Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Comença una onada de judicis contra el moviment per la rebaixa de les taxes universitàries

Nou estudiants afronten un judici a l'Audiència de Barcelona amb una petició total de 36 anys de presó per uns fets ocorreguts durant una manifestació celebrada l'11 de maig de 2017 per reivindicar la baixada de preus de les taxes universitàries. Finalment, les joves han arribat a un acord amb la fiscalia per acceptar penes d'un any de presó cadascuna, que no hauran de complir, ja que no tenen altres penes acumulades. El passat dimarts, el grup de suport La Pública a Judici va denunciar el cas al Parlament de Catalunya, atribuint-lo a un seguiment policial i a uns fitxers dels Mossos d'Esquadra que consideren "excessius i desproporcionats"

Roda de premsa al Parlament de la campanya La pública a judici / Marc Freixenet

El moviment estudiantil es troba immers en una nova etapa de judicialització que només té precedent en l’època del conseller d’Interior Felip Puig, quan 27 activistes de la comunitat universitària van ser encausades per una protesta a la UAB contra la pujada de les taxes, en el que es coneix com el cas dels 27 i Més. Ara, un total de 31 estudiants estan encausades per les mobilitzacions en defensa de la universitat pública durant els dos cursos passats. Es tracta de tres procediments judicials relacionats amb les primeres mobilitzacions organitzades després de l’aprovació de la moció per la rebaixa del 30% de les taxes universitàries al Parlament de Catalunya, l’abril del 2016.

Dijous 30 de maig, se celebra el judici d’un dels tres procediments, que afecta nou estudiants. Les encausades s’enfronten a penes de quatre anys de presó, acusades de delictes de desordres públics, arran de la vaga de l’11 de maig del 2017. Finalment, les joves han arribat a un acord amb la fiscalia per acceptar penes de fins a un any de presó, que no hauran de complir, ja que no tenen altres penes acumulades. Queden pendents doncs, els altres dos judicis, que acumulen peticions de quatre anys de presó per a cadascuna de les onze estudiants acusades i fins a 30.000 euros a set estudiants.

En total, la campanya La Pública a Judici aplega represaliades de gairebé totes les universitats públiques catalanes: tretze estudiants de la UB, onze de la UAB, cinc de la UPF, un de la URV i un de l’ESMUC

En total, la campanya La Pública a Judici aplega represaliades de gairebé totes les universitats públiques catalanes: tretze estudiants de la Universitat de Barcelona (UB), onze de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), cinc de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), un de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i un de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). En total, 31 estudiants immerses en processos judicials que, segons la campanya, han estat “seleccionades a dit per desmobilitzar i instaurar la por entre les estudiants que reclamen aquesta baixada de preus”.

La portaveu del grup de suport La Pública a Judici, Berta Negre, assegura que la repressió no els aturarà i que seguiran reclamant la baixada del 30% de les taxes universitàries, que suposaria tornar als preus del 2012, per tal d’emprendre el camí fins a la gratuïtat de la universitat pública catalana. També assenyalen directament els governs de la Generalitat de Catalunya com a responsables dels Mossos d’Esquadra i consideren que “han fet possible aquest seguiment policial i judicial dut a terme en primer lloc pel govern PP-CiU i posteriorment pel govern ERC-PDeCAT per promoure i mantenir aquest sistema de fitxers de seguiment a determinades estudiants”.


Tres casos diferents

El mes d’abril del 2016, centenars d’estudiants van emprendre una marxa a peu des del campus de la UAB fins al Parlament de Catalunya, on es va aprovar la moció de rebaixa del 30% de les taxes. Davant la inaplicació per part del Govern de la Generalitat i el manteniment dels preus més cars de tot l’Estat espanyol, fins i tot per damunt de la mitjana de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), el 2 de març del 2017 es va convocar la primera vaga a les universitats públiques catalanes per exigir l’aplicació de la moció.

Davant l’èxit de la vaga, l’11 de maig del mateix any es va convocar una segona aturada estudiantil amb les mateixes demandes. La sorpresa va esclatar quan, el 8 de maig, tres dies abans de la data de la convocatòria, els Mossos d’Esquadra van detenir tres estudiants i en van citar a declarar vuit més per haver participat en la primera vaga dos mesos enrere. Fou aleshores quan va saltar l’alarma dels informes de seguiment que La Pública a Judici denuncia, ja que la policia van anar a trobar algunes de les estudiants als seus propis domicilis o a l’entrada dels seus llocs de feina. Berta Negre, com a portaveu del grup de suport, denuncia que aquesta mena de detencions esdevingueren “actes polítics per aturar el moviment estudiantil i generar por per evitar la vaga que, tres dies després, no es va desconvocar i s’emprengué pels carrers de Barcelona”.

