Un conegut personatge de les entranyes del conspiracionisme ultradretà a l’Estat francès, Rémy Daillet, ha estat detingut fa poc com a líder d’una trama paramilitar que hauria planejat executar un cop d’estat: l’anomenada operació Azur.
Resident durant diversos anys a l’arxipèlag de Langkawi, a Malàisia, Daillet, de 55 anys, va estar implicat l’abril de 2021 en el segrest al departament dels Vosges de Mia M., una nena de 8 anys, la mare de la qual, adepta al negacionisme anti-COVID-19, n’havia perdut la custòdia. Fet pel qual va ser detingut i extradit a París per les autoritats de Kuala Lumpur.
Daillet va posar a disposició al seu web la possibilitat de fer donacions per “operacions de rescat d’infants” i es movia per internet enmig de l’entramat QAnon, un posicionament conspiracionista que advoca per afavorir i idealitzar l’expresident dels Estats Units, Donald Trump, com a víctima d’un complot cabalístic orquestrat per una camarilla d’“elits globalistes” i “xarxes internacionals de pedofília”. Van trobar Mia en una fàbrica de Sainte-Croix, en el cantó suís de Vaud, amb la seva mare. La nena vivia amb la seva àvia materna.
Més enllà de la seva fixació per la infància i la seva educació –va escriure un llibre on rebutja l’escola pública i defensa l’escolarització a casa– i els chemtrails, que mostrava en vídeos a YouTube, feia mesos que Daillet feia una crida a les xarxes socials per a un “cop d’estat popular” per salvar l’Estat francès d’Emmanuel Macron, i posava en dubte la vacunació contra la COVID-19 i l’ús de les mascaretes i la tecnologia 5G.
Cal destacar també que Daillet, antic combatent estranger de les guerres de Iugoslàvia al bàndol croat, és fill de Jean-Marie Daillet, un veterà polític conservador i antiavortista que, a més d’haver estat l’ambaixador francès a Bulgària, va ser durant vint anys diputat del partit democratacristià UDC. Abans d’instal·lar-se a Malàisia, Daillet havia estat conseller nacional del partit polític Moviment Demòcrata (MoDem) creat per François Bayrou, de perfil centrista, social-liberal i aliat del macronisme.
Daillet hauria liderat una organització “jerarquitzada i estructurada en cèl·lules regionals” que van planejar atemptar contra una lògia maçònica a Alsàcia i tirotejar a “ràfegues de kalàixnikov” els “negres”. Segons Le Parisien, estava dividida en una estructura civil i una altra castrense i comptava amb almenys 300 integrants, entre ells “molts policies, gendarmes i militars en actiu, un alcalde, metges i neonazis vinculats a Honneur et Nation”.
Lepenitzar-se o orbanitzar-se?
El cas surt a la llum enmig d’un vertiginós gir ultradretà al país gal. El 21 d’abril, una tribuna signada per generals retirats en una coneguda revista d’extrema dreta que denunciava, en una mena de crida a la sedició militar, de tints islamòfobs, la desintegració de l’Estat francès i l’amenaça d’una guerra civil, va ser aplaudida per Marine Le Pen, la líder de Reagrupament Nacional.
El curs polític francès, marcat per la carrera a l’Elisi, està protagonitzat per dos presidenciables ultradretans per les eleccions d’abril de 2022, la mencionada Le Pen, i el polemista Éric Zemmour
A més a més, el curs polític francès, marcat per la carrera a l’Elisi, està protagonitzat per dos presidenciables ultradretans per les eleccions d’abril de 2022, la mencionada Le Pen, i el polemista Éric Zemmour, que han aconseguit que tot l’arc parlamentari francès, des de Macron (el president que va prometre convertir el país en una start-up nation) a l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon, hagi assumit posicions antimigració i discursos sobre fronteres que abans només defensava Le Pen.
Les últimes enquestes publicades per Harris Interactive han indicat que Zemmour superaria Le Pen i segons el baròmetre, la intenció de vot sumada de tots dos ronda entre el 33 % i el 37 % dels vots. Ara com ara, Zemmour no té programa, només el seu discurs passional basat en els llocs comuns i tòpics de la ultradreta europea, però compta amb el suport de Marion Maréchal –coneguda fins a 2018 com Marion Maréchal-Le Pen–, fet que va escenificar una nova fita en la guerra freda entre Maréchal i la seva tieta, Marine Le Pen.
Maréchal li retreu a Le Pen seguir amb la “lepenització” del partit –el partit fundat pel seu avi Jean-Marie– per penetrar i arrencar vots entre la classe treballadora, és a dir, continuar resignificant conceptes de l’esquerra i apostar per un front transversal que superi l’eix esquerra-dreta, i advoca, en canvi, per “deslepenitzar”
i “orbanitzar” el partit i convertir-lo en la força hegemònica de la dreta i del conservadorisme a imatge i semblança del partit Fidesz de Viktor Orbán, el primer ministre d’Hongria, ja que considera que el gir obrerista ja no li és suficient per guanyar.
Zemmour, sexagenari d’origen pied-noir i ascendència jueva, comentarista a CNews, és autor d’un best-seller titulat Le Suicide français, en el qual va argumentar que l’Estat francès està sent destruït per la multiculturalitat. Jacobí, gaullista, fins i tot petainista (sosté que el mariscal Philippe Pétain va protegir els jueus francesos durant l’ocupació del Tercer Reich), Zemmour és un defensor de la teoria del “Gran Reemplaçament”, la tesi d’un llibre homònim de 2011 escrit per Renaud Camus que preconitza que “la població autòctona europea i judeocristiana –la civilització blanca occidental– serà substituïda per una de forana i musulmana, perquè es reprodueix més de pressa”.
