Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Coordinar-se i sumar, una de les fites de l’ecologisme local

Col·lectius i entitats ecologistes dels Països Catalans s’entrellacen en plataformes, federacions o assemblees per fer front comú en la defensa del medi ambient i la sostenibilitat

Concentració dels col·lectius integrats a la coordinadora SOSNaturaCAT el 5 de juny de 2021, a la plaça de Sant Jaume, Barcelona / Pau Jesús Navarro

El mapa amb 276 conflictes ambientals al conjunt dels Països Catalans que va dibuixar la Directa, el febrer de 2017 no ha canviat massa. Quatre anys després, tret d’algunes victòries parcials de l’ecologisme, la immensa majoria dels conflictes continuen oberts i els col·lectius veïnals i les entitats ecologistes segueixen dempeus.

Davant la tradicional atomització del moviment, l’ecologisme ha provat d’articular-se els darrers anys amb l’activació de coordinadores per territoris o d’àmbit nacional. El mes de maig d’enguany va néixer SOSNaturaCat, com a resultat del treball en xarxa de diverses plataformes i grups locals que defensen el territori, el medi ambient i la sostenibilitat a Catalunya. En l’actualitat, aplega una seixantena de col·lectius i espais mediambientalistes del conjunt de les comarques catalanes amb l’objectiu de sumar esforços, unificar estratègies i defensar el mateix objectiu comú: medi ambient i sostenibilitat.

Implicat en la nova plataforma, Jordi Maurel, de SOS Penedès, creu que encara cal sumar més: “És necessari crear una xarxa global coordinada al conjunt del Principat”. Així mateix s’expressa Txus Carrasco de Salvem el Calderí i SOS Vallès, qui defensa que és imprescindible “l’articulació d’un moviment ecologista autònom i autoorganitzat”.


Una història de coordinacions

La coordinació territorial ecologista no és nova als Països Catalans. El primer moviment ecologista modern s’organitzà al nord dels Pirineus, amb protestes contra la urbanització de la serra de l’Albera i del litoral nord-català, que tindrien continuïtat al sud de Catalunya amb l’oposició a la inauguració de l’abocador del Garraf, l’any 1974. Des d’aleshores, s’han materialitzat diversos exemples de lluites coordinades, com l’antiga Assemblea d’Entitats Ecologistes de Catalunya (AEEC) –constituïda el 1998 i reconvertida l’any 2002 en una federació (EdC)–, la confederació Ecologistes en Acció (EA), la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana), la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), Acció Ecologista – Agró al País Valencià o el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) a les Illes.

Josep Lluís Moner, activista del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), creu que des d’EdC ja s’està fent una coordinació a escala nacional des de fa anys. No obstant això, Fernando “Topo” Saz, l’actual president d’EA a Catalunya, considera que és “molt complicat i poc viable” coordinar-se en l’àmbit supraterritorial perquè dins l’ecologisme hi ha diferents estratègies i línies de treball força allunyades entre si. Així mateix, des de SOSNaturaCat, l’activista Marina Abad tampoc veu tan fàcil una coordinació global per la mateixa idiosincràsia del moviment, “assembleari i horitzontal”.

El mes de maig va néixer SOSNaturaCat, com a resultat del treball en xarxa de diverses plataformes i grups locals

Precisament, el portaveu de SOS Costa Brava, Sergi Nuss, explica que a les comarques gironines “té molt sentit l’atomització en petits col·lectius d’abast local, articulats en organitzacions de més entitat de cara a tenir un major impacte”. Al País Valencià, Marc Ferri, activista de l’associació Per l’Horta, apunta que el reconeixement social de l’ecologisme es basa precisament en la seva autonomia i en la seva efectivitat en la integració en les diferents reivindicacions territorials, com en el cas de la lluita contra l’ampliació del port de València. L’ecologista valencià també veu complicada l’organització d’una “plataforma de plataformes”. Però des de Stop Jocs Olímpics, la plataforma contrària a l’organització dels Jocs Olímpics d’hivern Barcelona-Pirineus, no volen deixar d’intentar-ho. Bernat Lavaquiol, un dels portaveus, considera que “hem de treballar cap a un moviment ecologista coordinat i enxarxat” i per això ja estan treballant en l’organització d’una trobada entre plataformes a la tardor.

La portaveu de l’associació de defensa del territori Terraferida, Margalida Rosselló, també pensa que és necessària una col·laboració entre totes les persones i entitats ecologistes davant dels reptes no només ecològics sinó també socials i econòmics. Una col·laboració que, des del GOB, Margalida Ramis veu més factible per a campanyes concretes, com l’actual oposició a les ampliacions dels ports i aeroports.


L’autonomia del moviment

En general, els diferents col·lectius consideren de vital importància garantir una independència real del moviment ecologista respecte a les administracions i els partits polítics, però hi ha matisos.

Per Fernando “Topo” Saz, d’EA, l’autonomia “no només és viable i desitjable sinó que és imprescindible”. En la mateixa línia, però amb un matís, Josep Lluís Moner, activista del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), troba que, des de la independència, “cal mantenir-hi relacions”. És el cas també de la plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet que, segons explica Jordi Fortuny, “manté de manera més o menys regular contactes amb representants de les diferents administracions i els partits polítics comarcals”.


Preservar el litoral a la Costa Brava

La lluita contra l’especulació i per la preservació del litoral sense ciment pren molta força a les comarques gironines. Coordinada per SOS Costa Brava, una federació sense ànim de lucre de més de vint entitats i col·lectius, ha aconseguit aturar la construcció de 15.000 habitatges, tot i que segueixen en marxa altres plans que en sumarien 30.000 més.


