El passat dimarts, 31 de març, dues persones que repartien de menjar i articles de primera necessitat a famílies migrants en situació vulnerable, van ser aturades per un control de la Guàrdia Urbana de Barcelona a la cruïlla de la Diagonal amb el passeig de Sant Joan. De resultes de l’actuació, se’ls van imposar sengles sancions per incomplir les ordres de confinament i per desobeir l’autoritat policial. Les repartidores formaven part d’un equip de la Xarxa de Cures Antiracistes, que s’ha autoorganitzat aquests dies a partir d’una desena de col·lectius de migrants i antiracistes per prestar-se suport mutu davant de l’actual crisi sociosanitària. “Les dues persones que ocupaven el vehicle anaven equipades amb guants i mascaretes i als agents se’ls va mostrar el formulari del Departament d’Interior on s’explicava la causa del desplaçament i el maleter del cotxe carregat de menjar, però no va servir de res”, explica una portaveu de la iniciativa.
Des de la xarxa s’explica que, de moment, presten assistència a 52 punts de Barcelona “atenint-nos a un criteri de vulnerabilitat” i, a part de subministrar aliments i béns bàsics “també prestem acompanyament a persones sense papers, sense xarxes familiars o amb problemes de salut incapacitant”. “Creiem que les actuals mesures excepcionals s’acarnissen amb les iniciatives autogestionades que escapen a la lògica del sistema i especialment amb els grups més vulnerables, que normalment ja són objecte de la repressió policial, com els migrants”, assenyala la portaveu. Amb el suport de la Xarxa Jurídica Antiracista anuncien que recorreran les sancions i reclamen a l’Ajuntament de Barcelona que corregeixi urgentment els criteris d’intervenció i sanció referents a la mobilitat en el context de la crisi sociosanitària.
Dues membres de la Xarxa de Cures Antiracista, que reparteix menjar aquests dies a famílies migrants en situació vulnerable, han estat multades per la Guàrdia Urbana de Barcelona per incomplir el confinament. Fonts municipals asseguren que les sancions no es tramitaran
Per la seva banda, fonts de l’Ajuntament de Barcelona han assegurat a la Directa que s’havien donat instruccions a la policia municipal de no interposar denúncies a persones que facin tasques de repartiment de menjar a llars amb situacions de dependència o vulnerabilitat; i que en el cas de l’equip de la Xarxa de Cures Antiracistes ja s’ha comprovat que duia a terme una tasca autoritzada i s’han iniciat els tramits per anular les sancions. Aquestes fonts apunten que, fins al moment, s’han retirat nou denúncies d’agents de la Guardia Urbana que a posteriori s’ha pogut compobar que les persones multades duen a terme desplaçaments i activitats justificades.
Aquest cas no és però, l’únic que des de col·lectius que apleguen persones migrants s’ha denunciat aquests dies, i que assenyalen a un repunt de detencions, identificacions policials abusives a persones de perfil ètnic no caucàsic en el marc de les mesures excepcionals de confinament propugnades en el Reial Decret 463/2020 amb el qual el Govern de l’Estat espanyol declarava l’estat d’alarma el passat 14 de març, per combatre el brot epidèmic del coronavirus.
Dos joves de la Tancada d’exmena de Girona, detinguts
Un dia abans d’aquests fets, el 29 de març, dos joves que formen part del col·lectiu impulsor de la Tancada per Drets que fa un mes es va iniciar a la Universitat de Girona, van ser detinguts per una patrulla dels Mossos d’Esquadra a la capital gironina. Segons fonts de l’assemblea de la tancada, es tracta de dues persones d’origen magribí que van sortir a comprar tabac i altres productes per a la vintena d’integrants que continuen secundant la protesta que, des que es van dictar les primeres mesures d’aïllament i la suspensió de les activitats als recintes universitaris, es va traslladar a l’Alberg Cerverí de Girona. La tancada es va iniciar fa un mes al campus universitari per denunciar la situació de les migrants no acompanyades que, un cop assoleixen la majoria d’edat, queden fora de l’empara del sistema de protecció de menors i en situació administrativa irregular i de gran vulnerabilitat.
Tal com s’explica des de la Tancada per Drets, aquests dies, les participants fan torns per sortir de dues en dues per tal fer les compres per a la resta. Els dos detinguts el dia 29, segons aquest relat, van ser retinguts a terra a la força pels agents policials que els acusaven de robar sengles bicicletes que, un cop traslladats a la comissaria de Vista Alegre, els joves van poder acreditar que eren seves. Amb tot, van passar la nit a les dependències policials i foren alliberats l’endemà amb càrrecs de desobediència a l’autoritat policial. Segons fonts de la tancada, van haver de rebre assistència mèdica a causa dels maltractaments soferts durant la detenció, que va ser enregistrada des d’una casa veïna i difosa a través de les xarxes socials del col·lectiu.
Des de la Tancada per Drets s’ha fet difusió d’un comunicat que titlla l’actuació dels mossos de “detenció estereotipada i racista” i s’assenyala que “amb el pretext de la crisi per la COVID-19” les seves participants “estan patint un acarnissament extra per part de la policia” i que els fets “s’afegeixen a la insuportable llista d’abusos de poder que porten perpetrant les forces i cossos de seguretat contra uns joves que, pel seu color de pell, se’ls pressuposa delinqüents”.
