L’agent del Cos Nacional de Policia (CNP) espanyol infiltrat durant tres anys en els moviments socials de Barcelona va mantenir relacions sexeafectives amb diverses dones com a estratègia d’infiltració i elles han assegurat a la Directa que mai les haurien establert si haguessin sabut que era policia. Davant el que consideren una vulneració de drets fonamentals, dimarts al matí cinc de les dones activistes afectades han presentat una querella criminal al jutjat de guàrdia de Barcelona contra l’agent D. H. P., el seu superior jeràrquic i el Ministeri de l’Interior espanyol, com a responsable civil subsidiari. L’acció jurídica, impulsada pel Centre per a la Defensa dels Drets Humans Irídia i el sindicat CGT –on milita una de les denunciants– considera que els fets serien constitutius dels delictes d’abusos sexuals, contra la integritat moral –podent haver arribat a la tortura–, de descobriment i revelació de secrets i d’impediment de l’exercici dels drets cívics.
La querella subratlla que la conducta de l’infiltrat “no només transgredeix els límits legals de l’actuació d’infiltració” dels cossos policials, sinó que “traspassa els límits ètics, atemptant contra el nucli essencial d’aquelles dones i la seva autonomia sexual”
La querella recalca que la conducta de l’infiltrat “no només transgredeix els límits legals de l’actuació d’infiltració” dels cossos policials, sinó que “traspassa els límits ètics, atemptant contra el nucli essencial d’aquelles dones i la seva autonomia sexual”. Un element cabdal en l’argumentari del text és la manca de consentiment de les querellants a l’hora de mantenir relacions sexuals amb l’infiltrat. El consentiment, argumenta el text, “depèn de la informació de què disposi una persona i de les circumstàncies que envoltin aquella interacció sexual concreta” i conclou que “la informació sobre la persona i sobre el tipus de pràctica sexual són indestriables del consentiment sexual”. Alhora, posen èmfasi en el fet que la “dignitat de la persona”, que inclou tant la integritat física com l’emocional i moral, “en cap cas permetria que s’hi incloguessin pràctiques que transgredissin els valors i les creences d’una persona”.
Per una de les advocades de les querellants, Laia Serra, cal posar al centre l’element de la “violència institucional sexualitzada” i alhora que el debat sobre “la insuficiència del marc legal i l’opacitat d’aquestes pràctiques que es projecten cap a dones aprofitant-se del sistema relacional i utilitzant els seus cossos i pràctiques sexuals per accedir a informació i espais polítics”. Precisament, l’altra lletrada, Mireia Salazar Gabarró, explica que els fets representen “un excés en tots els límits ètic i legals” i tenen una clara afectació sobre l’autonomia sexual de les querellants pel fet d’haver estat “instrumentalitzades”. Aquest “ús instrumental”, argumenten a la querella, comporta la privació de la condició de persona i això sumat a la generació d’un “patiment innecessari” configura el delicte contra la integritat moral.
Més enllà de les relacions sexeafectives, la querella també considera que hi ha una afectació global ens els drets de participació política i d’associació de les activistes
Més enllà de les relacions sexeafectives, la querella també considera que hi ha una afectació global en els drets de participació política i d’associació de les activistes, que per Salazar Gabarró ha tingut un “fort impacte en les seves vides personals i íntimes, però també en les seves pràctiques de militància”. Per aquesta raó, defensen que s’ha produït un delicte de descobriment i revelació de secrets, que segons el Codi Penal, passa per “descobrir secrets o vulnerar la intimitat d’un altre, sense el seu consentiment”. Alhora, també defensen que s’ha impedit l’exercici de drets cívics, un delicte recollit a l’article 542, i que estableix la pena d’inhabilitació als funcionaris públics.
Les querellants sol·liciten que s’interrogui al policia espanyol D. H. P. i a l’agent que actués com a superior jeràrquic, així com la declaració del màxim responsable de la Comissaria General d’Informació de la Policia Nacional en el moment dels fets, a més de les querellants. Entre les diligències documentals, reclamen que l’organisme policial informi sobre quin jutjat, en el marc de quina investigació, per quin període i amb quines pròrrogues va autoritzar la creació d’una identitat encoberta per a l’agent, així com l’objectiu global en què es va emmarcar la seva infiltració. Específicament, demanen que la policia espanyola aclareixi si dins la tasca d’infiltració “estava previst el manteniment de relacions sexuals i afectives amb activistes dels entorns a què es va vincular i si la Comissaria General d’Informació en va tenir coneixement”.
Una acció d’aquesta mena no és nova en el context europeu. Tal com ha recollit aquest mitjà en el reportatge que destapa el segon talp d’estat, una sentència de 2021 al Regne Unit va dictaminar que el desplegament de l’oficial encobert Mark Kennedy a la vida de Kate Wilson va violar els drets humans i polítics de l’activista. Va detallar que l’operació secreta de la policia britànica havia vulnerat el seu dret a no patir tractes inhumans o degradants, al respecte a la vida privada i familiar, a la no discriminació per raons de gènere, a la llibertat d’expressió i a la llibertat d’associació. Tot plegat, “un abús de primer ordre”, pel qual es va indemnitzar a la demandant amb més de 200.000 lliures, uns 227.000 euros.
