Més de 150 col·lectius, entitats i moviments socials de la ciutat i del país convoquen la manifestació PROU! Posem límits al turisme del pròxim dissabte 6 de juliol. De la mateixa manera que a altres indrets, enguany les mobilitzacions antituristització agafen embranzida a Barcelona i als Països Catalans, i tornen a posar el focus en un conflicte mai resolt.
A l’abril van ser centenars de milers a les Canàries, en una mobilització inèdita. Al maig, desenes de milers a Mallorca, arran d’una convocatòria iniciada pel Banc del Temps del poble de Centelles, i més de 10.000 a Cantàbria, territori que fins fa poc no relacionàvem amb les tensions del turisme. Aquesta és una de les claus: de la mateixa manera que ens han anat colant la turistització a barris de Barcelona on no ens ho hauríem esperat, aquest procés extractiu ha colonitzat ciutats i territoris poc afectats fins fa poc, però que ara triguen menys a sortir al carrer per denunciar el model i proposar alternatives. El passat dissabte, de nou, Cadis i Màlaga vivien les seves pròpies convocatòries, formalment més centrades en habitatge, però amb referències explícites a l’activitat turística que tant alimenta l’especulació immobiliària. Als indrets clarament afectats per la turistització i mobilitzats al respecte ja fa temps, els impactes han arribat a ser transversals i generalitzats, especialment en l’àmbit de l’habitatge.
De la mateixa manera que ens han anat colant la turistització a barris de Barcelona on no ens ho hauríem esperat, aquest procés extractiu ha colonitzat ciutats i territoris poc afectats fins fa poc
La cita del dia 6 de juliol té un context local particular. A la pujada de la pressió turística que amenaça de superar per primera vegada les xifres precovid s’afegeix el compliment del primer any de Jaume Collboni com a alcalde de Barcelona, amb un tarannà barreja de mà dura amb els febles, guant de vellut amb els lobbies i maneres de CEO de la marca Barcelona. Sobren els exemples: el Park Güell tancat i militaritzat per acollir la desfilada de Louis Vuitton davant la indignació veïnal organitzada; la Copa Amèrica de vela com a motiu i fil conductor de tot el que passa a la ciutat, dels desnonaments als regals per al sector privat, passant per qualsevol acte cultural o institucional automàticament segellat amb la maleïda copa; la Fórmula 1 campant lliurement pel passeig de Gràcia, i, per no perdre el costum dels macroesdeveniments, la primera etapa del Tour de França l’any vinent.
El mateix alcalde ja està fent moviments per, suposadament, calmar unes aigües veïnals que baixen tèrboles. Moviments de mans àgils, però de triler de pa sucat amb oli: missatges suposadament tranquil·litzadors que ja no tranquil·litzen ningú. En diverses ocasions, tant Collboni com el seu tinent d’alcaldia Jordi Valls han evocat el tancament de terminals de creuers, iniciativa proposada ja fa temps per la plataforma Stop Creuers Catalunya, que, en canvi, no ha estat convidada a cap taula sobre el tema, potser perquè aquestes coses es parlen entre la gent que en sap.
L’alcalde ja ha presentat el seu pla de desmantellament de la mesura del 30%, aposta per la celebració de macroesdeveniments i deixa caure la possibilitat de permetre nous hotels al centre
En la mateixa línia, Collboni ha presentat un “pla” de tancament de pisos turístics d’aquí a cinc anys. Bé, no és cap pla: ha presentat la declaració d’intencions d’una mesura que, en tot cas, tindria lloc en un altre mandat. De fet, per molt que es pengi la medalla, es tracta d’una mesura sortida dels moviments socials, una vegada més, i en el millor dels casos es limitaria a acatar el decret de la Generalitat sobre HUTs, el mateix que el seu partit s’ha dedicat a torpedinar i afeblir durant la seva tramitació. Una mesura que, fins i tot si es portés a terme, quedaria en no res sense la prohibició del lloguer de temporada, que segueix sent el refugi privilegiat de les regulacions dels lloguers.
En paral·lel, l’alcalde ja ha presentat el seu pla de desmantellament del 30% (mesura de creació d’habitatge protegit arreu de la ciutat sorgida del moviment per l’habitatge), aposta a fons pel desenvolupisme del segle XXI que és la celebració de macroesdeveniments i segueix deixant caure aquí i allà la possibilitat de permetre “excepcionalment” nous hotels al centre de Barcelona.
Teixeixen l’enèsima cortina de fum que distregui la gent, quan en realitat es limiten a obrir nous mercats; si abans era la desconcentració i la desestacionalització, ara són els esports i el luxe
Assistim així a discursos dirigits a apaivagar, amb una mà, el foc d’una opinió pública que ja no pot més, mentre l’altra mà atia el de la turistització. A les Balears, el govern de la dreta i l’extrema dreta juga al mateix: mentre tira endavant mesures de liberalització urbanística i es carrega eines de protecció i garantia (ILP Avui per demà, Comissió de Medi Ambient), es mostra preocupat per la situació i té la barra de parlar de decreixement turístic, però un de gestionat per ells, buidat per ells. Tant el govern balear com el consistori barceloní fan servir una vegada més una vella estratègia: entenem el neguit, ja ens n’encarreguem nosaltres de solucionar-ho… i ja veiem on ens han portat dècades de deixar que ho solucionin ells. Així, teixeixen l’enèsima cortina de fum que distregui la gent, quan en realitat es limiten a obrir nous mercats; si abans era la desconcentració i la desestacionalització, ara és el torn dels esports i el luxe. On és la boleta? Joc de trilers.
A Barcelona tenim una cita important el 6 de juliol. Ser moltes a la mobilització PROU! Posem límits al turisme és condició necessària per canviar la situació, però no suficient. Una manifestació marca un moment i conté potencial de transformació, però per entomar el canvi de rumb urgent i radical que necessiten els barris, el territori i el planeta cal que siguem moltes també després del 6 de juliol. Mantinguem l’organització i la mobilització, i fem-les créixer. Contra el turisme triler, intel·ligència col·lectiva i carrer.
