La nit del 10 de novembre, un nou fenomen polític donava la campanada a les eleccions espanyoles. Teruel Existe obtenia 19.696 vots a la província de Terol (26,7%) i es convertia en la primera força del territori aragonès al Congrés dels diputats. Traduït en representació política, això suposava un diputat, Tomàs Guitarte, i dues senadores, Joaquín Egea i Beatriz Martín.
Des d’aleshores, molts han estat els intents d’entendre aquesta formació política que, tot i tenir una curta vida electoral, és hereva d’una forta tradició de lluites contra el despoblament, la manca d’inversions i la falta de futur a Terol.
Un moviment que ve de lluny
Va ser el desembre de 1999 quan va néixer la Plataforma Teruel Existe. Amb tot, no seria fins a l’any següent quan el col·lectiu ciutadà de denúncia s’establiria amb força al territori terolenc. El 6 de febrer del 2000, 30.000 persones es van manifestar a la ciutat de Terol per exigir la millora de les comunicacions i de les prestacions socials a la província.
La plataforma es va convertir en una coordinadora d’organitzacions diverses que emprendria aleshores una lluita administrativa concretada en el Pacto por Teruel, un document que van signar tots els partits polítics terolencs (PP, PSOE, PAR, CHA i IU) i que exigia una resposta institucional davant la situació d’abandonament de la regió. Així mateix, l’estiu del 2000 es va iniciar la campanya Teruel presupuestos ¡ya!, que recollia 107.000 firmes. Aquell any va concloure amb una vaga general el 20 de novembre que va congregar 40.000 persones a Terol i Alcanyís, i a la qual es van sumar la majoria de sindicats.
El moviment salta a la fama
Des d’aquella data, les accions de la Coordinadora, sempre vertebrada en assemblea, han estat molt nombroses i la majora d’elles s’han circumscrit en l’àmbit institucional. “Hem discutit amb tres governs de colors diferents durant vint anys que ens han fet promeses que estan firmades, però no hi ha hagut cap mena de canvi”, explica Manolo Gimeno, portaveu de la formació política.
La darrera escenificació de força encapçalada per Teruel Existe i Soria ¡Ya! va reunir 122 plataformes que denunciaven el despoblament a la Península
Davant la inacció de l’estat i “més de 40 mobilitzacions”, Gimeno afirma que a Terol s’han afartat de la “deixadesa dels polítics cap a la província”. Per això, el 2018 van iniciar-se tota una sèrie de protestes massives que acabarien impulsant la creació de Teruel Existe com a agrupació d’electors, la forma més complexa de presentar-se a unes eleccions.
El 6 de maig es van reunir 40.000 persones a Saragossa sota el lema de ¡Salvemos Teruel!. El 7 d’octubre es varen congregar 50.000 persones a València per exigir que el corredor ferroviari entre el Cantàbric i el Mediterrani passés per Terol. El 31 de març de 2019, 100.000 persones, segons l’organització, van manifestar-se a Madrid en la Revuelta de la España Vaciada contra el centralisme i la hiperurbanització de l’Estat espanyol.
La darrera escenificació de força encapçalada per Teruel Existe i Soria ¡Ya! va reunir 122 plataformes que denunciaven el despoblament a la Península. Tot i això, no era la primera vegada que algunes d’aquestes organitzacions es trobaven, ja que el 2010 la localitat de Tomelloso a Ciudad Real va albergar la Primera Trobada Nacional de Plataformes Ciutadanes a la qual van assistir, entre molts altres, col·lectius com la Plataforma por Cuenca, La Otra Guadalajara o Andalucía Orienta.
Les demandes de Teruel Existe
A diferència de la majoria de formacions polítiques, el programa electoral de Teruel Existe és un exercici d’alta concisió. En total, només hi ha cinc punts: un pacte d’estat contra la despoblació, enfortiment de l’entorn rural, millora de les comunicacions, desenvolupament de les telecomunicacions i una transició justa de la central tèrmica d’Andorra, que el 2020 es tancarà i farà que el PIB de la regió minvi un 9%.
