“Quan ell sigui lliure de participar en un procés polític per resoldre la qüestió kurda i continuar desenvolupant les seves idees, el resultat podrà ser més llibertat i pau per a totes nosaltres”. És la idea bàsica de la campanya internacional “Llibertat per a Öcalan, solució política per a la qüestió kurda”, que defensa l’estreta vinculació entre el destí del poble kurd i el d’Abdullah Öcalan, dirigent del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan), empresonat des de fa 25 anys, a l’illa-presó turca d’Imrali.
En els darrers mesos, la campanya s’ha fet present en 75 ciutats. Estrasburg (França) ha estat un dels punts, on en els darrers dies, s’han fet visibles les protestes. És la ciutat on s’ubica la seu del Consell d’Europa, de què formen part els caps d’estat o de govern dels països de la Unió Europea i encarregat de definir-ne les prioritats polítiques. Aquesta institució ha estat assenyalada per la campanya com una responsable de les condicions d’empresonament en què l’estat turc manté el líder kurd.
“Europa retreu a Turquia falta de protecció dels drets humans, però no li aplica sancions perquè té una relació comercial i política privilegiada”, critica Paula Martin, membre de IACTA
“Un dels aspectes que Europa retreu a Turquia és la falta de protecció dels drets humans i en aquest sentit s’assenyala la situació de Selahattin Demirtas –líder del Partit Democràtic dels Pobles, HDP– , i d’Abdullah Öcalan”, explica la membre de IACTA Paula Martin, que ha format part d’una delegació d’observadores de drets humans que recentment ha estat a Turquia. No obstant això, “més enllà de recomanacions, no s’han aplicat sancions perquè Turquia té una relació comercial i política privilegiada amb Europa i Rússia”, critica.
No és la primera vegada que aquesta denúncia es fa visible a les portes del Consell d’Europa. El 2012, va haver-hi una seguda permanent cada setmana i també s’hi han fet des de llavors nombroses manifestacions. “Com a joves demanem la llibertat d’Öcalan perquè representa un marc de defensa de les nostres identitats; la seva resistència i la del poble kurd s’oposen a un model que des de fa un segle va situar aquesta zona de l’Orient Mitjà com a estratègica per al sosteniment i reproducció del sistema capitalista i genocida”, explica Alex, activista internacionalista implicat en la campanya per l’alliberament del líder kurd.
La rellevància d’Öcalan prové del seu paper com a líder polític del moviment d’alliberament del Kurdistan i dirigent del PKK, creat el 1973 en el marc d’un context d’assimilació cultural, condicions socials i econòmiques empobrides i repressió per a la població kurda.
El 1999, Öcalan va ser detingut quan es dirigia de l’ambaixada grega de Kenya a l’aeroport de Nairobi. Pel moviment d’alliberament kurd va ser resultat d’un “complot internacional”
El 1998, Turquia va amenaçar Síria perquè acollia el líder kurd, on des de feia temps havia trobat refugi per continuar amb la seva feina política, diplomàtica i de lideratge del moviment d’alliberament. Així, Öcalan va viatjar a Rússia i a Europa per obrir noves negociacions, però en va ser expulsat per pressions polítiques liderades pels EUA. És en aquell moment que des de la Sud-àfrica de Nelson Mandela se li ofereix refugi.
Durant el camí, va aturar-se a Kenya, i el 15 de febrer de 1999 va ser detingut quan es dirigia de l’ambaixada grega de Kenya a l’aeroport de Nairobi. La seva detenció va ser considerada pel moviment d’alliberament kurd com el resultat d’un “complot internacional” que va involucrar els serveis d’intel·ligència i seguretat de diversos països, incloent-hi la CIA, el MI5 i el Mossad.
L’illa-presó d’Imrali: un règim d’aïllament total
La presó d’Imrali està situada a una illa del mar de Marmara, un territori militaritzat que s’utilitza com a presó. Öcalan, condemnat per Turquia primer a pena de mort i després, en abolir-se la pena capital en aquest país, a cadena perpètua, va ser-ne l’únic intern durant deu anys. Actualment, hi estan reclosos en règim d’aïllament cinc presoners polítics kurds més: Hamili Yildirim, Ömer Hayri Konar, Veysi Aktas, Nasrullah Kuran i Çetin Arkas.
El desembre passat, una delegació de defensores de drets humans de diversos països europeus va acudir a Turquia convidada per diversos col·lectius de dones kurdes. Entre les integrants, hi havia membres de la cooperativa catalana d’advocades IACTA i una investigadora de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (OSPDH). Segons l’informe que van elaborar el febrer de 2024, el règim d’aïllament s’aplica “de forma sistemàtica” als presos i preses polítiques kurdes tant a Imrali com en altres presons turques i implica l’aïllament de la persona durant 23 hores al dia “durant llargs períodes que s’estenen al llarg d’anys o fins i tot dècades”.