Traves de la Guàrdia Urbana a un taller solidari del sindicat manter
Per la seva banda, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona també ha fet pública una situació que considera abusiva per part de la policia municipal de la capital catalana. En el context de la crisi sanitària, aquest col·lectiu laboral que defensa els drets de les persones que es dediquen a la venda als carrers, va decidir posar en marxa una pràctica de suport mutu ampli. D’una banda, van llençar la caixa de resistència per resoldre les necessitats urgents del col·lectiu –que no pot desenvolupar les seves activitats habituals a la via pública. De l’altra, no volien deixar parades les màquines de cosir: com a professionals de la costura, van posar-se mans a l’obra per elaborar mascaretes i bates de protecció sanitàries.
Per no deixar parades les màquines de cosir, com a professionals de la costura, des el sindicat de venda ambulant les ha reconvertides per elaborar mascaretes i bates de protecció sanitàries
Per seguir les recomanacions de les autoritats, des del sindicat s’explica que van elaborar uns certificats per les persones que estaven col·laborant voluntàriament en aquesta tasca solidària. Però el vespre del passat diumenge 29 de març, dos dels costurers van ser identificats per la Guàrdia Urbana de Barcelona quan sortien de l’establiment. “Van dir als companys que no podien tornar a venir, ja que no tenien NIE”, explica Mouhamet Dia, membre del sindicat, que recalca que van complir amb la demanda d’identificar-se que els va fer la policia barcelonina, facilitant-los el passaport i el certificat del Sindicat. Com a resposta, els agents els va dir que no podien seguir amb aquesta tasca de solidaritat, similar –salvant les distàncies– a la que han posat en marxa en factories de grans multinacionals com SEAT o Nissan, que han instat la seva plantilla a fabricar de forma voluntària respiradors i mascaretes sense cap trava policial.
“Malauradament, s’està abusant del context. És molt més fàcil parar a un migrant, fer-li preguntes, multar-lo, portar-lo al CIE, deportar-lo… I això ho fa l’Estat habitualment. Jo vull preguntar, i és important, per què s’actua d’aquesta forma? Per què els agents policials decideixen cometre aquests abusos? Que siguin honestos, si paren a una persona que estigui justificat. Per mi, i per tothom”, argumenta Dia. “Hem vist imatges com els cossos de seguretat han estat tan propers amb la població. Hi han anat a cantar, a fer música… i això també és una decisió voluntària, individual”, de com comportar-se en la seva praxi professional. “Per què amb nosaltres sempre ens han de reprimir i abusar?”, rebla.
Si bé Dia defensa que “hem de ser conscients que no podem estar al carrer, també cal entendre que hi ha persones que han de sortir de casa” i no tenir un NIE, “no és una raó justificada” per no poder sortir a l’espai públic en els supòsits permesos. El problema, per ell, ve de lluny. “Si tu negues l’empadronament, hi ha una política excloent. A la població de Barcelona només hi consten les persones que estan empadronades. L’ajuntament es renta les mans: si no saps qui viu al teu municipi, no sabràs mai les necessitats que tenen”. I molta d’aquesta gent, és la que pitjor ho està passant ara, explica. “Més que mai, s’ha demostrat que estar al carrer no és vida. Ha de ser un punt de reflexió, una bona lliçó per tothom. Si no som còmplices en ajudar-nos, el poder ens matarà”, denuncia Mouhamet Dia.
SOS Racisme reclama un estat d’alarma amb mecanismes de control policial
Des de SOS Racisme de Catalunya es constata que, amb “la nova situació estatal a causa de la pandèmia de la COVID-19” s’han “disparat les vulneracions i abusos policials contra les poblacions migrants i racialitzades no blanques, que habitualment s’incien amb una identificació il·legal”. L’ONG antiracista recorda, amb tot, que “les identificacions per perfil racial” ja eren “un criteri normalitzat” abans de l’esclat de la crisi sanitària “amb el qual la policia, com a organisme de l’estat, sobre identifica persones d’aparença no blanca sense tenir necessàriament indicis que aquestes estiguin cometent una infracció o delicte” i que fa temps que denuncia aquesta pràctica mitjançant la campanya “Pareu de parar-me”.
Des de SOS Racisme es constata que, el fet que els carrers estiguin buits a causa del confinament, incrementa la impunitat en les actuacions de les forces policials amb biaix racial, per la manca de testimonis
Des de l’entitat es constata que, el fet que els carrers estiguin buits a causa del confinament, incrementa la impunitat en les actuacions amb biaix racial de les forces policials ja que “el paper del testimoni, vinculat específicament a la societat que vigila els cossos de seguretat, és crucial” a l’hora de poder denunciar aquestes situacions, així com la “presència de mirades expectants” pot condicionar també el comportament de la força pública.
En un comunicat fet públic el 27 de març, SOS Racisme de Catalunya lamenta que la decretació de l’estat d’alarma no hagi anat acompanyada de “l’establiment de mecanismes de control per les possibles actuacions policials abusives” i apunta que les mesures excepcionals “multipliquen el racisme institucional i les restriccions de drets ja existents, en tant que hi ha menys control, més por i poc escrutini ciutadà”. En aquesta línia, l’ONG reclama “que la seguretat ciutadana deixi de ser concebuda com un bé exclusiu per a persones blanques, espanyoles i de classe mitjana i deixi de materialitzar-se en la persecució i criminalització policial de comunitats específiques, que tenen el mateix dret que la resta de la societat a ser protegides per les forces de seguretat públiques de l’Estat”.
