Des de la Directa pensem que en moments d’excepcionalitat és més necessari que mai seguir teixint aliances i enfortir els nostres vincles. Donar-nos suport entre projectes cooperatius i seguir apostant per la crítica social i les alternatives transformadores amb l’objectiu d’apropar-nos a realitats diverses i obrir la nostra mirada. En aquest sentit, el cinema és una eina potent d’expressió i de denúncia, un espai que permet imaginar i esbossar nous horitzons desitjats i convidar el públic a la reflexió.
Hem fet sinergia amb tres projectes que acosten el cinema al veïnat dels barris amb preus populars, estructures sense ànim de lucre i programacions que pretenen trencar amb la idea que les pel·lícules són pur oci i entreteniment
En un moment en què ens enfrontem a tants impactes visuals diaris a través de les pantalles de casa nostra, hem fet sinergia amb tres projectes que fan valdre la força transformadora del cinema i l’acosten al veïnat dels barris amb preus populars, estructures sense ànim de lucre i programacions que pretenen trencar amb la idea que les pel·lícules són pur oci i entreteniment, així com amb la unidireccionalitat pantalla-públic: fent xerrades amb directores i expertes, organitzant cinefòrums, debats o taules rodones. És per això que CineBaix, el Festival Protesta, el Cinema Cooperatiu Zumzeig i la Directa engeguem #CooperacióDeCine, una iniciativa que pretén fer-vos arribar recomanacions de pel·lícules –tant per a adults com per a infants– i sèries de crítica social per aquests dies de confinament, que engeguem avui dilluns 23 de març i continuarà els pròxims dilluns 30 de març i 6 d’abril.
Comencem amb les propostes de CineBaix, un projecte amb el qual col·laborem de forma regular durant tot l’any, a través de la publicació dels suplements sobre les Mostres de Cinema Internacional que realitzen: cinema asiàtic, llatinoamericà, africà i de la Mediterrània i Llevant. CineBaix és un cinema gestionat de forma col·lectiva per les veïnes de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), que a finals del 2003 i davant l’amenaça que el cinema tanqués, van lluitar i aconseguir que fos un espai del barri i per al barri, convertint-lo en una associació sense ànim de lucre. A continuació, us presentem el llistat que recomana CineBaix per a les lectores de la Directa: set films que van ser els més votats pel públic assistent durant els quatre festivals de CineBaix celebrats l’any 2019.
Festival de Cinema Asiàtic
Mi vecino Totoro (Hayao Miyazaki. Japó, 1988. Animació infantil)
Sinopsi: Una família japonesa es veu en l’obligació de traslladar-se al camp. La mare està malalta a l’hospital i el pare és un professor universitari a qui li agrada explicar històries màgiques a les seves filles. Mentrestant, les petites Satsuki i Mei acaben fent-se amigues de Totoro, un esperit del bosc (Sensacine).
Festival de Cinema Llatinoamericà
La noche de 12 años (Álvaro Brechner. Uruguai, 2018. Drama basat en fets reals)
Sinopsi: Any 1973. L’Uruguai està sota el poder de la dictadura militar. Una nit de tardor, nou presos Tupamaros són trets de les seves cel·les en una operació militar secreta. L’ordre és precisa: “com que no vam poder matar-los, els farem tornar bojos”. Els tres homes estaran aïllats durant dotze anys. Durant més d’una dècada, els presos romandran aïllats en diminutes cel·les on passaran la majoria del temps encaputxats, lligats, en silenci, privats de les seves necessitats bàsiques –tot just alimentats– i veient reduïts al mínim els seus sentits. Entre ells hi havia Pepe Mujica, que més tard va arribar a convertir-se en president de l’Uruguai (Filmaffinity).
Festival de Cinema Africà
Hamada (Eloy Domínguez Serén. Suècia, 2018. Documental)
Sinopsi: Enmig del desert del Sàhara viuen les generacions a les quals el Marroc va negar el país el 1975. Amb vitalitat, humor i situacions inesperades, aquest documental és el retrat d’un grup d’amics que viuen en un campament de refugiats en ple desert. Junts, usen el poder de la creativitat i la diversió per denunciar la realitat que els envolta i expandir-se més enllà dels límits del campament (Sensacine.com). Vídeo del cinefòrum amb el director d’aquest documental, Eloy Domínguez Serén.
Festival de Cinema de la Mediterrània i del Llevant
Zer (Kazim Öz. Alemanya, 2017. Ficció)
Sinopsi: Història d’un jove que s’embarca en un viatge a Turquia després que la seva àvia Zarife mor de càncer en un hospital de Nova York. A través de la història de la Zarife, la pel·lícula aborda el tema de la massacre de població kurda de 1938 a Dersim i el silenci pel qual va passar en la història oficial turca (amistadkurdistan.org).
Vídeo del cinefòrum amb el director de Zer, Kazim Öz, i entrevista a la Directa.
For Sama (Waad Al-Khateab i Edward Watts. Regne Unit, 2019. Documental)
Sinopsi: For Sama és un viatge íntim i èpic que posa de manifest l’experiència femenina de la guerra. Com si es tractés d’una carta d’amor d’una jove mare a la seva filla, la pel·lícula explica la història de Waad al-Kateab al llarg de cinc anys a Alep (Síria) mentre s’enamora, es casa i dóna a llum a la Sama, una nena. Amb la guerra com a rerefons, la seva càmera captura històries de pèrdua, rialles i supervivència, mentre lluita per prendre una decisió impossible: fugir o no de la ciutat per protegir la vida de la seva filla, abandonant així la lluita per la llibertat per la qual tant s’havia sacrificat (www.vicentelopez.gov.ar).
Adam (Maryam Touzani. Marroc, 2019. Ficció) Premi del Jurat Jove
Sinopsi: L’Abla regenta una modesta pastisseria a la seva llar de Casablanca on viu sola amb la seva filla Warda de vuit anys. Quan la Samia, una jove dona embarassada, truca a la seva porta, l’Abla no s’imagina que la seva vida està a punt de canviar per sempre. Una trobada fortuïta entre dues dones les durà a totes dues a fer una aventura essencial per determinar qui són en realitat (Filmaffinity).
Suplements editats per la ‘Directa’ i publicats amb motiu dels diferents festivals de La Mostra de CineBaix
