La gestió dels menjadors de les escoles públiques la regula un decret obsolet que es va aprovar fa més de vint anys. Si bé és necessària l’elaboració d’un nou marc normatiu, hem d’estar vigilants sobre el tipus de model de menjador que es vol implementar. En un intent de promoure un determinat model de menjadors, l’any 2016 la consellera d’Ensenyament Meritxell Ruiz va publicar un acord marc que va tenir un recorregut molt limitat, ja que l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC) va presentar un recurs que va guanyar. L’any 2017 la consellera Clara Ponsatí va impulsar un primer esborrany de decret que es va quedar aturat degut, entre altres coses, a la situació política. El març de 2018 va entrar en vigor la nova llei de contractació pública que obliga les administracions, entre elles el Departament d’Ensenyament, a considerar els menjadors escolars com un servei públic i, per tant, la seva gestió s’ha de fer en el marc de la compra pública. Aprofitant aquest escenari, l’actual conseller Josep Bargalló va redactar un nou esborrany de decret per regular la gestió del menjador, que va provocar un gran rebuig per part de la majoria de les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA), de les entitats socials i de l’ACELLEC.
El rebuig es va organitzar amb la creació de la Coordinadora SOS Menjadors. Una de les primeres accions que va impulsar va ser la presentació d’una moció a diferents plens municipals en la qual es demanava aturar el procés del nou decret i iniciar un diàleg entre els diferents actors implicats per definir l’espai del migdia. Fruit de les fortes mobilitzacions de la tardor de 2018, el Departament d’Ensenyament va decidir aturar l’esborrany i es va proposar iniciar un procés participatiu que es va fer públic el 29 d’abril d’enguany. L’escenari, així i tot, és de força incertesa. Quan es definirà i s’aprovarà el nou marc legal? Què passarà amb les escoles on s’ha de renovar el contracte? Quin és el model que s’ha d’impulsar i per quant de temps s’ha de signar el contracte? De fet, certs serveis territorials d’ensenyament i consells comarcals ja han començat a prendre-hi part i, malauradament, sumen més queixes que suports.
A Catalunya hi ha 400.000 usuaris de menjadors escolars, els quals generen un consum anual de 98 milions d’euros per la compra d’aliments. Menys del 40% són productes de proximitat. Contribuïm a pagar 59 milions d’euros de producte importat. A casa nostra podem produir 8.500 tones de verdura, 991 tones de vedella, 1.700 tones de patata… Ara ni ho comprem ni ho mengem. Cal que les competències comarcals actuïn amb responsabilitat i amb un compromís ferm amb les produccions locals.
Per visualitzar el que hem dit, mirem el menú d’un dia del mes d’abril d’una escola de Catalunya. Primer, mongetes tendres congelades produïdes el mes d’agost a Navarra amb patates congelades produïdes el setembre a Alemanya. Segon, calamars a la romana congelats, amb origen del Perú. Postres, taronges de l’Argentina.
El cas del Ripollès
L’octubre del 2018, l’Agència del Desenvolupament del Ripollès va encarregar a Menjadors Ecològics un estudi per a la incorporació de criteris per potenciar el consum d’aliments ecològics i/o de proximitat als menjadors escolars de la comarca, el resultat del qual tindria impacte en la contractació dels serveis de menjador.
La comarca és productora de trumfa –patata–, iogurt, vedella, pollastre, poltre i ous, i l’Agència del Desenvolupament valora el potencial de vincular producció i consum per afavorir la producció local. És una comarca que ha perdut, en deu anys, 1.831 habitants, mentre que el Barcelonès n’ha guanyat 18.000. Totes les escoles poden tenir un menjador de qualitat però necessita 6,20 euros per àpat per garantir 1,40 euros destinats a la compra d’aliments. A les escoles del Ripollès hi ha una mitjana de 5,99 euros i les empreses disposen d’entre 1 i 1,20 euros per a la compra d’aliments. Amb 0,20 euros més podríem oferir tots els aliments disponibles de la comarca.
La part més interessant de l’estudi ha estat el treball amb les AMPA i la reflexió entorn de la proposta de menú, plats, origen dels aliments i cost. Després de valorar el resultat, les AMPA han acceptat aquest increment vinculat a la qualitat com a model més saludable i sostenible. Aquest acord s’emmarca en la voluntat de sumar esforços amb el Consell Comarcal i estem convençuts que un procés obert i participatiu entre tots els agents implicats és la clau per garantir uns menjadors escolars de qualitat.
L’experiència positiva de Malgrat de Mar
El canvi de model al municipi maresmenc es va iniciar quan l’escola Mare de Déu de Montserrat va demanar al Consell Comarcal del Maresme sortir de la gestió conjunta, i també va fer arribar aquesta petició a la Regidoria d’Educació. Fins aleshores era gestionat pel Consell Comarcal a través de l’empresa de SERHS (imperi del sector de la restauració creat per Ramon Bagó, exalcalde de Calella i dirigent de l’antiga CDC). L’escola no té cuina pròpia.
Amb el nou model de menjador, una escola del Maresme ha augmentat en més d’un 25% els infants que es queden al menjador, un creixement del 60% en el cas de la llar d’infants
Calia millorar el servei i això era possible a través de la gestió directa per part de l’Ajuntament. L’objectiu no era només que els nens i les nenes gaudissin d’àpats de qualitat i saludables. Volíem alimentació ecològica, de proximitat, de temporada i acabada de fer, defugint de congelats i fregits. El Departament d’Educació va cedir la competència al consistori el primer semestre de la temporada 2017-2018. Va ser aleshores quan es va iniciar la redacció dels plecs de contractació pública per adjudicar el servei. Per fer-ho, l’Ajuntament va aprovar un conveni de col·laboració i assessorament amb l’Associació de Menjadors Ecològics. L’escola no disposava de cuina però la llar d’infants sí, la qual serviria menjar calent a la llar i a l’escola.
Només l’aliment 100% ecològic pot obtenir puntuació. El menú ha de ser menjar nutritiu i gustós, elaborat amb aliments ecològics i de proximitat, que moderi el consum de proteïna d’origen animal i alhora incentivi la proteïna vegetal. Cada menú ha de contenir 100 grams al dia de verdures de temporada i s’ha d’evitar el malbaratament dels aliments. Fruita, verdures i hortalisses, farines, cereals, llegums, oli, ous i iogurts han de ser 100% ecològics.
No és fàcil mantenir un model integral de qualitat sense la responsabilitat del Consell Comarcal. Si les beques no es paguen a temps, el proveïdor del servei pateix un ofec econòmic. Hi ha escoles amb més del 50% dels usuaris becats. Tenim clar quin és el camí i el defensarem perquè cap nou decret l’espatlli. Els nous àpats dels menjadors d’aquests dos centres són un aprenentatge nutricional que permet educar el paladar cap a una alimentació de més qualitat. Els resultats ho diuen tot: amb el nou model l’escola Montserrat ha augmentat en més d’un 25% els infants que es queden al menjador i la llar d’infants en més d’un 60%.
Davant d’aquesta situació, què podem fer com a AMPA, pagesia, ciutadania i poble? L’actual decret, el del 1996, permet als ajuntaments (l’administració més propera a l’escola) demanar les competències del servei de menjador de les escoles de primària. Hi ha experiències d’èxit com la de Malgrat de Mar. Preguntem-nos i informem-nos sobre quines polítiques alimentàries defensen els partits polítics dels nostres municipis i quin model de gestió proposen per a les escoles. Cal provocar un debat obert i sincer.