Segons afirma Ernesto Romeo, cap de comunicació del moviment, “estem molt enfadats per la situació d’abandonament, però si es complissin tots aquests objectius, marxaríem cap a casa, perquè nosaltres volem viure tranquils a Terol”.
La situació de Terol és fruit d’un projecte governamental que durant dècades ha promogut el despoblament de l’interior peninsular en detriment del centre i les costes
Des de Teruel Existe afirmen que les demandes no són res més que “posar en pràctica totes allò que el Ministeri de Foment ja t’he programat”. A més, demanen una fiscalitat diferenciada per a la regió per fer front al “deute històric que es té amb Terol”.
Semblarien mesures justes i senzilles d’aconseguir, però amb tot, des de la plataforma també són conscients que la situació de Terol és fruit d’un projecte governamental que durant dècades ha promogut el despoblament de l’interior peninsular en detriment del centre i les costes i per tant revertir-lo passa per un canvi profund de tot l’Estat espanyol.
El problema de la despoblació
“Ens agrada citar l’escriptor Julio Llamazares quan diu que Espanya és com una campana: l’exterior són les cornises marítimes que sonen, hi ha un gran batall a l’interior que és Madrid, i la resta entre aquestes dues parts és un buit d’aire”, afirma Manolo Gimeno. “No només és el problema de Terol, sinó que hi ha dues Espanyes, una plena i una altra buidada, una rica i l’altra pobra”, afegeix el portaveu.
“No només és el problema de Terol, sinó que hi ha dues Espanyes, una plena i una altra buidada, una rica i l’altra pobra”, denuncia el portaveu de Teruel Existe
Certament, la situació a Terol i a altres indrets peninsulars és preocupant. La regió aragonesa ha perdut en un segle quasi el 50% de la seva població. Si el 1910 les terolenques eren 252.096, actualment hi ha 134.527 habitants en un territori que és la meitat que Bèlgica en extensió.
Amb una densitat de població de 9,15 habitants per quilòmetre quadrat és la segona regió per darrere de Sòria de l’Estat espanyol amb menys persones vivint-hi. Segons dades de Teruel Existe, en el 56,16% del territori, la densitat de població és inferior a dues persones. És a dir, una xifra semblant a la densitat del Sàhara i inferior a la de Sibèria.
Si ampliem el focus, el problema de la despoblació de les zones rurals és quelcom que cal circumscriure a l’àmbit global. L’any 2015, per primera vegada a la història, la gent que vivia en nuclis urbans va superar la que habitava entorns rurals. Segons l’ONU, aquest problema és encara més greu a Europa on el 73% de la població viu a ciutats. La situació fruit d’un procés d’acumulació de capitals i rendes en la metròpoli, fa que avui dia, el 80% del PIB mundial es generi en les 600 ciutats més grans del planeta. Com a conseqüència, el món rural està cop més empobrit. Terol o Sòria són, per tant, les expressions més properes d’un signe dels nostres temps.
El problema de les infraestructures i el treball
“Terol és l’única capital de província on no arriba l’AVE”, explica Romea per continuar amb una llarga llista de mancances del territori. Carreteres, trens de mitja distància, hospitals, escoles, telecomunicacions, etc.
El problema, en paraules de Juan Brovia de la CNT de Terol, té a veure amb el fet que “a l’Estat espanyol durant dècades s’ha produït un colonialisme interior”. “Moltes de les nostres riqueses naturals s’han explotat per enriquir empreses com Endesa i l’Estat”, considera. De la mateixa manera s’expressa Tomàs Guitarte, diputat de Teruel Existe, quan afirma que l’espanyol és un “estat depredador que ha vingut a extreure els nostres recursos i ha obtingut abundants imports amb la privatització de les nostres empreses”.
