L’exdirector de Brians I, Joan Carles Navarro, haurà de declarar en qualitat de testimoni en el judici del cas de Raquel E. F. La interna es va suïcidar a la presó de Brians I l’11 d’abril de 2015, moment en el qual Navarro era director del centre penitenciari. Aquest dimarts s’ha iniciat la celebració de la vista del judici, on la jutgessa del contenciós administratiu número 1 de Barcelona ha considerat pertinent admetre a Navarro com a testimoni, així com a una desena més de funcionaris i personal mèdic de Brians I per tal “d’entendre el relat unitari dels fets”. La jutgessa ha decidit així acceptar el que demanava Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans, que actua com a acusació particular en representació de la família de Raquel E. F.
“És un gran pas en el camí per aconseguir justícia i veritat en el cas de la Raquel” ha valorat Andrés García Berrio, advocat d’Irídia a la sortida de la vista. “Aquest judici no s’hauria d’haver celebrat mai, si s’hagués actuat correctament i de manera curosa la Raquel encara estaria viva”, ha considerat l’advocat de la família, que assegura que hi ha “evidències clares” que demostren el cas omís que va fer el Departament de Justícia davant “les reiterades mostres que la interna no aguantava més”. Abans de la seva mort, la Raquel havia estat en total 3.780 hores tancada sola a la cel·la d’aïllament.
La interna va treure’s la vida després de sis mesos en règim d’aïllament, el que equivalia a 21 hores al dia sola en una cel·la. Tot i que va avisar en diverses ocasions que “no podia més” i que “volia morir”, Brians I no va activar mai el protocol d’actuació davant de conductes amb risc d’autolesions. És per això que, davant d’aquesta situació, des d’Irídia es considera que Brians I i el Departament de Justícia –i per tant la Generalitat de Catalunya– és responsable de la mort de la interna, “per la relació de causalitat entre la conducta administrativa i el dany causat”.
Durant la vista, els advocats de la Generalitat han repetit en diverses ocasions que la Raquel “no tenia cap trastorn mental ni psicòtic que afectés el seu judici de la realitat” i que “els seus actes, fets amb control i fredor, no tenien una intensió lesiva real, sinó manipulativa
Joan Carles Navarro va deixar de ser director de Brians I el setembre de l’any passat, després de més de nou anys al capdavant d’aquest centre penitenciari. Des d’aleshores el substitueix Josep Font, antic director de La Model. Segons fonts consultades del Departament de Justícia, el relleu va ser degut al fet que Navarro ja portava una “llarga trajectòria” dirigint el centre penitenciari i “això no és el més habitual”. Navarro va viure els últims mesos com a director de Brians I sota l’ombra de denúncies per maltractaments al seu centre. Alguns dels casos van sortir a la llum en el marc del grup de treball sobre Departaments Especials de Règim Tancat (DERT) que va tenir lloc al Parlament de Catalunya pocs mesos abans que Navarro deixés de ser director de Brians I. Navarro, que també va ser citat a declarar en el grup de treball, va acusar les entitats socials de pressionar els interns perquè presentessin denuncies.
La Generalitat ha negat sempre la seva responsabilitat en els fets i així ho va resoldre l’exconseller de Justícia, Carles Mundó, en una primera resolució. Durant la vista, els advocats han repetit en diverses ocasions que la Raquel “no tenia cap trastorn mental ni psicòtic que afectés el seu judici de la realitat” i que “els seus actes, fets amb control i fredor, no tenien una intensió lesiva real, sinó manipulativa”. Segons la versió de la Generalitat, la finalitat de Raquel E.F. era “aconseguir sortir” del Departament Especial de Règim Tancat, ja que estava “enfadada, però no deprimida”. És per això que el psiquiatre que es va reunir amb ella poques hores abans del suïcidi va considerar que “no hi havia suficients fonaments per a tenir en compte un ingrés psiquiàtric”. Segons el Departament de Justícia, “Raquel va decidir de manera voluntària, lliure i conscient posar fi a la seva vida, escollint el moment, la manera i el lloc”.
“Me voy a matar, no aguanto más, esto es una mierda”
No era la primera vegada que Raquel E. F. manifestava la seva intenció de voler morir. El 3 d’abril de 2015, una setmana abans de suïcidar-se, va cridar als funcionaris del DERT –segons consta a la documentació del Departament de Justícia a la qual ha tingut accés La Directa– “me voy a matar, no aguanto más, esto es una mierda”, expressant “la seva intenció de treure’s la vida”.
Quatre dies més tard, la interna es trobava en un “estat d’agitació i nerviosisme” i va verbalitzar a les funcionaries “la seva intenció autolítica”. Segons van comunicar les funcionàries “coneixent els antecedents de la interna” era “previsible” que fes servir els llençols o que es donés cops al cap contra la part metàl·lica del llit. “Per evitar que pogués consumar una autolesió imminent” les funcionàries van optar per immobilitzar-la. Aquest és només un dels 31 incidents que consten al registre de la Raquel, juntament amb una temptativa de suïcidi, diverses autolesions lleus, vagues de fam i un incendi provocat de la cel·la.
La Generalitat demana l’absolució de tots els càrrecs i Irídia –en representació de la família– una reparació patrimonial de 19.172,54 euros. També volen que només s’apliqui el règim d’aïllament en casos molt concrets i amb un màxim de 14 dies, tal com recomana l’ONU i el Protocol d’Istanbul
Tots aquests incidents no van ser suficients, segons el centre penitenciari de Brians I, per activar el protocol d’actuació davant de conductes amb risc autolític. Aquest protocol té com a objectiu la “detecció dels interns en situacions de problemàtiques que poden derivar en conductes autolítiques” i “l’aplicació sistemàtica de pautes de prevenció als grups de risc, evitant en la mesura del possible un desenllaç negatiu dels casos”.
En el judici, que seguirà en les pròximes setmanes o mesos, la Generalitat demana l’absolució de tots els càrrecs i Irídia –en representació de la família– una reparació patrimonial de 19.172,54 euros. També volen que només s’apliqui el règim d’aïllament en casos molt concrets i amb un màxim de 14 dies, tal com recomana les Nacions Unides i el Protocol d’Istanbul, ja que sinó pot provocar efectes psicològics irreversibles en els presos.
