La Fira Internacional de Seguretat i Defensa, celebrada al recinte d’Ifema de Madrid el mes de maig, és un dels aparadors on la indústria armamentista mundial llueix les seves novetats. No hi falta mai el SIBAT, la Direcció de Cooperació Internacional de Defensa adscrita del Ministeri de Defensa d’Israel, que s’encarrega de fer de pont entre l’Estat israelià, les factories productores d’armament i empreses d’altres llocs.
Aquest organisme publica de forma periòdica, en espanyol i en anglès, una guia de seguretat interior i de defensa cibernètica. En el text introductori es publiciten els productes israelians com a “sistemes provats en combat”, i es fa referència al fet que “des de la data del seu establiment, es va requerir a Israel que defensés els seus ciutadans de nacions hostils”. El fet que l’estat de la Mediterrània oriental es trobi en conflicte permanent des de la seva fundació i que les seves armes es facin servir per bombardejar Gaza o per fer incursions militars a Cisjordània, li aporta un valor afegit de cara a la indústria bèl·lica global.
“L’ocupació militar és molt cara”, afirma Alejandro Pozo, un dels autors de l’informe Negocis provats en combat, publicat l’any 2022 pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Remarca que, per fer-la rendible, cal abaratir-ne el cost i això s’aconsegueix gràcies a la sobreproducció i exportació del material bèl·lic. Però potser més important que el vessant econòmic és el component polític, per “accedir, per exemple, als estàndards de producció de l’OTAN”.
Entre els productes provats a la Franja de Gaza i alhora exportats arreu del món hi trobem els míssils Spyke de l’empresa Rafael, drons de les empreses IAI i Elbit Systems o carros de combat de l’Israel Military Industries, com ara els tancs del model Merkava. Entre altres conflictes i guerres, les armes israelianes van ser presents a la recent ocupació de l’Azerbaidjan del territori armeni Alt Karabakh, on es van utilitzar míssils israelians de llarg abast i les conegudes com a municions “sense llar”.
Entre els productes provats a la Franja de Gaza i alhora exportats arreu del món hi trobem els míssils Spyke de l’empresa Rafael, drons de les empreses IAI i Elbit Systems o carros de combat de l’Israel Military Industries, com ara els tancs del model Merkava
“Israel no necessita les armes espanyoles”, afirma Pozo. I és que, a l’enorme indústria armamentista pròpia cal sumar-hi el suport incondicional dels Estats Units d’Amèrica. “Però Israel necessita Espanya com a mercat per la seva indústria i com a punt d’accés a tercers països”, rebla aquest investigador, i cita com a exemple “els països musulmans sense relacions amb Israel”. Aquest va ser l’objectiu declarat d’una cimera d’empreses de defensa i seguretat israelianes i espanyoles celebrada l’any 2019 a l’Institut Tecnològic La Marañosa de Madrid. També cal esmentar la creació de filials d’empreses israelianes, com Aeronautics Enterprise, Magal o Rafael, perquè, en convertir-se en societats domiciliades a l’Estat espanyol, poden accedir més fàcilment a contractes amb La Moncloa.
“Israel juga un paper clau en la creació i desenvolupament de nou material militar i securitari”, denuncia Alys Samson, membre del col·lectiu Prou Complicitat amb Israel, qui afegeix que el que “Israel testeja amb el poble palestí per reprimir la seva població ho compren els governs internacionals”. “S’està utilitzant Gaza com un laboratori”, sentencia.
La tecnologia dels murs
Els sis estats que fan frontera amb el d’Israel compten, totalment o parcialment, en les respectives línies divisòries, amb un mur o tanca de separació. Només el Marroc, amb tres murs, i els Emirats Àrabs Units, amb dos, tenen el mateix percentatge perimetral de blindatge. Però no es tracta només d’estructures físiques de formigó i concertines, sinó que incorporen complexos sistemes de control i vigilància amb càmeres de detecció de moviment, vehicles de control remot, lectura de targetes biomètriques o escàners corporals, entre altres tecnologies. Segons afirma el mateix Ministeri de Seguretat Pública del govern de Benjamin Netanyahu, permet a l’Estat d’Israel oferir un “sofisticat seguiment i control de persones, vehicles i mercaderies”, la qual cosa situa “les empreses israelianes a l’avantguarda de la seguretat fronterera”.
