Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Denuncien quatre activistes pel dret a l’habitatge per coaccions i amenaces

La propietat, que té cinc habitatges en lloguer a l'àrea metropolitana de Barcelona, es va negar a negociar amb Juan i Lívia un increment del 30% la quota mensual. Avui, tots dos, Pablo de l’Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia i Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogateres i Llogaters, han estat citats a declarar davant del jutjat d'instrucció número 10

El dia 23 d'octubre es va aconseguir aturar el desnonament de Juan i Lívia / Arxiu

Juan i Lívia fa un any que viuen sense contracte perquè no van poder assumir un increment del 30% euros del lloguer mensual. Ara, a més, estan denunciats per coaccions i amenaces. La propietat ha decidit denunciar-los; a ells, a Pablo, membre de l’Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia, i a Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogateres i Llogaters. Avui, tots quatre han estat citats a declarar al jutjat d’instrucció número 10 de Barcelona.

Des que va néixer el Sindicat, asseguren, han aconseguit que més de mil famílies organitzades continuïn vivint a casa seva, a través de la negociació. Palomera explica però, que hi ha un percentatge petit de propietaris, “que sol ser el perfil de rendista multipropietari”, que es nega a reconèixer el Sindicat. La propietat de Juan i Lívia forma part d’aquest percentatge.

El portaveu del Sindicat, que va rebre la citació judicial fa dos dies, denuncia que es tracta “d’un intent de criminalitzar la protesta, s’intenten imputar accions inexistents o que no hem convocat i, a sobre, es denuncien unes persones que es troben en una situació vulnerable, com el Juan i la Lívia”

Com en molts altres casos, assegura Palomera, es van enviar les cartes a la propietat per obrir una negociació i evitar la pujada del 30%, però la resposta va ser una “negativa rotunda”. El portaveu del Sindicat, que va rebre la citació judicial fa dos dies, denuncia que es tracta “d’un intent de criminalitzar la protesta, s’intenten imputar accions inexistents o que no hem convocat i, a sobre, es denuncien unes persones que es troben en una situació vulnerable, com el Juan i la Lívia”.

Tots dos i els seus tres fills fa més de dotze anys que viuen al mateix pis del número 274 de la travessera de Gràcia, al barri de Camp d’en Grassot. L’any passat la propietat va informar-los que amb la renovació del contracte, el lloguer s’incrementaria un 30%, de mil euros mensuals a 1.300. La parella va respondre que no podien assumir l’increment; Juan és portalliteres i Lívia s’havia quedat sense la feina de teleoperadora; ja feien un esforç per assumir la quota. Tot i que van quedar fora de contracte, van continuar pagant fins que el passat 23 d’octubre va arribar el primer intent de desnonament, que el moviment pel dret a l’habitatge va aconseguir aturar.


Qui és qui

Arran de la campanya per xarxes de suport a la família amb motiu del desnonament, també va endegar-ne una altra. Diversos partits polítics de dreta i extrema dreta així com determinats mitjans de comunicació van presentar la propietària com una “víctima” i els inquilins com uns “privilegiats”. Palomera -qui subratlla que, per requeriment judicial, no pot donar el nom del rendista que hi ha darrere- recorda que es va arribar a dir que Juan cobrava més de 2.500 euros: “Tot era mentida. A més, si bé és cert que el pis és gran, de 130 metres quadrats, són cinc persones i s’ho han arreglat tot ells”.

La propietària,  segons el registre de la propietat, té set habitatges i dues places de pàrquing. Entre els immobles, hi ha el seu domicili particular i una segona residència de propietat, però també cinc cases llogades, entre les que figura la de Juan i Lívia

La propietària, el nom de la qual es va fer públic, és Esther Argerich, qui, segons el registre de la propietat, té set habitatges i dues places de pàrquing. Entre els immobles, hi ha el seu domicili particular i una segona residència de propietat, però també cinc cases llogades, entre les que figura la de Juan i Lívia.

No és la primera vegada que propietaris denuncien el moviment pel dret a l’habitatge. Arran de l’ocupació de les oficines Norvet, el març de 2018, l’empresa inversora va interposar una denúncia contra dos membres del Sindicat de Barri de Poble-sec per coaccions. L’objectiu de la mobilització era aconseguir una solució per a Feliciano Esteves i els seus dos fills, en risc de desnonament, i també per a les sis famílies reallotjades al carrer Aragó 477. Però d’aquella acció simbòlica no en van sortir amb cap compromís per part de l’empresa, però sí amb una denúncia, que finalment va ser arxivada.