No només això, la despoblació també ha suposat el que podríem definir com espoli intel·lectual. “Els joves marxen cap a les grans ciutats, i d’aquesta forma anem perdent les persones més preparades de cada generació”, explica Manolo Gimeno.
Segons dades de Teruel Existe, a la província, rica en matèries primeres, només hi ha 55.000 persones treballant. És en aquest context que s’explica la lluita per la transició de la central tèrmica d’Andorra, punt central en el programa del partit. “El tancament afectarà 450 llocs de treball directes i 4.500 indirectes”, assenyala Romea. Des d’Ecologistes en Acció, Nicolàs Ferrer considera “que és bo que la central desaparegui perquè el carbó ha de deixar de ser un combustible central en la nostra economia”. Malgrat això, tant ell com des de Teruel Existe o la CNT, creuen que el govern estatal ha d’oferir una sortida per a totes les persones que depenen de la central. “No volem que passi com amb la central d’Aliaga, un símbol del colonialisme de l’Estat”, explica Romeo en referència a aquesta indústria carbonera que va ser clausurada el 1982 i va recol·locar a les persones que hi treballaven a Saragossa.
Dretes o esquerres?
A les eleccions generals d’abril, les tres cadires al Congrés dels diputats espanyol que es reparteixen a Terol van anar a parar al PSOE, PP i Ciutadans (Cs). Mig any després, en la repetició dels comicis, els escons es van ser per a Teruel Existe, el PSOE que va obtenir 18.777 vots (25,46%) i el PP que en va obtenir 17.473 (23,69%).
Si observem el transvasament de vots entre les dues cites electorals, descobrim que els suports que va obtenir Teruel Existe el 10 de novembre provenen de Cs que va perdre 11.657 vots, el PSOE que en va perdre 6.582 i Unidas Podemos que en va perdre 4.291. El PP en va perdre 1.093, VOX va millorar els seus resultats en 992 vots i l’abstenció va sumar-ne 5.131.
Amb aquests números és difícil analitzar el substrat ideològic de la formació. Més encara si tenim en compte que els mateixos líders de l’agrupació electoral esquiven sovint donar definicions ideològiques de Teruel Existe. “Som un partit absolutament transversal”, diu Romea, per afegir que “abans de cada assemblea es deixa la motxilla ideològica fora perquè l’únic objectiu és Terol”.
Molts dels vots que ha obtingut la formació en les últimes eleccions estatals podrien provenir de l’espai ideològic del Partit Aragonès. La formació regionalista de dretes va concórrer a les eleccions estatals del 2011, 2015 i 2016 en coalició amb el PP
Així mateix ho explica Manolo Gimeno quan afirma que “som un partit on hi ha gent de totes les sensibilitats polítiques i no tenim línies vermelles per negociar amb ningú sempre que sigui dins de la Constitució”. De fet, des del seu naixement, la formació va deixar clar que investiria qualsevol opció de govern viable sempre que s’escoltessin les seves reivindicacions.
“Ens han dit que som regionalistes, cantonalistes o desenvolupistes, però en realitat no som res d’això, ja que l’únic que volem és poder viure tranquils a casa nostra”, explica Romea. Amb aquesta sentència semblaria que Teruel Existe és una maquinària reivindicativa amb un objectiu molt clar però sense discurs ideològic.
A més, des de Teruel Existe no hi ha una clara identificació en l’eix esquerra-dreta. Aquesta incertesa és encarar major si tenim en compte dos elements més del passat de la formació. En primer lloc, veiem com molts dels vots que ha obtingut la formació en les últimes eleccions estatals podrien provenir de l’espai ideològic del Partit Aragonès. La formació regionalista de dretes va concórrer a les eleccions estatals del 2011, 2015 i 2016 en coalició amb el PP. Per discrepàncies internes va decidir abandonar aquella coalició i no presentar-se el 2019, i va deixar orfe part de l’electorat terolenc. Teruel Existe estaria recuperant aquell vot de dretes.
