“València Ciutat Cuidadora ja existia, aquest projecte no ha inventat res. Ha facilitat amb molta estima la possibilitat de posar-nos en comú i materialitzar quatre accions que es desenvoluparan als barris, però no és un bolet que ha eixit del no-res, sinó que ha sigut possible per la base que ja existia abans”. Així de clar ho explica Irene Molina, membre de l’Assemblea Feminista de Benimaclet, un dels col·lectius que ha participat del procés de Ciutat Cuidadora durant els últims mesos a València. Com ella apunta, prèviament a l’inici d’aquest projecte, ja hi havia molta gent treballant per les cures i la ciutat comuna a València. Però, aquesta iniciativa, impulsada pel Centre d’Innovació Las Naves i desenvolupada per l’estudi de sociologia La Dula, ha encertat en posar aquestes persones en comú i generar un espai de treball col·lectiu a partir del qual s’hi han generat diversos resultats. D’una banda, les jornades Caminant cap a la ciutat cuidadora, que tindran lloc els dies 13 i 14 de juny a Las Naves, i d’una altra, la posada en marxa o acompanyament del desenvolupament de quatre projectes de pràctiques de les cures.
En la seua descripció oficial, Ciutat Cuidadora és un procés col·lectiu que tracta de visibilitzar i sensibilitzar al voltant de les pràctiques i relacions de cures en la ciutat, contribuint a posar-les al centre del disseny urbà, el desenvolupament comunitari i el model de ciutat que desitgem. “Partim de la base que la provisió i la socialització de les cures es produeix en tres nivells: en la família, en el mercat de treball i en l’àmbit comunitari o urbà. La proposta de Ciutat Cuidadora se centra en la tercera dimensió, la comunitària”, apunta Lluís Benlloch, membre de La Dula. “Véiem que en altres ciutats s’estaven impulsant processos en aquest àmbit i volíem fer-ho també a València, però de diferent manera”, diu Mireia López, també de La Dula. I afegeix: “En altres ciutats s’està fent des de l’administració cap avall, i ací véiem l’oportunitat de fer-ho al revés, valorant tots els col·lectius i associacions que ja treballen en aquest àmbit, i ajuntar-los per a poder pensar una proposta conjuntament”.
Associacions de veïnes, Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMPES), moviment feminista, centres de salut, organitzacions de persones migrades o de persones grans han sigut alguns dels col·lectius amb què La Dula ha comptat per a portar a terme aquest projecte
En eixe sentit, la ciutat de València compta amb un teixit en l’àmbit comunitari molt potent. Associacions de veïnes, Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMPES), el moviment feminista, centres de salut, organitzacions de persones migrades o de persones grans han sigut alguns dels col·lectius amb què La Dula ha comptat per a portar a terme aquest projecte. I és que malgrat l’existència d’aquest teixit, asseguren, a València l’administració encara no ha integrat en el seu discurs la necessitat de posar les cures al centre. “L’imaginari de la ciutat que s’ha produït durant aquests quatre anys per part de les institucions és el de la ciutat amable, la ciutat verda, la ciutat de la salut…, però, s’havia deixat de banda el tema de les cures”, explica Benlloch.
La diversitat en la participació: un repte i una oportunitat
Des de La Dula, van fer un estudi per a fer la selecció de les entitats participants del projecte. Aquest va ser molt divers quant a territori –arribant a diversos barris de la ciutat– i també quant a la tipologia dels col·lectius. Tot i que no totes les que estaven en la proposta inicial hi han participat, les sociòlogues pensen que s’ha aconseguit mantenir eixa diversitat. “Per a nosaltres era un repte comptar amb col·lectius tan diversos, perquè cadascú partia des d’un punt de vista molt diferent. Al principi hi havia associacions que no sabien ni per què estaven ací, i que no eren conscients del treball que des dels seus espais estaven fent per les cures”, apunta López. “Comptar amb gent amb diferents nivells de discurs o de coneixements podria haver sigut complicat, però ha sigut fàcil, perquè totes les persones han intentat adaptar-se al grup, amb l’objectiu que tot fora més horitzontal”.
