La violència feixista, sota una marcada connivència policial, va protagonitzar la Diada del País Valencià de 2017. Militants i simpatitzants d’España 2000, Ultras Yomus, el Frente Orellut, Defenem València, Avant i el Grup d’Acció Valencianista (GAV), entre d’altres, sembraren el terror amb insults i amenaces cap a les manifestants que eixiren al carrer per manifestar-se en la tradicional marxa de la vesprada organitzada per la Comissió 9 d’Octubre. Dos anys després de les agressions de l’extrema dreta, per ara, hi ha 26 persones imputades, la majoria membres d’Ultra Yomus, el grup ultra més conegut de les grades del València CF, club que, el passat mes de setembre, va decidir posar fi als més de 35 anys de permanència d’aquests ultres en la grada d’animació del Mestalla.
Les causes judicials, però, no són les úniques que acumulen alguns dels ultres investigats per les agressions de la diada de 2017. El jutjat penal número 1 de Gandia ha condemnat Néstor Franco Castelló, de 28 anys, veí de Daimús (la Safor), un dels líders del grup ultra Gandiblues (seguidors del Gandia CF) i íntim de la cúpula dels hooligans del Mestalla, a 22 mesos de presó per un delicte de lesions amb instrument perillós. Condemna que li arriba després d’haver agredit cinc joves, quatre d’ells menors d’edat, que van assistir el passat 17 de maig de 2014 a una trobada d’escoles per la llengua, organitzada per Escola Valenciana, a Benirredrà (la Safor). A banda, també ha estat condemnat a indemnitzar dues de les víctimes amb 2.900 euros. No obstant això, de moment, Franco continuarà en llibertat, sempre que indemnitze els agredits, no cometa altres delictes en tres anys i realitze un programa formatiu de no discriminació i de respecte dels drets fonamentals, recollit en l’article 83.6 del Codi Penal. L’altre agressor identificat pels fets de maig de 2014, Eduardo Jesús Ferrando, també present el 9 d’octubre de 2017 al costat dels ultres dels Yomus, ha sigut condemnat a 12 dies de localització permanent i una indemnització de 1.500 euros per un delicte de lesions.
A les agressions del 2014, Franco i Ferrando, que portaven banderes de l’organització blavera Grup d’Acció Valencianista (GAV), van utilitzar els seus cinturons amb sivelles d’acer per colpejar els joves, causant-li a un d’ells un traumatisme cranial
Durant les agressions del 2014, Franco i Ferrando, que portaven banderes de l’organització blavera Grup d’Acció Valencianista (GAV), van utilitzar els seus cinturons amb sivelles d’acer per colpejar els joves. A un van causar-li un traumatisme cranial i van haver de suturar-li amb grapes una ferida en el cap. A la sentència s’exposa que els condemnats “es van abalançar contra un grup de xics” que participaven en la trobada, “motivats per la confrontació ideològica existent entre ambdós col·lectius”. Tanmateix, no s’ha aplicat l’agreujant per delicte d’odi que contempla l’article 510 del Codi Penal.
Seguidor i defensor de la ideologia feixista des de la seua adolescència, Franco Castelló és també un dels capitostos de les agressions del 9 d’octubre de 2017. Se l’investiga per delicte de lesions, odi i de pertinença a organització criminal, junt amb els membres d’Ultra Yomus imputats, després d’haver sigut identificat com el protagonista d’almenys quatre agressions durant la manifestació de vesprada, entre elles la d’un fotoperiodista d’El País.
Gandiblues, la penya ultra del Gandia CF
Arreu dels Països Catalans, el hooliganisme futbolístic ha sigut la pràctica que ha permés als grupuscles feixistes atraure desenes de joves a les seues files. A la Safor, l’arribada dels hooligans al Guillermo Olagüe, l’estadi municipal del Gandia CF, se situa en la dècada dels 2000. Segons algunes fonts locals, el grup ultra Gandiblues es va formar l’any 2006 a partir de joves seguidors del Gandia CF, molt d’ells de la mateixa colla d’amics de sempre. Alguns dels integrants dels Gandiblues, que ara també s’anomenen Serpis City Firm, són feixistes convençuts i formats, i amb molt bones amistats dins del grupuscle Ultra Yomus, una colla de joves que pertanyen principalment a famílies benestants, amb rendes molt altes, i prou conegudes en l’entorn empresarial de la localitat. Durant anys, aquest jove moviment feixista es va aliar amb el blaverisme per tractar d’establir una sinergia entre la joventut de la penya ultra i el GAV Gandia i fer així accions més contundents i violentes. Ara per ara, el GAV saforenc està totalment desactivat.
La principal activitat d’aquest grupuscle ha estat, a banda del futbol, realitzar discretes caceres per motius ideològics contra joves amb estètica alternativa o esquerrana, sobretot pels coneguts entorns d’oci del jovent saforenc més alternatiu. Algunes veus de la comarca que coneixen bé aquest moviment afirmen que mai han anat a més per la seua imatge pública i familiar, ja que al ser de famílies benestants i conegudes no volen tacar la imatge de la seua família. “És el que té voler ser feixista a un poble i vindre d’una família rica, que no pots fer res i has de buscar a qui et faça la feina bruta, com és el cas de Néstor i altres joves”, afirmen. I és que des d’un principi, els Gandiblues han tractat d’emular l’activitat d’Ultra Yomus a la comarca de la Safor, ja que aquests són els seus referents i pares dins del hooliganisme d’extrema dreta. A més a més, els lligams entre els membres dels Gandiblues i d’Ultra Yomus han estat prou forts. Algunes imatges confirmen l’estreta relació de certs membres dels Gandiblues amb membres d’Ultra Yomus anys enrere, una amistat que s’ha perllongat i reforçat amb el pas del temps. Tant és així que alguns dels històrics dels Gandiblues van ser vistos durant el 9 d’octubre de 2017 dins de la bandada neonazi dels Yomus amb una actitud de total normalitat, tot i estar en un context on el seu entorn s’estava dedicant a cometre agressions a plena llum del dia. Una actitud que demostra la freqüència i costum d’aquesta gent a l’hora de realitzar aquestes caceres.
