Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Arruix, voltor!

Maria Ferotge

La marca Barcelona contrastava amb l’estat de les cases construïdes clandestinament feia seixanta anys, amb uns materials que, en comptes de sostenir, es desfeien amb...

Celebrar la teva mort

Bea Ramos

Com si res, ens vas demanar muntar una festa per celebrar la teva mort. Celebrar la teva mort, malparida, sense tu

Un buit on poder triar

Núria Romay

Aquest pis és l’escenografia d’una etapa on he defensat l’autonomia i la soledat com mitjans de reconstrucció, el valor de les esquerdes, la bellesa d’una...

El monstre a dins

Marta Grau

La gent? La gent només té enveja. La gent no té disciplina, es queixen de tot i no fan res. Són golafres, només. Cauen en...

Si pintara el color dels teus ulls, serien de color ambre, com allò que flota al mar

Marta Santacatalina

Té unes pestanyes que semblen arpellar el futur. Això de què no n’hi ha futur, a les seues pestanyes, no els importa. Perquè mira amb...

Marcir-se

Sílvia Alberich

Tenia la pell llisa i delicada. Això era abans de les cremades. No ho vaig poder suportar. La vaig mutilar, de poquet en poquet. Mentre...

A cops somio

Maria Ferotge

Durant el temps incalculable que va durar l’interrogatori, va imaginar que tenia els llavis cosits per un fil transparent, on no en sortiria cap paraula...

Política d’un esternut

Albert Postils

A Novossibirsk se celebrava cada any una competició absurda que, com totes les coses absurdes, es justificava en el fet que era una tradició. Absurda...

Has de saber

Olga Codina

Has de saber que ha estat un dia esplèndid de maig i si quedava per brotar algun pam de verd, petit i amagat, ho ha...

Hachiko

Xavier Díez

Ella era una actriu fracassada, i jo un aspirant a escriptor, i en la mesura del seu magisteri, sabent del meu aspecte de descregut prematur,...

Maduixes, nabius i gerds

Clara Jorge Blanco

Comparteixo l’habitació amb l’Ada. És francesa i una mica més gran que jo. Hem decidit relatar aquesta setmana utilitzant una màquina d’escriure que ocupa la...

Somnis

Maria Llerena Bastida

Somiava que flotava, i sobretot, somiava que era el pianista més afortunat del món, que no volia dir que era el millor, sinó el més...

La Tercera Gran Reparació

Javier Gil Jaime

Gairebé soc cansament, gairebé… Mireu-me. Mireu-me, soc un vell decrèpit, tot tos i estossec i mocs i flegmes. El doctor Wallace, el prestigiós doctor Wallace...

Quan es dibuixa l’inici

Iris Martínez Villalonga

Ens imagino dansant-nos la diversitat que som, abraçades sota el paraigua de confiança i esperança que engendrarem. Em fonc sabent que trobaré ulls en els...

Tot el que voldria dir-li a una dona vella

Olga Codina

Això que té a la cara és un mapa d’arrugues. Li van des de la boca fins al crani. Són els camins plens i viscuts,...

El meu net Joan

Josep Pimentel

Aquest matí, quan ja havia esmorzat i em disposava a escriure, ha aparegut per casa el meu net Joan. Estava molt alterat, tenia una bretxa...

La vergonya té nom de planta

Maria Llerena Bastida

Tenia una vergonya que, com una heura profunda, se li embolicava al melic, li estrenyia la panxa i li clavava els peus a terra. Adela,...

En nom dels becs i de les plomes

Maria Ferotge

Semblava impossible que aquelles potes llarguíssimes i esveltes fossin capaces de sostenir aquell cos atapeït de plomes rosades, que no deixaven indiferent a ningú

Allà hi ha

Shaina Joy Machlus

Un conte especulatiu sobre viatges en la memòria

La recompensa

Joan Vigó

A partir d’aquell instant només podria confiar en el seu gos, en el seu amor primari i fidel, en la lleialtat instintiva de l’animal que...

Salta la lluna

David Tinoco

Un text en homenatge a l’amic Joan Liébana, que ens va deixar el 17 de juny de 2021

Amorosir ferides, sensualitzar cicatrius

Núria Romay

La mirada em portava directa, i sense mitges tintes, cap als racons de la pell que més he arribat a odiar. Resseguia, fugaç, el trajecte...