“El Nadal és una merda”, deien a la mítica sèrie de TV3 Plats Bruts. Possiblement no els faltava raó al López i al David, ja que el Nadal està lligat al consumisme, a jornades laborals maratonianes, a sous miserables, a campanyes publicitàries asfixiants i al malbaratament alimentari, entre d’altres.
El consumisme nadalenc és particularment desmesurat a l’Estat espanyol. La consultora Deloitte determina que la despesa de cada llar durant el Nadal passat en regals, oci, menjar i viatges va ser de 541 euros de mitjana. Això la situa 95 euros per sobre de l’europea i per davant de països com Alemanya, tot i que el país germànic té un PIB per càpita que supera l’espanyol en gairebé 15.000 euros. Pel que fa a la precarietat laboral, la contractació temporal durant l’últim trimestre del 2018 i el primer del 2019 va batre els rècords de l’última dècada, arribant als 4,5 milions de persones contractades amb aquesta modalitat segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística espanyol. Una precarietat que es veu accentuada pel creixement de les hores extres no computades en aquestes dates i per la pèrdua de la força negociadora lligada a la curta durada dels contractes.
El poder cohesionador del tió
Si bé és cert que el significat que ha acabat tenint el Nadal va en contra de moltes de les lluites transformadores, hi ha col·lectius que ho viuen des de certa esperança. És el cas del tió popular del Barri Antic de Manresa organitzat per l’Escola Popular, la Festa Major Alternativa i la PAHC. El caràcter transformador de la iniciativa està vinculat a la realitat de la zona. Es tracta d’un dels barris de Catalunya amb el nivell de renda més baix i, tal com explica Marc Garcés de l’Escola Popular, “és un barri amb població migrada molt deixat en l’àmbit d’habitatge i serveis”. Tot i l’evident benignitat de la iniciativa del tió popular de Manresa, el fet de donar regals a les criatures ha generat cert debat entre les entitats organitzadores. “Hi ha una fina barrera entre el fet que tots els nens i nenes puguin tenir regals per Nadal i el de caure en un espai més de consumisme. És un debat que creiem que s’ha d’anar tenint”, diu Garcés.
El Comitè de Suport al Col·lectiu Sense Papers de la Catalunya Nord també aprofita l’origen laic del tió per involucrar la població migrada de Perpinyà en la vida del territori. Aquest col·lectiu agrupa més de 150 persones de cultures i religions diferents, moltes d’elles procedents de països africans i d’Europa de l’Est. En aquest sentit, un dels seus impulsors, Pere Manzanares, subratlla que “el caràcter neutral del tió permet que tothom es pugui reunir en una festa sense que hi hagi una preeminència d’una cultura o d’una religió sobre l’altra”. A més, afegeix que “és una activitat que meravella grans i petits”.
“Sempre s’ha prioritzat que les joguines no fossin bèl·liques i, des de fa dos anys, tampoc sexistes”, destaquen des de la PAHC Sabadell
A banda del seu valor social, la iniciativa del tió a Perpinyà també ha contribuït a consolidar una tradició desapareguda de la Catalunya Nord fins als anys setanta. Manzanares, que en va ser un dels promotors, explica que “és una tradició que es va començar a introduir a mesura que es va iniciar l’ensenyament del català a les escoles d’aquí i avui dia se celebra a molts centres catalans, bilingües i també francesos”.
Cavalcades transformadores
Tot i l’origen religiós de la cavalcada dels Reis Mags, activistes com els de la PAHC de Sabadell han adoptat aquesta tradició donant-li un sentit social. Des de fa set anys organitzen una cavalcada per donar regals a infants de famílies que viuen situacions de vulnerabilitat. Tot i que en un principi estava enfocada a les famílies del col·lectiu, ha acabat creixent de manera que tothom qui vulgui pot participar-hi. A l’hora d’escollir les joguines per a la cavalcada, Vicente Palomo, activista de l’entitat, explica que “sempre s’ha tingut en compte que no fossin bèl·liques i, des de fa dos anys, que tampoc fossin sexistes”. D’aquesta manera, es contribueix a assolir el gran objectiu de la cavalcada: “Potenciar la dignitat i la consciència cap a la resta de la humanitat, a més de la solidaritat”, defensa Palomo.
En un altre territori dels Països Catalans, la cavalcada que organitza la Societat Coral El Micalet a la ciutat de València és tot un referent de transformació. Des de fa quatre anys aquesta entitat impulsa la Festa de la Infantesa, en la qual s’emmarca la cavalcada. Ho fa amb l’ajuda de desenes de col·lectius del País Valencià compromesos a recuperar aquesta tradició hereva de la Segona República Espanyola i que defensa valors feministes i laics.
La cavalcada d’enguany a Figueres no tindrà presència d’animals, després d’una recollida de signatures
Una de les altres lluites relatives a l’emblemàtica desfilada de carrosses amb llançament de caramels és l’animalista. Encara hi ha cavalcades on es fan servir animals com camells o cavalls, però la pressió popular ha forçat diversos ajuntaments a canviar-ho. És el cas de Figueres, on la rua del 5 de gener d’enguany no comptarà amb la presència d’animals gràcies a una recollida de signatures iniciada des de l’anterior edició.
Alternatives a l’hiperconsum
Resulta difícil no veure’s immers en el deliri nadalenc a l’hora de comprar regals, ja que el consumisme és tant part d’aquesta tradició com ho són els torrons. En aquest sentit, pot ser interessant donar un cop d’ull al web del projecte Pam a Pam. D’aquesta manera, es poden buscar botigues que formen part de la Xarxa d’Economia Solidària i que aposten per pràctiques de comerç just i consum responsable.
Responent a aquests mateixos principis, la coordinadora d’AMPA de les escoles i instituts de Salt organitza cada Nadal un mercat de roba, contes i joguines de segona mà. És el quart any que es fa i les famílies que formen part de l’entorn de l’escola participen en el procés de recollida, triatge i venda. Així doncs, s’aconsegueix fer una feina comunitària molt valuosa i a la vegada es fomenta el consum responsable entre les més petites. “Davant de les botigues que t’obliguen a comprar i comprar, que una nena vegi que tot allò que ha utilitzat és rebut per algú amb il·lusió és molt positiu”, resumeix Pere Serrat, de la coordinadora d’AMPA de Salt. El vessant pedagògic d’aquesta mena d’iniciatives també el destaca Vicente Palomo, de la PAHC Sabadell, que explica que “nens i nenes són sensibles a les situacions de vulnerabilitat de les persones del seu entorn, perquè són elles mateixes que venen a donar joguines que ja no fan servir”.
En l’àmbit del consum, diverses entitats fan passos per resignificar el Nadal i fer que sigui compatible amb l’ètica transformadora
Petits passos i iniciatives que fan col·lectius i entitats per començar a resignificar els valors intrínsecs del Nadal i que esdevingui una festivitat compatible amb l’ètica transformadora. Com acaba dient Marc Garcés, “es pot transformar el valor familiar del Nadal per tal de donar-li un sentit comunitari”.