La manifestació va culminar en una asseguda davant la Secretària d’Universitats i Recerca, màxim òrgan responsable de la política universitària catalana, on una vintena d’estudiants van ser identificades, nou de les quals s’enfronten ara a penes de presó

El mateix 11 de maig del 2017, la manifestació va culminar en una asseguda davant la Secretària d’Universitats i Recerca (SUR), el màxim òrgan de la Generalitat responsable de la política universitària i, per tant, de l’aplicació dels preus de les taxes que es denunciaven. Durant diverses hores, la Via Laietana i l’entrada a la SUR van estar tallades per les estudiants, que es van mantenir durant hores confinades entre càrregues dels Mossos. Diverses persones van resultar ferides i les estudiants no podien marxar d’aquell quadrant de carrer envoltat pel cos policial. Allí van restar fins ben entrada la matinada, resistint el fred i sense aliment ni aigua, fins que una vintena d’estudiants van ser identificades, nou de les quals s’enfronten aquest 30 de maig del 2019 a penes de presó.

El curs següent, davant el mateix panorama de no-aplicació de la rebaixa de taxes i de repressió contra el moviment estudiantil, es va convocar una nova jornada de manifestació i vaga estudiantil que va tornar a aturar-se davant la seu de la SUR. Aquell 15 de març del 2018, més d’un centenar d’estudiants es van encadenar davant les escales d’entrada de l’edifici institucional i quatre estudiants més es van embidonar –amb cadenes i bidons de formigó– a la via pública tallant-ne la circulació. Totes les estudiants embidonades han estat encausades mitjançant unes citacions que han anat arribant amb comptagotes.


Herència històrica

Berta Negre considera que aquests procediments “evidencien una herència repressiva a les universitats que no és nova, sinó que ja és una vella coneguda en altres casos en què han acabat jutjats estudiants i activistes de la comunitat educativa per defensar una universitat pública i de qualitat”. El cas més flagrant de la història recent és el conegut com 27 i Més, datat l’abril del 2013, quan més de 200 estudiants van ocupar el rectorat de la UAB per reclamar la no pujada de les taxes universitàries i exigir que es fessin efectives unes mocions aprovades en el claustre. Aquell cas es va saldar amb l’enjudiciament de 25 estudiants membres de la CAF (Coordinadora d’Assemblees de Facultat), repartides equitativament i proporcionalment entre les diferents facultats de la UAB, un membre del Personal Docent i d’Investigació (PDI) i un membre del Personal d’Administració i Serveis (PAS), sota amenaça de més de 300 anys de presó i una indemnització de més de 384.838 euros.

En els fitxers de seguiment s’hi poden trobar pàgines plenes de fotografies de cares, tatuatges, roba i altres indicis que permeten identificar les estudiants, la majoria preses quan participaven en actes públics

En relació amb el cas es van elaborar uns informes exhaustius de seguiment de determinats membres del moviment estudiantil, els quals han tingut la seva continuïtat fins ara, amb els casos que formen part de la campanya de denúncia de La Pública a Judici. En els fitxers de seguiment s’hi poden trobar pàgines plenes de fotografies de cares, tatuatges, roba i altres indicis que permeten identificar les estudiants, la majoria preses quan participaven o escoltaven xerrades informatives, actes públics o simplement passejaven o feien ús de les instal·lacions del campus.

Tanmateix, aquests no han estat els únics casos. Com ja va destapar la Directa, les càmeres de videovigilància de la UAB han contribuït a realitzar un gran germà per identificar, controlar i, posteriorment, encausar diverses estudiants. Segons afirma la portaveu de La Pública a Judici, els fitxers que han fet possible la detenció de moltes de les estudiants encausades “formen part d’un aparell molt més gran i complex que, lluny de centrar-se en manifestacions i actes concrets, serveix per detenir algunes de les estudiants més compromeses i implicades en el moviment estudiantil, per generar por i repressió”.