Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Lise Karen

Dani Vilaró Donat

uan a la Lise Karen li van oferir encarregar-se de l’estanc, no s’ho va pensar dues vegades. Casa seva era un estany negre, aigua estancada:...

Bashira

Neus Chillida Zaragoza

Un dia va fer esclatar el cel amb un crit de por. L’àvia tornava a una casa que no era la seua i en posar...

Un dia al cole

Mariona Longarón Ropero

Tot va començar amb l’aparició dels monstres a casa...

Dues setmanes abans de tot

Imma Riu

En Marc M. P. va tancar-se més de deu hores al dia a la seva habitació cercant per internet de forma obsessiva l’etimologia de les...

Colla Sardanista l’Apocalipsi

Uriol Gilibets

Un dels efectes inesperats de tenir el país més eixut que el coll d’un dromedari era que la gent, a poc a poc, s’havia anat...

Benvinguda la sort

Sergio D'Asensio

Luciana va acudir al sorteig ben d’hora, no li va importar matinar, ja ho havia fet durant anys quan netejava escoles. El dia es trobava...

Un monstre protegit

Maria Ferotge

Quan arribava a casa, la rebuda era sempre malhumorada, d’una sinceritat aspra i burlesca, mancada d’aquell afecte que a les pel·lícules s’espera de la figura...

La memòria dels estels

Ivet Eroles

La muntanya és la frontera entre el mar i els estels, que escriuen al cel amb la llengua i que ho taquen tot de negre...

La pols

Albert Postils

El propietari, la velleta i el cotxe dibuixen un triangle isòsceles. Sempre hi ha un costat més curt, també més precari, que els altres dos....

Homes que envien flors a làpides

Marta Santacatalina

Perquè es puga sentir alguna cosa de marge a marge, cal cridar. Imaginem que, a més, hi ha boira al mig. Cap far. L’escuma del...

Si la teva mort fos un vestit

Olga Codina

Si la mort fos una mosca, l’aixafaria amb el palmell obert sense escrúpols i notaria els últims batecs de les ales entre les línies carnoses...

Primer amor

Maria Llerena Bastida

Una nena amb un ris molt ros que duia un carro ple de rocs que feia catacric-catacroc va passar rabent pel carrer major i ho...

El senyor de les caques

Mònica Ortega Vives

vet aquí que un dia, tot just havent deixat la meva filla al col·legi el vaig veure: era un home petit que sortia d’un pati...

BINGO!

Uriol Gilibets

Quan l’última ànima sortia, comprovava que el lloc, el Bingo Cardús, era completament buit. Entrava fent la croqueta. Allò per mi era la felicitat. El...

Soterrades

Sílvia Alberich

Al fons del contenidor, a la cantonada esquerra, uns quants llibres es demanen com han anat a parar a aquesta cova fosca i bruta, on...

La nit d’Edgar Moràvia

Javier Gil Jaime

Són més de les dotze, mira l’hora al rellotge que li va regalar l’empresa pel seu cinquantè aniversari, Rolex. Pla detall del rellotge. Tic-tac, tic-tac,...

Arruix, voltor!

Maria Ferotge

La marca Barcelona contrastava amb l’estat de les cases construïdes clandestinament feia seixanta anys, amb uns materials que, en comptes de sostenir, es desfeien amb...

Celebrar la teva mort

Bea Ramos

Com si res, ens vas demanar muntar una festa per celebrar la teva mort. Celebrar la teva mort, malparida, sense tu

Un buit on poder triar

Núria Romay

Aquest pis és l’escenografia d’una etapa on he defensat l’autonomia i la soledat com mitjans de reconstrucció, el valor de les esquerdes, la bellesa d’una...

El monstre a dins

Marta Grau

La gent? La gent només té enveja. La gent no té disciplina, es queixen de tot i no fan res. Són golafres, només. Cauen en...

Si pintara el color dels teus ulls, serien de color ambre, com allò que flota al mar

Marta Santacatalina

Té unes pestanyes que semblen arpellar el futur. Això de què no n’hi ha futur, a les seues pestanyes, no els importa. Perquè mira amb...

Marcir-se

Sílvia Alberich

Tenia la pell llisa i delicada. Això era abans de les cremades. No ho vaig poder suportar. La vaig mutilar, de poquet en poquet. Mentre...