La ILP al Montseny

Reactiven la ILP del Montseny per rescatar un parc natural atrapat en l'any 1977

Un altre exemple de campanya coordinada a escala territorial és la iniciativa legislativa popular (ILP) per a la protecció del parc natural del Montseny, engegada per la Coordinadora de la Salvaguarda del Montseny juntament amb Depana, Ecologistes en Acció i la Societat Espanyola d’Ornitología (SEO/BirdLife).


Contra els Jocs Olímpics als Pirineus

Al sud de la serralada pirinenca, el gener de 2020 es va constituir la coordinadora SOS Pirineus, un front comú contra projectes urbanístics i extractivistes. D’altra banda, la decisió del govern català d’impulsar la candidatura Pirineus-Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics d’hivern de 2030 ha topat amb una resposta: s’ha activat la plataforma Stop JJOO per aturar el projecte de candidatura i demanar la celebració d’un referèndum.


Traçar un territori agroalimentari al Penedès

La plataforma ciutadana SOS Penedès fa anys que defensa la regió agroalimentària de la vegueria del Penedès com a alternativa als grans polígons logístics i com una via per fomentar l’agricultura ecològica, l’economia circular, la reducció de residus i una millora de la salut comunitària. A més, tracten d’aturar projectes de parcs eòlics i fotovoltaics, plans urbanístics al litoral i la construcció de l’autòdrom de Terramar, un centre d’esdeveniments relacionat amb el món eqüestre i del motor.


En defensa de la natura a la Catalunya Nord

Hereva de les lluites ecologistes del darrer quart del segle XX, a la Catalunya Nord està activa l’associació Nature Catalane, que va néixer per “preservar la natura a les terres catalanes”. Per fer-ho, impulsen la recollida de residus, la promoció del desenvolupament i la procreació d’abelles en entorns naturals protegits o la reducció de la petjada de carboni amb l’establiment de zones boscoses en terrenys agrícoles abandonats.


Unes altres renovables a la Catalunya central i a les Terres de Ponent

Energies renovables, en mans dels de sempre

Diverses plataformes, com Salvem lo Pallars, s’oposen a la proliferació de parcs eòlics i solars a la Catalunya central i a les Terres de Ponent. En aquesta línia, la Plataforma d’Afectades per la Concentració d’Aerogeneradors (PACA), l’1 de febrer de 2020, feia públic un manifest contra l’allau de projectes de parcs eòlics.


Desmuntar el turisme a les Illes

Des del GOB, Terraferida o Amics de la Terra s’ha fet i es continua fent una defensa d’espais naturals molt concrets per evitar la construcció d’hotels, urbanitzacions o infraestructures. En els darrers anys, però, l’ecologisme illenc ha centrat també en el rebuig a l’ampliació de l’aeroport de Palma, la defensa de la posidònia i del litoral (SOS Posidònia Menorca, Eivissa Stop Plàstic) i, en general, en la crítica del model de turisme tradicional de sol i platja, amb campanyes contra els megacreuers.


Frenar el ciment a l’àrea metropolitana de Barcelona

El boom immobiliari i de la construcció és sobretot evident al voltant de l’àrea metropolitana de Barcelona. A la vintena de projectes urbanístics i d’infraestructures a les dues comarques vallesanes, s’afegeixen mig centenar de plans al Baix Llobregat. Els 5.000 nous habitatges del Pla de Ponent de Gavà, que suposarien la destrucció del darrer connector biològic entre el massís del Garraf i el delta del Llobregat, són la punta de l’iceberg d’un pla general metropolità que des de 1976 pretén fer realitat una megalòpolis inspirada en les grans urbs de Londres o París.


Per l’Horta de València

L’associació Per l’Horta va arrencar l’any 2001 amb una iniciativa legislativa popular (ILP), que es va presentar per protegir l’horta de València de l’especulació urbanística, però que al final va ser rebutjada al ple de les Corts Valencianes. L’activista Marc Ferri recalca que, a més, l’associació s’integra en diverses plataformes locals, “com la que s’oposa a l’ampliació del port de València, o territorials, com InterVegas, que defensa la producció agrària sostenible en el conjunt de l’Estat”.


Rius i oliveres a Tarragona i les Terres de l’Ebre

La lluita contra els transvasaments va més enllà del riu Ebre i també toca afluents. El moviment de defensa del territori prioratí denuncia que el transvasament del riu Siurana s’endú el 90 % de l’aigua d’aquest afluent de l’Ebre i causa un greu impacte paisatgístic i ecosistèmic. Al Montsià, reclamen mesures per aturar la compravenda de les oliveres centenàries
i mil·lenàries per dedicar-les a la jardineria o la decoració. I al litoral tarragoní, per preservar les aigües de la contaminació i la sobreexplotació marina.


Recuperar el Xúquer i tancar la nuclear al País Valencià

El moviment ecologista valencià es remunta a la dècada de 1980, quan es va organitzar l’associació Acció Ecologista – Agró (AE-Agró), que segueix activa quaranta anys després. La lluita actual es concentra en la recuperació del cabal del riu Xúquer o el tancament de la central nuclear de Cofrents. I també s’oposa a les centrals fotovoltaiques o les línies de molt alta tensió (MAT), així com a la proliferació de polígons industrials i macrogranges, a les activitats de la mineria en espais naturals o a l’ampliació del port de València.

Article publicat al número 533 publicación número 533 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU