Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Fiscalitat municipal: inversió de futur

Després de les eleccions municipals, l'autora, membre de la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària, exposa el gran marge de maniobra dels municipis sobre la fiscalitat i apunta a unes "propostes per fer l’administració municipal més justa". Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi que la ‘Directa’ posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

/ Roser Pineda

Quan diumenge vam exercir el nostre legítim dret a vot, quantes de nosaltres ho vam fer pensant en les conseqüències que aquest gest tindria en la nostra quotidianitat? Quantes, defensant el dret a l’habitatge o a l’accés als serveis públics, vam emetre el vot tenint al cap tal o qual mesura tributària? Segurament molt poques. Perquè en el nostre imaginari pagar impostos és una càrrega i no una inversió. Però sí, la reducció de les desigualtats socials és una inversió en benestar col·lectiu.

El nostre país està molt lluny de la civilitzada Suècia. I no només en quilòmetres. Aquesta setmana hem sabut que l’agència estatal més valorada pels suecs és la tributària. I ho hem sabut en plena campanya de la renda, mentre no pocs entre nosaltres estàvem pensant a fer enginyeria fiscal per mirar de rascar d’on fos alguna cosa per desgravar i veure si en comptes de pagar ens surt a retornar, ni que siguin vint euros.

Els suecs, en canvi, segurament per la seva mentalitat luterana, saben que pagant impostos contribueixen al benestar comú. L’educació o la sanitat són béns compartits que cal finançar entre tots perquè fent-ho, no tan sols es redueixen les desigualtats, també s’incrementen la democràcia i la justícia.

Sabem que els municipis són l’administració pública més propera a la ciutadania, però som conscients que són també l’administració que té menys capacitat per regular els seus pressupostos?

Tornem aquí. Sabem que els municipis són l’administració pública més propera a la ciutadania, però som conscients que són també l’administració que té menys capacitat per regular els seus pressupostos?

Malgrat aquesta limitació, hi ha marge per definir el tipus de fiscalitat que poden aplicar els municipis. Només cal voluntat política. Els marges són sobre els tipus impositius, les bonificacions d’aquests impostos per a determinats supòsits o col·lectius, així com també poden establir taxes o preus públics.

També es pot fer política fiscal a través de la despesa del pressupost, prioritzant determinades partides pressupostàries o associant taxes municipals a despeses determinades. És per això que la distribució dels ingressos municipals pot variar molt d’un municipi a un altre.

Després d’aquestes eleccions, molts ajuntaments del territori han vist com se’ls obre una oportunitat amb una promesa realment social, mentre en d’altres aquesta porta es pot haver tancat amb pany i forrellat. No ho podem permetre. Hi ha solucions. Nosaltres tenim 65 propostes per fer l’administració municipal més justa.

Aquestes eleccions obren un nou horitzó de quatre anys que dona, un cop més, l’oportunitat d’invertir en un futur que freni l’especulació, que vetlli per la protecció dels més febles i posi cada contribuent a l’alçada que li pertoca segons el grau de riquesa que genera i que posseeix

Són propostes que podem classificar en quatre grans grups. El primer, millorar el finançament municipal: transferint tributs de la Generalitat cap als ajuntaments, com ara l’impost sobre habitatges buits o l’impost sobre estades en establiments turístics, i fixant una participació dels ajuntaments de més de 20.000 habitants en l’IRPF, pel que fa a les transferències de l’Estat. El segon, protegir el dret a l’habitatge: reforçant la progressivitat de l’IBI, introduint bonificacions a les persones i famílies més vulnerables i penalitzar els pisos buits (recàrrecs i sancions). Aquestes mesures es poden complementar amb modificacions en el càlcul de l’impost sobre el valor del sòl i de la plusvàlua i revisant la gestió dels serveis municipals com l’aigua o el clavegueram. El tercer, incentivar els comportaments mediambientalment sostenibles: aplicant bonificacions en l’IBI, l’IAE i l’ICIO orientades a comportaments mediambientalment sostenibles i penalitzant l’ús de vehicles privats contaminants. I el quart, vetllar per la transparència i la responsabilitat social: millorant la participació ciutadana en el control dels pressupostos municipals i el sistema de contractació pública a través de la campanya de declaració dels municipis com a “zones lliures de paradisos fiscals”.

Son propostes que amplien les que ja vam presentar fa quatre anys i que s’actualitzen en alguns aspectes que trobem transcendentals per garantir el bon funcionament dels òrgans municipals.

D’una banda, hem incorporat mesures per assegurar els ingressos (transferir completament als ajuntaments la recaptació de l’Impost sobre Estades Turístiques i el de pisos buits). De l’altra, vetllar perquè els grans tenidors d’habitatge contribueixin d’acord amb el seu patrimoni i es posin mecanismes de protecció del dret a l’habitatge. I per últim, hem incorporat tot un seguit de propostes encaminades a la protecció del medi ambient.

Així doncs, aquestes eleccions obren un nou horitzó de quatre anys que dona, un cop més, l’oportunitat d’invertir en un futur que freni l’especulació, que vetlli per la protecció dels més febles i posi cada contribuent a l’alçada que li pertoca segons el grau de riquesa que genera i que posseeix.

No és fàcil. Suposa canviar el paradigma de la despesa al de la inversió. Tampoc depèn del color polític, sinó de la convicció que l’administració municipal està al servei de la ciutadania i no al revés. Nosaltres hi posem 65 propostes portadores d’esperança. Depèn de tots plegats que es facin realitat. Som-hi!