Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El moviment pel dret a l'habitatge convoca un "tsunami" per aturar el tercer intent de desnonament d'una família

Adala, Ginestà, Malaka, Rumbayson i Lírica de Trobadors actuaran avui a les set de la tarda davant l'habitatge de Livia i Juan, que afronten el tercer intent de desnonament per part d'una propietària que té cinc immobles llogats. Malgrat que la família ja té assignat un pis social de l'Ajuntament de Barcelona, on hauria d'entrar la primera quinzena de gener, la magistrada María Teresa Tejero Blanco del jutjat de primera instància 22 de Barcelona no ha suspès el llançament

El passat 10 de desembre, van aturar el desnonament de Livia i Juan / Arxiu

Davant del tercer intent de desnonament que podria deixar al carrer Livia i Juan durant el Nadal, diversos col·lectius pel dret a l’habitatge es proposen impedir-lo. Tot i que la família entrarà a viure en un pis de lloguer social de l’Ajuntament de Barcelona d’aquí a tres setmanes, el llançament continua endavant. Per aquesta raó, el Sindicat de Llogateres i Llogaters i l’Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia, a més de concentrar-se davant l’habitatge de la travessera de Gràcia número 274 de Barcelona, demà a les nou del matí, han organitzat un concert al carrer el dia abans. Avui a la tarda, Adala, Ginestà, Malaka, Rumbayson i Lírica de Trobadors seran protagonistes musicals del que presenten com a “Tsunami per l’habitatge”, i que també comptarà amb algunes humoristes. Va ser en la defensa de l’edifici en mans de Blackstone al barri del Raval, quan ja es va posar banda sonora a la lluita contra un desnonament, i ara hi tornen.

Avui a la tarda, Adala, Ginestà, Malaka, Rumbayson i Lírica de Trobadors seran protagonistes musicals del que presenten com a “Tsunami per l’habitatge”

El cas de Livia i Juan, que tenen tres fills, no té relació però amb un gran fons d’inversió. La propietat del pis és una rendista que, segons el registre de la propietat, té set habitatges i dues places de pàrquing. Entre els immobles, hi ha el seu domicili particular i una segona residència de propietat, però també cinc cases llogades, entre les que figura la de travessera. Malgrat els intents per part del Sindicat de Llogateres, Esther Argerich s’ha negat a obrir una negociació i evitar la pujada del 30% del lloguer, però a més, ha denunciat per coaccions i amenaces a Livia i Juan; a Pablo, membre de l’Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia; i a Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogateres i Llogaters. Tots quatre van ser citats a declarar al jutjat d’instrucció número 10 de Barcelona el 4 de desembre.

Concentració el passat 4 de desembre a la Ciutat de la Justícia |Arxiu

 

Però la polèmica s’estén més enllà de la negativa a negociar i la denúncia. Tot i que la comitiva judicial va suspendre el segon desnonament, el passat 10 de desembre, agents d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra van accedir a l’edifici per una porta secundària i la propietat va intentar in situ que s’efectués el llançament de la família. Marta Illa del Sindicat de Llogateres i Llogaters denuncia que “la propietat va voler utilitzar la policia i els jutjats”. Atès l’operatiu policial desplegat fa deu dies, Illa subratlla que poden preveure el que hi haurà demà.

La polèmica s’estén més enllà de la negativa a negociar i la denúncia. Tot i que la comitiva judicial va suspendre el segon desnonament, agent d’antiavalots dels Mossos van accedir a l’edifici i la propietat va intentar que s’efectués el llançament

Livia, Juan i seus tres fills fa més de dotze anys que viuen al mateix pis del número 274 de la travessera de Gràcia, al barri de Camp d’en Grassot. L’any passat la propietat va informar-los que amb la renovació del contracte, el lloguer s’incrementaria un 30%, de mil euros mensuals a 1.300. La parella va respondre que no podien assumir l’increment; Juan és portalliteres i Lívia s’havia quedat sense la feina de teleoperadora; ja feien un esforç per assumir la quota. Tot i que van quedar fora de contracte, van continuar pagant fins que el passat 23 d’octubre va arribar el primer intent de desnonament, que el moviment pel dret a l’habitatge va aconseguir aturar.

Arran de la campanya per xarxes de suport a la família amb motiu del primer intent de desnonament, també se’n va endegar una altra. Diversos partits polítics de dreta i extrema dreta així com determinats mitjans de comunicació van presentar la propietària com una “víctima” i els inquilins com uns “privilegiats”. El portaveu del Sindicat de Llogateres, Jaime Palomera, recorda que es va arribar a dir que Juan cobrava més de 2.500 euros: “Tot era mentida. A més, si bé és cert que el pis és gran, de 130 metres quadrats, són cinc persones i s’ho han arreglat tot ells”.

 

Articles relacionats