Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Un buit on poder triar

Núria Romay

Aquest pis és l’escenografia d’una etapa on he defensat l’autonomia i la soledat com mitjans de reconstrucció, el valor de les esquerdes, la bellesa d’una...

El monstre a dins

Marta Grau

La gent? La gent només té enveja. La gent no té disciplina, es queixen de tot i no fan res. Són golafres, només. Cauen en...

Maduixes, nabius i gerds

Clara Jorge Blanco

Comparteixo l’habitació amb l’Ada. És francesa i una mica més gran que jo. Hem decidit relatar aquesta setmana utilitzant una màquina d’escriure que ocupa la...

Somnis

Maria Llerena Bastida

Somiava que flotava, i sobretot, somiava que era el pianista més afortunat del món, que no volia dir que era el millor, sinó el més...

La Tercera Gran Reparació

Javier Gil Jaime

Gairebé soc cansament, gairebé… Mireu-me. Mireu-me, soc un vell decrèpit, tot tos i estossec i mocs i flegmes. El doctor Wallace, el prestigiós doctor Wallace...

Quan es dibuixa l’inici

Iris Martínez Villalonga

Ens imagino dansant-nos la diversitat que som, abraçades sota el paraigua de confiança i esperança que engendrarem. Em fonc sabent que trobaré ulls en els...

Tot el que voldria dir-li a una dona vella

Olga Codina

Això que té a la cara és un mapa d’arrugues. Li van des de la boca fins al crani. Són els camins plens i viscuts,...

Sanitat bonsai, entre quatre parets

Marina Escofet

No podria jugar a escacs al centre de salut mental, ni acudir al taller zen de bonsais. Adorava els arbres minúsculs i la sinergia que...

Allà hi ha

Shaina Joy Machlus

Un conte especulatiu sobre viatges en la memòria

La recompensa

Joan Vigó

A partir d’aquell instant només podria confiar en el seu gos, en el seu amor primari i fidel, en la lleialtat instintiva de l’animal que...

Amorosir ferides, sensualitzar cicatrius

Núria Romay

La mirada em portava directa, i sense mitges tintes, cap als racons de la pell que més he arribat a odiar. Resseguia, fugaç, el trajecte...

Un impossible

Arnau Plana Oller

El protagonista, a qui direm Mike per no fer al·lusions directes, està netejant un camí i topa amb una pedra que, per molt que ell...

Oda menstrual

Olga Codina

Amb el mateix dit que ha resseguit l’esquerda es ressegueix la seva cicatriu, s’aixeca la samarreta i m’observa mentre s’escruta detingudament la panxa. “Són iguals”...

Combat mortal

Javier Gil Jaime

Si allunyem la mirada, si la càmera ho permet i obre pla, si us plau, veurem que rere la pantalla s’amaguen dos homes que revelen...

Carn de suro

Maria Llerena Bastida

si no s’hagués tornat de suro, no hauria tirat endavant. Si hagués estat de carn, l’haurien pessigat i li hauria fet tant mal que no...

Text letal

Marta Edeso Carim

Que sí que ho he decidit que em carrego totes les comes. Per què hauria de decidir jo on tu respires?

L’avortament del nou llenguatge

Miguel Ruiz

La jove i carismàtica líder del partit dels Pirineus Verds no podia ser una més i havia de seguir el seu instint

Esvelta i suculenta

Anna Vilamú

L’última vegada que vaig veure com t’allunyaves de casa meva va ser la primera vegada que una planta va trepitjar el meu balcó. Va ser...

Violeta

Marta Grau

Il·luminades per un deix de llum que entra somorta per les escletxes de la persiana, les dues mengen en silenci. Una no música que les...

| Tania Vicedo

Una altra nit

Josep Pimentel

Des de la foscor de la nit, intento identificar els objectes que hi ha a la meva habitació: llit de ferro, matalàs de palla, coixí...

| Tania Vicedo

Les veus del foc i de les pedres

Maria Ferotge

En un lateral de la manifestació, t’he enganxat picant amb el martell de la meva caixa d’eines contra el terra de la vorera, darrere d’un...

Natura morta

Ivet Eroles

Trio la drecera i m’endinso per un congost estret de molsa esponjosa que em recorda aquell tall espumós sota el ventre. Per arribar-hi, vaig resseguir...