fran Pardo. A través del seu perfil d’X, ha denunciat també les “males pràctiques dins de Lambda”
Un testimoni semblant relata Daniel Abad, extreballadora afectada. Assegura que una de les maneres d’operar era “amonestar” les empleades per escrit, mitjançant un correu electrònic, o “a porta tancada”, per qualsevol acció que l’executiva considerava “no adequada”. “La treballadora no rebia cap sanció, ni de feina ni de sou, ni res similar, ni tan sols una falta, ja que no existia cap base jurídica per sustentar l’amonestació, la qual es percebia com una intimidació”, subratlla Abad. En qualsevol entitat, a una treballadora se li obren expedients sancionadors quan incompleix les seues obligacions. En el cas de Lambda, però, el que atesten les afectades és que les amonestacions, encara que podien ser justificades en un àmbit formal, “tenien una clara intenció d’assetjament”.
Per part de l’executiva, el coordinador de Lambda Fran Fernández, nomenat en novembre de 2020, manifesta a la Directa que l’entitat “té mecanismes perquè la plantilla denuncie tot allò que considere irregular o il·legal”. Però, assegura que “hui dia, no existeix cap mena de queixa contra aquesta executiva o contra la coordinació general per part de cap treballadora, ni actual, ni passada. Sempre he animat, i anime, a denunciar on correspon les injustícies o il·legalitats. No havent-les, és molt delicat elucubrar sobre les intencions d’eixos comentaris”.
Les extreballadores exigeixen la destitució i assumpció de responsabilitats per part de l’executiva, formada per Fernández i set persones més, responsables de l’economia, la gerència o de les relacions polítiques. “Els avanços en matèries LGBTIQ+ i laboral que es van aconseguir durant l’època de la transició van ser gràcies a les lluites socials. No espereu que si es retalla un dret, no es perda un altre. Si es retallen drets laborals, es perden drets LGBTIQ+”, afirmen des d’Orgull Crític, assemblea oberta d’identitats no normatives i dissidències sexuals i de gènere. “En l’àmbit del sector social, aquestes pràctiques no ens sorprenen perquè són força habituals, amagades sota un vel de simpatia respecte al que el sector social aparenta. No és la primera vegada que sentim parlar d’açò. Les treballadores i els treballadors sovint són víctimes d’abusos i maltractament psicològic”, postil·la Andrea Ballesteros, militant de la Coordinadora Obrera Sindical (COS).
La publicació del comunicat ha generat reaccions entre alguns activistes LGTBIQ+ referents a la ciutat de València, com Fran Pardo. A través del seu perfil de Twitter, ha denunciat també les “males pràctiques dins de Lambda” i ha anunciat que no assistirà a la manifestació del Dia de l’Orgull convocada per l’entitat.
Amonestacions i denúncies
Una amonestació s’ha produït per afirmar que “Lambda maltracta psicològicament les seues treballadores”. O una altra ha estat per enviar un email amb el mòbil, durant el temps de descans i mentre la treballadora estava fumant un cigarret al carrer. Tal com expressen en el comunicat, les extreballadores consideren que aquestes situacions, sostingudes en el temps, són “violència estructural”. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en la sentència 995/2018, per exemple, defineix l’assetjament laboral de la següent manera: “actes explícitament hostils i condemnables que de manera repetida es dirigeixen contra els treballadors assalariats en el centre de treball”.
Les extreballadores consideren que les amonestacions eren utilitzades com a forma de “retorsió i pressió”. Segons el reglament intern de Lambda, a la tercera amonestació, la treballadora és acomiadada. Antònia Garcia, nom fictici d’una treballadora que prefereix mantenir-se a l’anonimat, explica: “no era possible ni preparar-se ni argumentar absolutament res, ja que tot es feia de forma sobtada. Inicialment, el reglament no ho permetia, rebies l’amonestació i havies de quedar-te-la. Després, el van canviar”. Les extreballadores parlen de formes “violentes, prepotents i agressives”, especialment per part del coordinador general. A més a més, destaquen que a vegades s’interposaven “de manera simultània, a dues o tres treballadores en un dia, una darrere l’altra”. Les treballadores, a través del comunicat, recorden que una de les gotes que ha fet vessar el got va ser una reunió convocada per l’executiva, la qual s’hi va mostrar “complement unidireccional” i va criticar “durament” tota la plantilla per la “manca de coneixements sindicals”. Després d’aquella trobada, moltes han sol·licitat la baixa.
Arran de les amonestacions, cinc extreballadores han demandat per via penal a Lambda per un presumpte delicte de vulneració dels drets fonamentals i de protecció de la imatge, honor i intimitat
Arran de les amonestacions, cinc extreballadores han demandat per via penal a Lambda per un presumpte delicte de vulneració dels drets fonamentals i de protecció de la imatge, honor i intimitat. És el cas de Rafael Ruiz. Va exercir com a coordinador de l’Oficina Integral LGTBI de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana, gestionada per Lambda, des de febrer de 2021 fins a juliol de 2023. Abans d’aquest càrrec, va treballar com a treballador social a la mateixa oficina. A més, va ser tècnic especialista de projectes durant huit anys i mig. En el seu cas, el procés s’ha resolt a favor seu. Ruiz ha estat indemnitzat per Lambda amb 39.497,74 euros, per acomiadament imprudent i danys morals en vulnerar-se els drets fonamentals. Lambda va haver de reconèixer que el coordinador general de l’entitat no havia actuat bé difonent “a tercers” un informe que contenia “greus desqualificacions” relatives a Rafael Ruiz.
