Imaginem que anem pel carrer i una persona desconeguda ens ofereix una cigarreta mentre diu: “Pren-te això. Fes-me cas, que no fa mal, xe!”. Ara imaginem la mateixa situació a la consulta d’un metge: és ell qui ens diu que no està “demostrat científicament” que el fum del tabac siga nociu. Reaccionaríem de la mateixa manera? A l’hora de prendre decisions sobre la nostra salut anem, precisament, amb cura: no ens fiem de qualsevol. Ens recolzem en veus científiques, professionals sanitàries o expertes amb autoritat reconeguda, perquè considerem el seu criteri informat, objectiu i sòlid. Aquesta autoritat, encara que raonable, no està exempta de problemes: què ocorre quan les científiques la utilitzen per crear confusió?
Les mercaderes del dubte són persones dedicades a produir incertesa deliberadament per posar en qüestió consensos científics problemàtics per a certs grups poderosos com, per exemple, que el tabac produeix càncer de pulmó. Són part d’una estratègia complexa i subtil en què les científiques juguen un paper fonamental. Aquests grups de poder financen laboratoris del dubte que fan investigació orientada als seus interessos. No persegueixen crear informació falsa. Tot és més retorçat: fan recerca amb aparença legítima que sembla resoldre el dubte, quan realment es busca provocar-lo i perpetuar-lo. S’utilitza la ciència contra la ciència, fent recerca per difuminar l’evidència. Llavors, s’apel·la a la falta de “proves concloents” en cap de les direccions, s’utilitzen trampes entre correlació i causalitat, es qüestionen les dades o es donen interpretacions alternatives a uns mateixos resultats. L’objectiu és posar en dubte els fonaments de la discussió perquè, enmig de tant de fum, no resulten clares certes conclusions incòmodes.
La creació de dubte és molt rendible. Amb aquesta estratègia s’ha aconseguit retardar, o inclús impedir, noves polítiques i regulacions més estrictes per a diverses indústries. El cas del tabac o els combustibles fòssils són casos clàssics molt evidents. Més recentment, a la UE, l’ús de pesticides nicotinoides s’ha permés durant dècades encara que es coneixia que són letals per les abelles; o la prohibició a l’ús de plàstics amb bisfenol A –substància que afecta els cicles hormonals– s’ha mantingut acotada tan sols a la fabricació de biberons fins fa pocs mesos.
Aquestes pràctiques apel·len a plantejar-nos quin és, i quin hauria de ser, el paper de les científiques a la nostra societat. La forma en què ens fem preguntes i la forma en què investiguem no escapa de biaixos socials i ideològics. Si no exigim a la comunitat científica un compromís amb la veritat i la justícia, aleshores ens tornarem a trobar comprant-li fum.
“El dubte és el nostre producte”
El cas més clàssic de mercadeig del dubte pretenia, literalment, vendre fum: el del tabac. L’any 1953 les grans empreses tabaqueres dels Estats Units d’Amèrica es van reunir per a dissenyar una estratègia conjunta per a establir dubtes sobre l’aleshores recentment demostrada relació entre tabac i càncer. “Es tracta del millor mitjà per competir amb el cos d’evidències que existeix a la ment del públic general. És també el camí per establir una controvèrsia”, detallava la circular interna de la firma B&W, acompanyada amb un manual sobre què dir públicament sobre l’assumpte.
“Érem científics excel·lents”
Aquesta fou la resposta de Martin Hoeffert, assessor científic de la petroliera Exxon, l’any 2019, en un congrés on s’exposava l’encert dels treballs sobre escalfament global ocultats deliberadament.
L’any 2015 es revela un informe intern de l’any 1982 que predeia amb admirable exactitud l’augment de temperatura del planeta a conseqüència de l’ús de combustibles fòssils, fent esclatar l’escàndol conegut amb l’etiqueta #ExxonKnewlt. Als EUA s’han presentat diverses demandes contra la companyia per ocultar deliberadament aquesta informació i elaborar estratègies per enganyar al públic. La majoria han estat denegades.
PER SABER-NE MÉS:
Oreskes, N. & Conway, E.M. | Mercaderes de la duda (Capitán Swing, 2018).
Bertomeu Sánchez, J.R. | Experts i democràcia (sabersenaccio.iec.cat, 2021).
Vasselin, P. & Cuveillier, F. | La fabrique de l’ignorance (documental ARTE France/Zed, 2021).
Aquest article és fruit del treball col·lectiu de científiques de l’àmbit de la història de la ciència, la física, la biologia, la química i el periodisme científic.
