Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Cinc anys de l’Efecte Can Vies, una revolta veïnal que encara dura

L'intent de desallotjament de l’històric centre social autogestionat del barri de Sants de Barcelona va desencadenar una àmplia mobilització popular arreu del territori que va aconseguir aturar l’enderroc i fer possible la reconstrucció de la finca

/ Jordi Borràs

Dilluns 26 de maig de 2014. Un helicòpter pentina amb vol ras el cel del barri de Sants (Barcelona) i fa sonar totes les alarmes. Una llarga columna de furgonetes de la Brigada Mòbil arriba a Sants a tota velocitat des de la ronda de Dalt –els obren pas agents en motocicleta–. És un migdia assolellat de primavera i els Mossos d’Esquadra han iniciat el desallotjament del Centre Social Autogestionat Can Vies, espai okupat des de l’any 1997 al número 42 del carrer Jocs Florals. Una hora abans de l’assalt una filtració corre boca-orella entre les activistes del barri, que tenen temps d’activar la resistència. Minuts després de l’inici de l’operació, centenars de persones es concentren enfront del perímetre policial per mostrar el seu rebuig a la mesura i donar suport a les dotze activistes que van resistir encadenades a l’interior de l’immoble durant sis llargues hores.

Al vespre, més de 4.000 persones es manifesten enrabiades per l’actuació policial, que ja havia deixat diverses persones contusionades en el decurs d’unes càrregues coincidents amb l’hora de sortida de les escoles. Famílies amb infants, gent gran i algun turista despistat comproven amb els seus propis ulls el desplegament desmesurat i la virulència dels agents, que obté la resposta dels manifestants tan bon punt els bloquegen el pas. Ha caigut una tempesta i encara plovisqueja, però l’incendi d’una unitat mòbil de TV3 i l’assalt de la Brigada Mòbil a la redacció de la Directa propaguen la metxa d’un conflicte latent que ja no tindrà aturador.

L’endemà, quan cau la nit, l’excavadora gegant que ja ha destruït una part de l’edifici s’encén en flames. Com si fos una senyal, centenars de persones encaputxades prenen els carrers del barri per enfrontar-se amb la policia, en un cos a cos que s’allargarà fins a la nit de dijous

L’endemà, quan cau la nit, l’excavadora gegant que ja ha destruït una part de l’edifici s’encén en flames. Com si fos una senyal, centenars de persones encaputxades prenen els carrers del barri per enfrontar-se amb la policia, en un cos a cos que s’allarga fins a la nit de dijous. Les xarxes socials bullen més que mai i dimecres les convocatòries s’escampen arreu del territori, de Berga a Vilanova passant per Gamonal (Burgos), 23 municipis duen a terme accions de protesta i nou barris de Barcelona formen columnes que conflueixen a la zona zero.

Torna a ploure i l’asfalt esdevé més relliscós per les botes dels antidisturbis, rodejats per un ambient hostil que els crida que no tornin mai més. El repic de les cassoles que el veïnat colpeja des dels balcons esdevé la banda sonora d’un escenari de llums blaves i olor de plàstic cremat. Les imatges dels aldarulls ja han obert més d’un telenotícies i totes les tertúlies parlen de la legitimitat de l’okupació, l’ús de la violència i el paper de les institucions. El gabinet de crisi del govern de la ciutat, comandat per Xavier Trias amb l’estreta col·laboració de Quim Forn (president de TMB, propietària de l’immoble) i Jordi Martí i Galbis (regidor del districte de Sants-Montjuïc), busca una sortida a la desesperada a la seva política fallida de fets consumats.

La comissaria del barri veí de les Corts ja s’ha convertit en el segon escenari de les protestes, amb concentracions diàries per reclamar la posada en llibertat de totes les arrestades. En total, 84 persones són detingudes en el marc de les protestes –67 pels Mossos i la resta per part de la Guàrdia Urbana– a la ciutat de Barcelona i tres més a Palma. De totes elles, la Comissió Antirepressiva de Sants i Alerta Solidària van aconseguir fer el seguiment als tribunals en 46 casos, dotze dels quals van acabar en absolució i 32 en sentències amb penes menors a dos anys de presó (que en absència d’antecedents no impliquen ingrés a centre penitenciari), que en el seu conjunt sumaven 35 anys i 8 mesos de condemnes.

Un jove va haver de complir part de la pena de presó que li van imposar, tot i que tres persones més van ingressar en presó preventiva per posteriorment ser alliberades. Només una d’elles va passar aquest tràngol durant els dies de la revolta, Sergi Rubia, un casteller de Barcelona que va estar 22 dies per uns fets pels quals finalment va resultar absolt. La interlocutòria del jutjat es dicta divendres 30, el mateix dia que l’Ajuntament anuncia la paralització de l’enderroc de Can Vies, tot i que de facto ja s’havia aturat gràcies a l’empenta del veïnat. Per primera vegada en cinc dies, aquella nit hi ha una treva, però l’anonimat de la foscor deixa pas a la lluentor d’un exèrcit de cascs grocs.

Dissabte 31 centenars de persones formaven una cadena humana per portar tota la runa que l’excavadora havia deixat al seu pas fins a la porta de l’edifici del Districte de Sants-Montjuïc

Dissabte 31 centenars de persones formen una cadena humana per portar tota la runa que l’excavadora havia deixat al seu pas fins a la porta de la seu del Districte de Sants-Montjuïc. Comença així la reconstrucció del centre social, possible també gràcies a les més de 2.200 persones que aporten gairebé 90.000 euros en el micromecenatge que finança les obres. A la tarda, una multitudinària manifestació recorre el centre de Barcelona per demostrar que Can Vies no era només el centre social d’un barri, sinó que també era i és símbol i refugi d’una forma diferent d’entendre la vida.

El consistori va xifrar en 415.000 euros els danys causats a béns públics, sense comptar les 74 denúncies interposades per danys en béns privats. Els Bombers van fer 160 intervencions per apagar incendis i més de 200 persones van quedar ferides per la violència policial d’aquella setmana, la majoria, que no totes, de les seqüeles físiques s’han curat amb el pas del temps. 297 persones més van ser identificades i probablement van passar a engrandir els fitxers d’informació dels Mossos d’Esquadra (un vídeo on es veia policies obligant als manifestants a posar-se caputxes es va fer viral). Quatre dels antiavalots van ser querellats per agressions a manifestants, un d’ells no va arribar a judici, l’altre va quedar absolt i els dos restants van ser condemnats a penes de dos anys de presó –que no van haver de complir– i d’inhabilitació.

Cinc anys després, la remor d’aquells dies de maig continua ressonant pels carrers del barri. Can Vies va ressorgir de les seves cendres i avui dia torna a acollir múltiples tallers, assemblees, xerrades i activitats setmanals. Els rastres de la destrucció segueixen visibles a la superfície de 447 metres quadrats que okupa el centre social autogestionat i algunes de les persones que han completat el relleu generacional de l’espai són tan joves que no van viure aquelles jornades. L’Ajuntament de Barcelona ostenta la propietat de l’immoble i les obres del calaix de les vies del tren que van servir d’excusa per assaltar l’edifici han quedat completades, però l’amenaça segueix latent, igual que la pulsió entre dos mons antagònics que aquells dies es van enfrontar visibilitzant un conflicte social que encara perdura.

Articles relacionats