Miro el reguitzell d’objectes escampats damunt de l’escriptori i començo a imaginar la seva història. Cadascun dels elements ha estat dissenyat, produït, transportat i comercialitzat fins a arribar a les meves mans, on restarà un temps determinat, fins que es converteixi en un objecte innecessari, un residu que desapareixerà o no. Observem el nostre entorn. Ser conscients de la trajectòria de cadascun dels elements que ens envolten ens permet visibilitzar i replantejar les nostres dinàmiques consumistes. Un consum de béns i serveis que té repercussions en la societat i en el planeta.
Què i com comprem?
Les consumidores del segle XXI som mandroses per naturalesa. Volem productes barats
i fàcils d’aconseguir, tant si són béns físics com si són serveis. I tenim tendència a consumir molt, des de productes fungibles com aliments o electrodomèstics, a serveis, ja sigui per les persones, sobre les coses o els bàsics (una perruqueria, la instal·lació elèctrica d’un immoble o el subministrament d’aigua, per exemple). Segons les dades més recents proporcionades per Idescat, el consum domèstic de materials de l’economia catalana va ser de 50 milions de tones l’any 2017, que equivalen a 6,7 tones per habitant. Un consum del qual se’n deriva una generació de residus d’aproximadament 4 milions de tones per persona, sense tenir en compte els residus industrials.
Amb l’arribada de noves formes de consum, no cal moure’s de casa per comprar. Els productes ens truquen a la porta, procedents de qualsevol indret del món, i en trobem més del que ens podem imaginar amb un sol clic. “La comoditat mana molt sobre el consum”, explica Víctor Mitjans, cap d’estudis i programes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i expert en gestió de residus, que veu com un repte vèncer aquest obstacle per superar els nombrosos impactes que té aquesta forma de consum actual. “El gran repte del consum conscient és arribar al gran públic trencant les barreres del preu, la comoditat i la practicitat”, afegeix.
Impacte en el medi i el clima
“Cal revalorar les coses des del punt de vista del que costa que arribin a les nostres mans i el que costarà que en desapareguin”, explica Amaranta Herrero, sociòloga especialitzada en medi ambient. I és que l’impacte sobre la natura i el clima és una de les conseqüències principals d’aquest model de consum productivista i capitalista, de creació de béns de consum en massa. Segons Herrero, s’han sobrepassat els límits planetaris, sobretot en aquells països que fomenten el consum a qualsevol preu. “Observem que les emissions dels gasos causants de l’efecte hivernacle són entre el 8 % i el 10 %, només pel que fa a residus, sense comptabilitzar els costos de producció, els de destrucció i els de transport”.
“Al final, el que acaba rebent les conseqüències d’aquest sobreconsum són els sistemes ecològics que permeten la vida: l’atmosfera, el sòl i l’aigua. No se’ls valora com a elements que atorguen un servei ambiental”, afirma Herrero, defensora de la justícia ecològica global per fer front a la situació actual, que diu que avança més de pressa que la capacitat regenerativa del planeta.
En definitiva, com afirma Gustavo Duch, veterinari de formació i promotor de la sobirania alimentària, “som responsables de l’esgotament de recursos i del canvi climàtic, perquè només l’alimentació ja representa entre el 30 % i el 40 % de les emissions de CO2”, si tenim en compte que el consum alimentari actual es basa en grans cadenes de subministrament global. “Engreixem porcs a Catalunya amb la soja que cultiven al Brasil, per després vendre’ls a la Xina” afegeix, i posa de manifest els grans desplaçaments de matèries que implica aquest model.
Les distàncies que han de recórrer els productes fins a arribar als consumidors han augmentat, tant si són de consum alimentari com si són d’altra mena. “Hi ha un allargament de les cadenes d’extracció, de producció i de consum. Hi ha hagut una transició entre una producció més propera al lloc de consum cap a una producció industrialitzada i centralitzada. Això implica més consum energètic i un impacte major”, detalla Mitjans, que fa referència també a l’aparició de nous materials, com el plàstic, sense els quals no hagués estat possible aquesta deriva i sense els quals tampoc es generarien tants residus.
Impacte en els drets laborals i en la distribució de la riquesa
L’externalització de la producció que porten a terme grans empreses amb seu principal als països consumidors sovint ha invisibilitzat la vulneració dels drets laborals que existeix. Informes de Greenpeace mostren que no es respecten les condicions laborals de les persones treballadores, però que, a més a més, les conseqüències físiques van més enllà del mateix treball, per exemple, si en les fàbriques tèxtils es fa ús de tractaments químics que deriven en problemes cutanis severs a les persones que hi estan en contacte.
Però les noves formes de consum actual han tingut un fort impacte també en els drets laborals de les persones de països capitalistes, com poden ser els Països Catalans. “El que fan les empreses és aprofitar un marc nou d’interacció econòmica, com és una aplicació mòbil per desregular, per no reconèixer l’existència de relacions laborals i oferir un salari mínim a la gent que està treballant”, explica Natxo Parra, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, en referència a les persones que treballen fent repartiments per grans plataformes de serveis de missatgeria i transport.
“S’ha creat un ecosistema propi de relacions laborals orientat a escapar de l’Estatut dels Treballadors”, considera Parra, que veu com cada vegada les persones treballadores es converteixen en víctimes de la seva forma de subsistència i s’augmenta la precarietat laboral. “Si un no vol repartir perquè no està d’acord amb aquestes condicions, darrere en vindrà un altre, i darrere, un altre”. Un frau que s’anirà mantenint per maximitzar els beneficis de l’empresa i que anirà de la mà de la individualització de la relació laboral, que impossibilita que els treballadors es puguin coordinar, puguin convocar eleccions i aconsegueixin dotar-se d’uns òrgans de representació per negociar unes millors condicions.
Segons l’advocat del Col·lectiu Ronda, existeixen diferències en els sectors productius, pel que fa al fet que es respectin els drets laborals, però afirma que “els millors exemples de consum, aquells que mantenen un respecte escrupolós a les condicions de treball i al compliment de l’Estatut dels Treballadors, són empreses cooperatives o empreses de l’Economia Social i Solidària, siguin llibreries, consultories, restaurants o bars”.
Cap a un nou model
La necessitat de canvi és evident, i implica canviar no només allò que consumim, sinó la forma i el lloc d’on ho obtenim. Per Gustavo Duch, “cal un canvi cultural, lligat amb l’ordre natural de les coses, que suposi un retorn dels valors rurals”. “Cal anar a una cultura de ‘menys, però millor’”, afegeix Amaranta Herrero.
En tot cas, no només les persones consumidores són responsables d’aquesta situació. S’han d’eliminar, perseguir i sancionar les pràctiques negligents, i identificar i valorar les bones praxis. “La promoció del consum conscient ha de fer l’aposta per apropar la producció, fer més curta la distància entre el lloc de producció i el de consum, desvincular-se de les grans empreses que posen en situació de precarietat als productors i apostar per un tipus de productes amb una vida útil més llarga, reutilitzables o reparables”, conclou Víctor Mitjans.