Des de l’Assemblea Feminista de Benimaclet, Molina assegura que ha estat una experiència molt positiva participar amb col·lectius tan diversos: “Moltes vegades, en el moviment feminista, parlem des de les cures en un marc teòric, però Ciutat Cuidadora ens ha donat la possibilitat, per exemple, de treballar amb dones que s’autoorganitzen en un centre de salut per a ajudar-se les unes a les altres i acompanyar-se, i això ha sigut tot un privilegi com a militants”. Malgrat tot, es lamenten que, per exemple, les persones migrades i racialitzades han deixat de participar: “Caldria avaluar per què passa, perquè ens ha ocorregut també en altres espais i crec que nosaltres tenim responsabilitat en açò”, reflexiona Molina.
Quatre eixos de treball, quatre barris, quatre iniciatives comunitàries
Una vegada conformat el grup motor amb les entitats participants s’han produït una sèrie de reunions de treball periòdiques en què s’ha reflexionat al voltant de les cures, s’han definit col·lectivament a través de jornades de formació internes, i s’ha treballat per al desenvolupament de quatre iniciatives comunitàries localitzades en quatre barris diferents de la ciutat i d’àmbits diversos, però totes amb el denominador comú de facilitar el camí cap a la ciutat cuidadora.
Al barri de Sant Isidre s’ha posat en marxa una xarxa veïnal per a la prevenció de la soledat no desitjada, centrada en les persones grans; a Castellar, s’està treballant en un projecte de camins escolars; al barri de Russafa s’ha llençat una xarxa d’espais amics de la lactància materna; i a Benimaclet es treballa en una xarxa de cures del barri. Quatre projectes que caminen ja de manera autònoma i ho continuaran fent quan acabe el projecte de Ciutat Cuidadora, que té data de fi a finals de 2019.
El feminisme, imprescindible per a la Ciutat Cuidadora
L’Assemblea Feminista de Benimaclet ha sigut una de les entitats participants del procés i impulsora de la xarxa de cures al barri: “Com a moviment feminista ja estàvem en la proposta de la xarxa de cures, i ens va paréixer interessant participar en aquesta proposta. Una cosa que ens va agradar molt és que la selecció de col·lectius que havien fet estava molt estudiada i no havia sigut a l’atzar. I vam pensar que podia ser molt positiu compartir amb entitats que treballen en les cures comunitàries”, explica Molina, qui afegeix “també ens va agradar molt que es comptara amb el moviment feminista, que nosaltres considerem indispensable per a la construcció de la ciutat de les cures”. Hi coincideix Lluís: “Es tracta d’un projecte inspirat principalment des del feminisme, l’economia feminista i la perspectiva de la sostenibilitat de la vida, que és d’on emergeixen les idees de la ciutat comuna i cuidadora. Per tant, era imprescindible comptar amb diferents iniciatives del moviment feminista com l’Assemblea Feminista de Benimaclet o la Casa la Dona”.
Amb tot, un dels resultats d’aquest procés són les jornades Caminant cap a la Ciutat Cuidadora, que s’inicien aquest dijous i estan obertes al públic en general. Serviran per a tancar la primera part d’aquest procés que es va iniciar ara fa mig any aproximadament i que tampoc no està exempt d’un gran dubte: És possible construir la ciutat cuidadora dins el sistema capitalista en què vivim? Des de La Dula creuen que cal partir de l’assumpció que la realitat és contradictòria i difícil, i que aquestes propostes no es poden fer en l’àmbit de tota la ciutat, perquè això sí que requeriria una transformació molt més gran, no només en el plànol comunitari. És a dir, una transformació integral de la societat que no és possible en aquest sistema. “És contradictori que al mateix temps que s’estan posant en marxa aquestes iniciatives, s’estiguen aprovant Programes d’Actuació Integrada (PAIs) o polítiques urbanes que caminen en la direcció totalment contrària de la ciutat cuidadora”, apunta Benlloch.
