Ahir s’anunciava la participació de la Universitat de Girona (UdG) en un projecte europeu “que busca introduir la musicoteràpia en programes de rehabilitació per a pacients amb trastorn per ús de substàncies”. Sota la coordinació del Centre Noruec de Recerca, el projecte compta amb la col·laboració de quinze organitzacions, entre les quals la UdG, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta, la Fundació Sanitària d’Igualada i la Fundació Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge. Sota la denominació FALCO, s’ha signat aquesta setmana i s’adscriu en el programa de finançament Horizon de la Unió Europea.
Des de la facultat d’enginyeria de Bar-Ilan organitzen formacions amb l’exèrcit israelià i l’empresa Elbit Systems, la màxima productora d’armes a Israel
Compta amb la participació del Herzog College, amb dos campus a la regió de Betlem –dins de la Cisjordània ocupada–, i de la Universitat Bar-Ilan, que ha establert un programa de treball amb el Shin Bet –servei d’intel·ligència i seguretat interior d’Israel. Des de la facultat d’enginyeria de Bar-Ilan organitzen formacions amb l’exèrcit israelià i l’empresa Elbit Systems, la màxima productora d’armes a Israel. Aquesta universitat, a més, va ser la creadora del Col·legi de Judea i Samaria, previ a la fundació i al finançament de la Universitat d’Ariel, també establerta en territoris ocupats perimetrats per una tanca, d’on prèviament s’havia expulsat la població palestina.
Precisament per aquestes circumstàncies, un dels organismes d’investigació i docència inicialment inscrits al programa, el centre Tyrili, de Noruega, va decidir abandonar-lo en aplicació del seu codi ètic. “Violar el dret internacional és una de les violacions més greus a les quals un estat pot exposar algú, i Tyrili, com a fundació, s’ha donat a si mateixa la responsabilitat de distanciar-se activament de les pràctiques ofensives i poc ètiques”, va considerar Hanne Lorimer Aamodt, cap departamental de Tyrili, en declaracions als mitjans el 12 d’agost. “Espero que la nostra decisió i les nostres consideracions ajudin altres institucions educatives i actors de la investigació a prendre la mateixa posició”, va afegir, puntualitzant que la decisió podria reconsiderar-se “si els actors israelians es retiressin del projecte”.
La Universitat de Girona al·lega que el projecte “està supervisat pels serveis de la Comissió Europea, que garanteixen que els fons es facin servir per a activitats que respectin el dret internacional”
L’equip de direcció de la Universitat de Girona, consultat per aquest mitjà, considera que “el projecte FALCO, pel fet de ser un projecte europeu, està supervisat pels serveis de la Comissió Europea, que garanteixen que els fons de la Unió Europea es facin servir per a activitats que respectin el dret internacional i el marc legal aplicable de la UE”.
I. en aquest sentit, afegeixen que “les subvencions per a recerca en què participen entitats israelianes han de complir amb els principis ètics i el dret de la Unió, nacional i internacional pertinent, inclosa la Carta i el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals i els seus Protocols Addicionals”. Finalment, assenyalen que “el projecte, a més, està exclusivament relacionat amb la salut i està clarament alineat amb els objectius de desenvolupament sostenible”.
Malgrat aquestes explicacions, Teresa de Fortuny, investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, recorda que el Consell de Govern de la Universitat de Girona va emetre un acord institucional el 27 de juny de 2024 que preveu “revisar i, si cal, deixar en suspens els convenis o acords marc de col·laboració vigents amb institucions israelianes mentre aquestes no expressin un clar compromís amb la pau, el dret internacional i els drets humans fonamentals”. A més, en un comunicat de l’equip de direcció amb data 27 de febrer, es diu textualment que refermen el compromís “a no contribuir per mitjà de cap acte a donar suport a l’ocupació israeliana dels territoris palestins ocupats ni al reconeixement de la colonització il·legal d’aquests territoris”.
Teresa de Fortuny i Xavier Bohigas, membres del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, defensen que “no podem permetre aquests acords i programes encara que el projecte sigui aparentment innocu”
Xavier Bohigas, també membre del Centre Delàs, assenyala que “les universitats israelianes col·laboren amb major o menor mesura amb el Govern de Netanyahu. No podem permetre aquests acords i programes encara que el projecte sigui aparentment innocu”. “Els obre la porta a entrar al mercat europeu, els dona la possibilitat d’establir més relacions, nexes, enllaços, vincles. És una forma de normalitzar el que fa el Govern d’Israel amb Palestina”, assevera.
Des de dins del campus de la UdG, Marco Aparicio, professor titular de Dret Constitucional i director de la Càtedra UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible, després de conèixer la informació publicada per aquest mitjà, adverteix que “hem demanat ja explicacions, esperem rebre-les i esperem, també, que la resposta no sigui aixoplugar-se en què es tracta d’un projecte finançat per la UE i que, en conseqüència, entenen que això ja assegura la seva compatibilitat amb el dret internacional i els principis ètics exigibles”. En aquest sentit, afegeix que “la UE no s’ha caracteritzat, precisament, per donar una resposta mínimament digna al genocidi. No ha suspès l’acord d’Associació amb Israel i, més enllà d’algunes veus, en general manté un suport explícit al suposat ‘dret d’autodefensa’ que reclamen Israel i els Estats Units”.
Marco Aparicio, professor de Dret Constitucional a la UdG i director de la Càtedra UNESCO, creu imprescindible que les universitats públiques “passin a l’acció suspenent qualsevol relació amb institucions israelianes”
Aparicio no parla només en nom propi, forma part d’un grup de PAS i professorat de diversos centres de la UdG que fa mesos es coordinen per denunciar “des de la nostra Universitat el genocidi a Gaza i la complicitat o manca de respostes suficients per part de les diferents institucions”, recorda. “És imprescindible que la universitat, especialment les universitats públiques, donin exemple i, més enllà de comunicats de preocupació, passin a l’acció suspenent de manera immediata qualsevol relació amb institucions –públiques i privades– israelianes o que hi col·laborin d’alguna manera, per acció o per omissió”, conclou.
