amino xino-xano. El voral del camí és ple d’espígol, sempre que en veig, em recordo de tu, tieta, de l’ungüent que preparaves en una ampolla de vidre plena d’alcohol i d’aigua. Hi ficaves les flors i les fulles trossejades i el deixaves macerant durant setmanes. Quan em pelava les cames, l’àvia l’emprava per fer-me fregues. Jo preferia el Topionic, però ella em deia que el remei de la tia Montse ho guaria tot. De mi, en realitat, eres una tieta àvia, però jo sempre et vaig dir “la tieta”.
Ja fa sis anys que visc al poble, a la casa on vas viure.
Tinc el record de quan et visitàvem amb els pares. Escalfaves l’aigua als fogons per rentar-te i tenies un fotimer de mantes sobre el llit. La mare es feia creus de com podies viure sola en aquell habitatge vell. De com et podies escalfar només amb la cuina de carbó. De com podies tenir el rebost atapeït de pots de conserva, per si algun dia, deies, hi havia una emergència. El dipòsit d’aigua era limitat i, per això, reciclaves l’aigua de la pluja. La mare es preguntava per què no et buscaves un pis nou, i tu sempre li responies que en aquelles quatre parets era on et trobaves bé.
A taula, dinant, sempre tiraves en cara als pares que en comptes d’aigua de l’aixeta em donessin Coca-Cola. I jo només esperava que no et fessin cas per no haver de beure’m l’aigua, que em semblava la cosa més insípida del món.
A l’hora d’anar a dormir, no podia agafar el son perquè les parets no paraven de cruixir. Els racons dels sostres estaven plens de teranyines velles que penjaven com si fossin cotó fluix brut. De tant en tant, clissava una aranya i aleshores xisclava i et demanava que les ruixessis amb insecticida i sempre m’explicaves, amb una veu seca, que no feien res, que eren bones, que es menjaven els mosquits.
De tant en tant visitaves l’àvia a Barcelona. L’avi et parlava malament perquè li plantaves cara. “No aguanto ta germana”, deia l’avi a l’àvia, i, per culpa d’ell, sempre te’n tornaves abans d’hora al poble.
La mare em va explicar que quan et vas quedar vídua vas tenir molts pretendents, però els vas anar ventilant un per un, perquè, segons tu, només et volien per rentar els pantalons. I jo no ho entenia
No em puc fer la idea de com devia ser de dur que, al cap d’un any de casar-te i haver de marxar de la ciutat, el teu marit es morís d’un dia per l’altre. De veure esvair-se les il·lusions encara tendres i haver de prendre les regnes del negoci. D’haver d’agafar el volant cada matinada per anar a vendre la fruita a Barcelona. Sabies que vaig trobar en un calaix la revista que surts a la portada? Hi diu: “Una de las primeras mujeres camioneras”. Tens els cabells curts i negres, la pell arrugada i somrius.
La mare em va explicar que quan et vas quedar vídua vas tenir molts pretendents, però els vas anar ventilant un per un, perquè, segons tu, només et volien per rentar els pantalons. I jo no ho entenia, perquè amb un xicot estaries millor, pensava.
Em sap greu que et morissis sola a l’hospital, en part pel disgust que vas tenir quan al jardí del costat hi construirien un edifici de quatre plantes. La casa va perdre les vistes a les muntanyes i es va tornar ombrívola, i tu també et vas anar apagant.
Els pares sempre et deien que no t’hi capfiquessis i jo encara no havia descobert com l’entorn d’una llar et pot posar malalt.
Camino cap al poble. Oloro el ram d’espígol que duc a la mà. Avanço i els animals sacsegen els arbustos quan senten les meves passes i jo ho visc com si estigués en harmonia amb ells.
M’agradaria haver-te escoltat amb atenció quan m’explicaves on trobaves els bolets per “allà dalt”. M’hauria agradat dir-te que des de fa anys que detesto la Coca-Cola. Que d’aigua n’anem escassos i que el rebost el tinc ple de pots de conserva, perquè de pandèmies ja n’he viscut una.
Que he après a estimar la casa, amb les seves parets de mig metre, de pedra antiga, que a l’estiu refresquen i a l’hivern mantenen l’escalfor. Que a mi també se m’apaga l’ànima quan surto al balcó i veig aquell mur davant meu. Que al menjador tinc emmarcada la portada de la revista que et van dedicar. Que prefereixo estar sola que mal acompanyada. Que m’agrada veure teixir les aranyes. Que quan em fan mal les cames, ni cremes ni hòsties, em faig una frega amb la colònia d’espígol i llestos.