Malgrat això, si ens fixem en la creació de la Coordinadora Teruel Existe el 1999, veiem que alguns dels col·lectius que van impulsar-la estan plenament escorats a l’esquerra. És el cas de la CNT o Ecologistes en Acció que van estar en el procés de creació del col·lectiu, per abandonar-lo al voltant de l’any 2000 davant les seves reivindicacions referents a l’AVE per Terol.
En la creació de la Coordinadora Teruel Existe el 1999, veiem que alguns dels col·lectius que van impulsar-la estan plenament escorats a l’esquerra. És el cas de la CNT o Ecologistes en Acció que van abandonar-lo davant les seves reivindicacions referents a l’AVE per Terol
Ambdues organitzacions consideraven aquella petició com quelcom que anava en contra de l’ecologisme i veien en altres demandes un fort deix desenvolupista. “Compartim part d’anàlisis de Teruel Existe i la idea que al territori hi ha un colonialisme interior, però les solucions que proposen estan molt lluny del nostre ideari”, explica Juan Brovia de la CNT. “Per aquest motiu, vam desconnectar de la Coordinadora, perquè només es plantejava la demanda d’infraestructures sense anar més enllà”, afegeix. “Creiem que al partit la majoria són homes d’edat avançada, i no contemplen la perspectiva feminista i ecologista per fer front al despoblament”, diu. Tot i això, el de la CNT valora positivament els resultats electorals de Teruel Existes perquè “han suposat un fre a l’extrema dreta de VOX i Ciutadans, encara que no veiem massa funcionalitat al projecte”.
Per la seva banda, Nicolàs Ferrer, d’Ecologistes en Acció, veu amb bons ulls el triomf de Teruel Existe, ja que “almenys hi ha una veu del món rural al Congrés espanyol”, però ara per ara, es mantenen a l’espera dels pròxims moviments del partit. Pel periodista Eduardo García Granado, en un article al diari lliure d’Aragó, AraInfo, cal inscriure Teruel Existe fora de la retòrica esquerra-dreta. “És un moviment eminentment progressista que defensa Terol per sobre dels interessos del centralisme de l’Estat espanyol”.
Definir Teruel Existe, com demostra la disparitat d’opinions, és tasca complicada. Caldrà temps i veure com es desenvolupa el projecte. De moment però hi ha quelcom que queda clar tant en el debat com en les anteriors línies d’aquest article: hi ha una manca palmària de veus no masculines quan es parla de l’Espanya buidada.
Teruel Existe al Matarranya
Quan la formació parla d’altres realitats que es viuen a la Península, hi podem apreciar un deix d’ideologia. “Estem cansats del monotema de l’independentisme, perquè en realitat amaga el veritable problema d’Espanya que és l’existència d’un país central i perifèric ric i un altre rural i oblidat”, afirma Gimeno.
De la mateixa manera, a la formació no hi ha cabuda per a les demandes sobiranistes d’Aragó o de Catalunya. Això es concreta quan Teruel Existe analitza l’especificitat del Matarranya, comarca de parla catalana terolenca a la Franja. “Allà es viu sense cap conflicte i s’ha volgut crear un problema on no n’hi ha”, diu Gimeno.
Si ens fixem en els vots a la comarca, veiem que els resultats de Teruel Existe estan per sota dels registrats al global del territori. En aquest sentit, a la majoria de municipis, la formació no supera el 15% dels vots, i a la capital, Vall-de-roures, el partit es queda en el 12,69% dels vots.
Gimeno explica aquesta disparitat del vot al Matarranya en comparació a la resta de la província, per la manca d’implantació del projecte allí. “Vam néixer a les ciutats de Terol i tenim molta implantació a la zona del Baix Aragó i Andorra per les lluites laborals. Al Matarranya ara tot just hi comencem a veure com estan sorgint nuclis de Teruel Existe”, conclou.
