amino xino-xano. El voral del camí és ple d’espígol, sempre que en veig, em recordo de tu, tieta, de l’ungüent que preparaves en una ampolla de vidre plena d’alcohol i d’aigua. Hi ficaves les flors i les fulles trossejades i el deixaves macerant durant setmanes. Quan em pelava les cames, l’àvia l’emprava per fer-me fregues. Jo preferia el Topionic, però ella em deia que el remei de la tia Montse...
Aquest contingut és només per a subscriptores. Si vols llegir-lo, dona suport al projecte i fes-te subscriptora