Les recomanacions del Comitè de Prevenció contra la Tortura de l’ONU, davant les vulneracions als drets humans d’Öcalan a la presó, han estat ignorades pel govern turc
Martin, part de la delegació d’observadores de drets humans que ha viatjat recentment a Turquia, situa aquestes polítiques en el context d’un govern turc, encapçalat per Recep Tayyip Erdogan, de l’AKP, amenaçat per la crisi econòmica a les zones rurals i a les grans ciutats, on arriben moltes persones migrades internes i de zones frontereres i països veïns en guerra. Afirma que ha multiplicat els atacs als drets humans, socials i polítics utilitzant un “discurs nacionalista i un model securitari”.
El Comitè de Prevenció contra la Tortura (CPT) de l’ONU ha dut a terme nou investigacions sobre les vulneracions als drets humans d’Öcalan a la presó i en tots els casos les recomanacions han estat ignorades pel govern turc. El 2019, el CPT va visitar la presó d’Imrali i va publicar que les mesures aplicades “no són legítimes ni ajustades a la norma, ja que no es pot restringir el dret de les famílies a visitar els seus familiars privats de llibertat, per uns fets comesos per les persones recluses”.
Però després de la darrera visita el 2022 al centre penitenciari, el CPT no va publicar l’informe, per la manca d’autorització del govern turc. “La societat està exhausta, la repressió arriba cada vegada més lluny, per això, hem de seguir exigint que es publiquin els informes a favor de l’alliberament d’Öcalan, Dimitras i els presos polítics de Bakur [nord del Kurdistan, sud-est de Turquia]”, defensa Martin.
El 2003, el Tribunal Europeu dels Drets Humans va dictaminar que el govern turc havia violat el dret a un judici just i a les comunicacions amb advocades i família
Tot i que l’any 2003 el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ja va dictaminar que el govern turc havia violat el dret a un judici just i a les comunicacions amb advocades i família, Öcalan no ha pogut ser visitat pel seu equip legal des del 7 d’agost de 2019 ni per la seva família des del març de 2020. El darrer contacte que ha tingut amb el món exterior va ser una trucada amb el seu germà el març de 2021.
La conclusió de l’informe de les advocades catalanes és que l’estratègia “planificada i generalitzada” és recloure els presos i preses empresonades per associació amb el moviment d’alliberament kurd en presons especialment dissenyades per a l’aïllament a llarg termini. “Considerem que és una tortura no només per a les persones preses, sinó per a la societat perquè els empresonaments de líders polítics són un càstig per a l’entorn; s’utilitzen com a eina política”, afegeix Martin.
Un ampli moviment per l’alliberament d’Öcalan i del Kurdistan
L’alliberament d’Abdullah Öcalan ha constituït durant el darrer quart de segle una de les principals reivindicacions del moviment d’alliberament del Kurdistan. Després de l’empresonament, es va crear la Iniciativa Internacional “Llibertat per Öcalan – no podeu enfosquir el nostre sol” (hun ni karin roja me tari bikin), amb l’objectiu d’arribar a una “solució pacífica i democràtica de la qüestió kurda”.
Consideren que aquesta solució es troba en els textos que Öcalan ha escrit durant el seu empresonament, les anomenades “defenses” , en els quals proposa el paradigma de la Modernitat Democràtica: es basa en democràcies de base fonamentades en la igualtat de totes les ètnies, religions i cultures.
L’any 2015 es van recollir més de deu milions de firmes exigint la llibertat d’Öcalan i el seu reconeixement com a representant polític
Els pilars fonamentals són l’alliberament de les dones, l’ecologia i la democràcia radical i han inspirat la revolució de Rojava i la creació de l’Administració Autònoma Democràtica del Nord i l’Est de Síria, que inclou regions de majoria kurda i àrab, a més d’altres minories. Ha estat atacada pel règim turc de l’AKP, que ha arribat a ocupar part del territori i encara l’amenaça contínuament.
“El desenvolupament del Confederalisme Democràtic a l’Orient Mitjà és un èxit per a la humanitat sencera; els escrits de defensa d’Öcalan ofereixen a tot el món un manifest per a la llibertat de les dones, la joventut i les forces democràtiques. Veiem com en les pitjors condicions es pot resistir”, afirma Alex, com a jove internacionalista implicat en la campanya. Martin coincideix a defensar que es tracta d’una lluita “per a la llibertat de tots els pobles i per a una humanitat millor”.
“La lluita per l’alliberament i pels drets humans al Kurdistan demana pressionar les institucions europees, a qui Turquia necessita com a aliades”, remarca Martín
L’any 2015 es van arribar a recollir al Kurdistan, el Pròxim Orient i territoris de tot el món més de deu milions de firmes exigint la llibertat d’Öcalan i el seu reconeixement com a representant polític, que es van presentar davant del Consell d’Europa.
També diverses vagues de fam, dins i fora de les presons turques, ho han inclòs entre les seves reivindicacions. De moment, però, no s’ha produït cap moviment per part de l’Estat turc. “Una de les úniques formes d’ampliar la veu del poble kurd i la seva lluita per l’alliberament i pels drets humans bàsics demana pressionar a les institucions europees, a qui Turquia necessita com a aliades”, remarca Martín.