I aquests ferris sistemes de control també s’exporten.
La tecnologia israeliana es troba present en el mur que separa els Estats Units de Mèxic, en la frontera de les dues Corees o en la de l’Índia amb el Pakistan. També és destacable la col·laboració israeliana amb l’Agència Europea de Guarda de Fronteres i Costes (Frontex), que usa drons testats a Gaza per vigilar el Mediterrani. Segons assenyala l’observatori d’empreses britànic Market Research Future, la seguretat de fronteres és un mercat a l’alça que podria assolir els 61.500 milions d’euros en volum de negoci l’any 2025 i, per tant, el lideratge de l’Estat d’Israel en aquest sector el situa com a un actor geopolític rellevant.
Tot plegat forma part de la coneguda com a Homeland Security, que Pozo considera com una estratègia “a cavall entre la seguretat exterior i interior”. Així, l’experiència israeliana en el sector de la seguretat permet vendre els productes made in Israel a tot el món, la qual cosa, més enllà dels mecanismes de control fronterer, també inclou complexos sistemes d’espionatge com el software de l’empresa israeliana NSO Group Technologies, conegut com a Pegasus –polèmic, per exemple, per la denúncia d’haver estat utilitzat per espiar les comunicacions de persones vinculades al moviment independentista català–, o armament i material antidisturbis per part de forces policials de tot el món. A tall d’exemple, les 9.261 pistoles del model Ramon adquirides recentment pel Ministeri de l’Interior espanyol a l’empresa israeliana EMTAN per abastir les unitats de Seguretat Ciutadana de la Guàrdia Civil.
Entre les filials espanyoles d’empreses israelianes hi destaca Guardian Spain Homeland Security, que s’anuncia com el “representant oficial a Espanya dels principals fabricants israelians de material policial i militar” i que, només a Catalunya, ja compta amb nou distribuïdors. En la seva cartera de clients hi trobem els ministeris de l’Interior i Defensa, la Casa Reial, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional espanyola o els Mossos d’Esquadra i, entre altres serveis, aquesta empresa ofereix formacions en els “procediments aplicats en zones d’alt risc”, on hi han participat gran part dels cossos policials que operen a l’Estat espanyol.
Entre les filials espanyoles d’empreses israelianes hi destaca Guardian Spain Homeland Security, que s’anuncia com el “representant oficial a Espanya dels principals fabricants israelians de material policial i militar” i que, només a Catalunya, ja compta amb nou distribuïdors
Per la seva banda, Magal Security Systems (una de les principals responsables dels murs de Cisjordània i de Gaza o de la vigilància de diversos assentaments il·legals de colons israelians), també compta amb la seva filial espanyola, Magal Solutions. Aquesta empresa té com a especialitat els sistemes de vigilància en entorns complexos (centres penitenciaris, emplaçaments militars, infraestructures crítiques o fronteres) i en els últims anys se li han adjudicat diversos contractes. Entre altres, enguany ha rebut una adjudicació de 630.000 euros per ampliar els sistemes de vigilància del port de Tarragona, però també actua a aeroports com els de Màlaga i Saragossa i assegura tenir clients com l’Exèrcit de l’Aire espanyol, diverses presons d’alta seguretat o les instal·lacions de TV3.
El dilluns següent a l’atac de Hamas i l’anunci d’una ofensiva aèria i terrestre a Gaza, l’índex borsari Stoxx Europe Total Market Aerospace & Defense, que inclou diverses empreses del sector, es disparava un 5,6 % en els mercats de valors, i els dies següents mantenia la tendència alcista. Segons Pozo, el motiu és evident: “Israel haurà de renovar el material utilitzat a Gaza, i això voldrà dir nous contractes”. La indústria armamentista mundial “està pendent de quines armes es fan servir a la Franja i de la seva eficàcia”, un fet que, per a l’Estat d’Israel, repercuteix en “un gran impacte tant econòmic com de prestigi”, rebla l’expert del Centre Delàs. I és que, com conclou Samson, “de la guerra, el patiment i la violència hi ha qui en fa diners”.