Ruiz va informar la Direcció General d’Igualtat que la publicació de l’informe estaria afectant la seua honorabilitat com a persona i com a professional. Aquest mitjà ha preguntat a José de Lamo, llavors director general d’Igualtat, i ell ha negat rebre qualsevol mena d’informació o denúncia referida a qüestions d’índole laboral en Lambda: “en cas que la presentació d’una denúncia d’eixe tipus s’haguera produït, estant el govern d’eixe moment profundament compromès amb els drets de les persones treballadores, s’haguera estudiat la petició i, si escau, s’haguera traslladat a les instàncies oportunes amb competències en matèria laboral”. No obstant això, ha aclarit a la Directa que les entitats subvencionades, com és el cas de Lambda, tenen autonomia per resoldre aquesta mena de qüestions.
Una història de drets
Lambda, una associació sense ànim de lucre fundada el 1986 al País Valencià, defensa els drets de les persones LGBTIQ+ com a resposta a la discriminació legal i social. El seu objectiu principal és denunciar la fòbia cap a aquest col·lectiu i oferir prevenció, informació i assessorament. Va sorgir després de la dissolució del Moviment d’Alliberament Gai del País Valencià (MAG-PV) i va evolucionar del Moviment d’Alliberament Sexual del País Valencià (MAS-PV). Al principi, Lambda no tenia una estructura organitzativa sòlida ni recursos suficients, i no va tenir una seu pròpia fins al 1992. A partir de 1994, l’entitat va reforçar la seua càrrega política i reivindicativa, adoptant un model més estructurat que permetia una major participació dels voluntaris.
Segons relaten les huit treballadores entrevistades per la Directa i el seu portaveu, els “van traure capacitats i funcions”, els van “prohibir proporcionar qualsevol mena d’informació a les usuàries”
“A partir de 2022, amb la nova executiva, es van instaurar una sèrie de mesures que cada vegada esdevenien més perjudicials per a les funcions de l’Àrea d’Informació i del Servei Orienta de la Generalitat que gestionava l’entitat”, afirma Maria Lacán, extreballadora que també prefereix no revelar la seua identitat. A poc a poc, segons relaten les huit treballadores entrevistades per la Directa i la seua portaveu, Daniel Abad, els “van traure capacitats i funcions”, els van “prohibir proporcionar qualsevol mena d’informació a les usuàries” i se’ls hauria demanat que actuaren com a “gestores” fins al punt que, durant mesos, haurien obligat les treballadores a dir que eren “recepcionistes del servei”. Cal remarcar que això hauria passat només a la seu de Lambda a València, no a les demarcacions de Castelló i Alacant. Per posar un exemple, les treballadores conten que si algú cridava per rebre informació sobre què fer després d’una relació sexual de risc, una informació publicada a les pàgines oficials del Govern valencià o de la Conselleria de Sanitat (CIPS); la plantilla no podia facilitar-la. No han pogut proporcionar un número de telèfon oficial i, asseguren, que se’ls ha prohibit expressament dur a terme aquesta tasca”.
“Abans de ser acomiadats, demanar una baixa o una excedència, les treballadores vam expressar la preocupació per la salut mental de les companyes. Però, una setmana després, vam rebre un correu electrònic en el qual se’ns acusava o s’exculpaven de tota responsabilitat sobre la salut mental de les treballadores”, exposa l’extreballadora Virginia Crespo. En concret, l’executiva va advertir-los que haurien fet “acusacions molt greus”, les quals “podrien ser constitutives de delicte” i, a més “es banalitzava un tema tan important, com la salut mental”, tal com consta en el text enviat, al qual ha tingut accés aquest mitjà.
De Lambda a Orienta
Un grup de professionals de Lambda es van traslladar a Orienta, un servei d’assessorament i suport integral per a persones LGBTIQ+. Tot i que inicialment Orienta tenia un conveni col·lectiu amb menys drets laborals que Lambda, la nova executiva va prometre equiparar-los, cosa que mai va passar. En lloc d’això, els drets s’haurien reduït i qualsevol oposició als canvis hauria estat perseguida. Raül Vermell, un extreballador, afirma que la nova executiva “va implementar seguiments del personal, incloent qüestionaris sobre els seus companys que abastaven des del coneixement de les polítiques de l’ONG fins a detalls personals, com si fumaven o menjaven durant l’horari laboral”. Les extreballadores consideren que aquests processos d’avaluació es van convertir en una “caça de bruixes”.
En l’estiu 2022, Lambda va canviar de seu. Durant el trasllat de la seu antiga a la nova, les afectades expliquen que “vam ser obligades a fer treballs d’obra i pintura”, tasques que no formen part de les seues funcions i per a les quals no se sentien capacitades ni responsables. Suposadament, no van poder triar fer una altra cosa perquè es va aturar tota l’activitat de l’entitat. Fran Fernández argumenta que va ser una col·laboració “voluntària”. “Es van contractar els serveis com a mudança, obres i pintura a professionals externs, però cada persona que va voler i va poder, va aportar en la mesura de les seues possibilitats, amb tasques que sabien i volien fer”, remarca.
Les afectades coincideixen totes a afirmar que amb Lambda, com a entitat, no tindrien cap malestar. Asseguren que, històricament, ha sigut una ferramenta “fonamental” per al col·lectiu LGBTIQ+. “Podies tindre algunes diferències polítiques, però sabies que el treball de Lambda era necessari. Ja no parle de qüestions més institucionals, com el Dia de l’Orgull o altres esdeveniments, em referisc a un jove o una jove de quinze o vint anys que surt de l’armari i crida a Lambda per rebre ajuda”, recorda Josefina Sants, qui també prefereix mantenir-se a l’anonimat.
