Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

En nom dels becs i de les plomes

Maria Ferotge

Semblava impossible que aquelles potes llarguíssimes i esveltes fossin capaces de sostenir aquell cos atapeït de plomes rosades, que no deixaven indiferent a ningú

Allà hi ha

Shaina Joy Machlus

Un conte especulatiu sobre viatges en la memòria

La recompensa

Joan Vigó

A partir d’aquell instant només podria confiar en el seu gos, en el seu amor primari i fidel, en la lleialtat instintiva de l’animal que...

Salta la lluna

David Tinoco

Un text en homenatge a l’amic Joan Liébana, que ens va deixar el 17 de juny de 2021

Amorosir ferides, sensualitzar cicatrius

Núria Romay

La mirada em portava directa, i sense mitges tintes, cap als racons de la pell que més he arribat a odiar. Resseguia, fugaç, el trajecte...

Un impossible

Arnau Plana Oller

El protagonista, a qui direm Mike per no fer al·lusions directes, està netejant un camí i topa amb una pedra que, per molt que ell...

Oda menstrual

Olga Codina

Amb el mateix dit que ha resseguit l’esquerda es ressegueix la seva cicatriu, s’aixeca la samarreta i m’observa mentre s’escruta detingudament la panxa. “Són iguals”...

Combat mortal

Javier Gil Jaime

Si allunyem la mirada, si la càmera ho permet i obre pla, si us plau, veurem que rere la pantalla s’amaguen dos homes que revelen...

Carn de suro

Maria Llerena Bastida

si no s’hagués tornat de suro, no hauria tirat endavant. Si hagués estat de carn, l’haurien pessigat i li hauria fet tant mal que no...

L’avortament del nou llenguatge

Miguel Ruiz

La jove i carismàtica líder del partit dels Pirineus Verds no podia ser una més i havia de seguir el seu instint

Esvelta i suculenta

Anna Vilamú

L’última vegada que vaig veure com t’allunyaves de casa meva va ser la primera vegada que una planta va trepitjar el meu balcó. Va ser...

Cançó de menta

Marta Carol Xandri

Tanco els ulls i ja començo a intuir les passes que s’arrosseguen fins a la porta, acompanyades d’aquell retocar del metall que m’és tan familiar....

Violeta

Marta Grau

Il·luminades per un deix de llum que entra somorta per les escletxes de la persiana, les dues mengen en silenci. Una no música que les...

| Tania Vicedo

Una altra nit

Josep Pimentel

Des de la foscor de la nit, intento identificar els objectes que hi ha a la meva habitació: llit de ferro, matalàs de palla, coixí...

| Tania Vicedo

Les veus del foc i de les pedres

Maria Ferotge

En un lateral de la manifestació, t’he enganxat picant amb el martell de la meva caixa d’eines contra el terra de la vorera, darrere d’un...

Natura morta

Ivet Eroles

Trio la drecera i m’endinso per un congost estret de molsa esponjosa que em recorda aquell tall espumós sota el ventre. Per arribar-hi, vaig resseguir...

L’oxigen

Laura G. Ortensi

No sé com la testa del teu fill t’esberla la magrana, com t’estripa l’escletxa, com t’esguerra de per vida. Com se’t fa cicatriu en comptes...

El que no s’oblida

Elena G. Ruiz

“Vas arribar al món com una fletxa. Flash!, ja soc aquí, vas dir a plor descontingut”, em va dir la Rosa. I una enyora aquell...

Tornar a Olesa

Júlia Bacardit

L’Antònia té els cabells curts i una piga grossa damunt la cella, d’aquestes pigues amb relleu i grosses que sobresurten. Les llàgrimes li rellisquen galtes...

El xef

Paula Llopis

Qui cuinava durant més de dos dies seguits era batejat pels companys com a xef; els seus noms eren pronunciats en ocasions estranyes

Fernanda

Maria Llerena Bastida

Les mirava poc i abaixava el cap, els ulls al plat, i quan bevia aigua tot el cos li feia mal. Anava canviant el drap...

La pols

Núria Curcoll

La Kathy mira de reüll com el seu marit trepitja el parquet amb les soles fangoses plenes de restes de palla. Agafa embranzida i pica...