La grada d’animació del Gandia CF continua acollint a noves fornades de joves que en entrar es troben amb aquesta colla que, en un principi, es ven com a apolítica i només d’animació, però que acull a personatges d’historial violent
Liderats, entre d’altres, per Franco Castelló, qui va estudiar Dret en la Universitat Catòlica de València i, segons ha pogut comprovar la Directa, fa un any aproximadament es dedicava a opositar per a l’Administració pública, els membres de Gandiblues han protagonitzat nombroses agressions físiques i verbals per la condició de gènere, orientació sexual, ideologia o ètnia. Amb el pas del temps i algunes relliscades de confiança interna, es va reduir la seua presència i activitat, però el nucli dur sempre s’ha mantingut actiu. Mostra d’això és l’intent de fer que els cadells de la grada iniciaren el seu recorregut polític amb una organització de caràcter blaver i feixista, com era Defenent Lo Nostre, que va durar no més d’un any després de tractar de contrarestar, sense massa èxit, la creixent activitat i afiliació que estava tenint el moviment antifeixista de la Safor. O també la seua recent activitat violenta durant el 9 d’octubre de fa dos anys, que, a més, va servir al moviment antifeixista valencià per traure a la llum la filiació feixista d’algunes persones de la comarca de la Safor fins al moment desconegudes o que es creien retirades. Amb tot, la grada d’animació del Gandia CF continua acollint a noves fornades de joves, que en entrar es troben amb una colla que, en un principi, es ven com a apolítica i només d’animació, però que acull a personatges d’historial violent que, tot i saber-se, continuen tenint accés a la grada i lligams amb la directiva del club.
Pepe Herrero, un dels principals incitadors a l’odi
Els delictes pels quals hi ha 26 investigades per agressions contra les manifestants a la tradicional manifestació del 9 d’octubre a València, principalment, estan relacionats amb l’article 510 del Codi Penal que recull les vulneracions relatives a “l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques”, coneguts com a “delictes d’odi”. Així mateix, s’investiguen diversos graus d’implicació en els fets. Per una banda, s’investiguen les persones organitzadores, convocants i agitadores contra la manifestació de la vesprada, i per l’altra banda, algunes de les assistents a la convocatòria il·legal que, a més, van participar o protagonitzar els atacs feixistes. Les diligències es van obrir en octubre de 2017, gràcies a les denúncies interposades per l’ONG Red Española de Inmigración y Ayuda al Refugiado, les mateixes víctimes i la Comissió 9 d’octubre, però encara passaran diversos mesos fins que es tanque la investigació i es dicte la sentència condemnatòria en funció del grau de responsabilitat en els fets de cada investigat.
Amb el suport d’altres militants i simpatitzants d’organitzacions ultradretanes, Herrero va fer servir les seues xarxes per difondre missatges d’odi anticatalanista i de crida al boicot de la manifestació valencianista
José Antonio García Herrero, veí de Burjassot (Horta Nord), conegut com a Pepe Herrero o “el cronista faller”, és un dels imputats com a principal agitador a la violència feixista durant la diada de 2017. Amb el suport d’altres militants i simpatitzants d’organitzacions ultradretanes, Herrero va fer servir les seues xarxes per difondre missatges d’odi anticatalanista i de crida al boicot de la manifestació valencianista. Herrero també es va deixar veure el passat 9 d’octubre. De matí, junt amb els grupuscles ultres que sempre se situen davant l’estàtua de Vinatea per escridassar les autoritats que desfilen durant la processó cívica; i de vesprada, a pocs metres de la capçalera de la manifestació antifeixista, gravant amb el seu mòbil.
El conductor del programa Onda Fallera al canal 42 de la TDT i líder de l’associació Mi Tierra CV va intentar impedir la marxa de la vesprada de l’any 2017 per tots els mitjans. Junt amb Defenem València i els partits polítics d’extrema dreta regionalista, Renovació Política (REPO) i Avant, Herrero va signar un escrit per demanar la prohibició de la manifestació de l’esquerra independentista. En haver fracassat la via legal, Herrero es va llançar a incitar als seus acòlits a boicotejar la manifestació a través de les xarxes socials, la ràdio i alguns mitjans escrits afins, com Valencia News. En una publicació a la seua pàgina de Facebook, en data del 9 d’octubre de 2017, el mateix cronista s’enorgullia de la violència i els aldarulls protagonitzats: “Ja era hora que el 9 d’octubre fora per a celebrar que és el dia dels valencians (de naixement i de sentiment)”, afirmava.
Herrero està investigat per un delicte d’odi pel qual se’l podria condemnar a una pena de presó d’entre un i quatre anys, i a una multa de sis a dotze mesos, segons recull l’article 510.1 del Codi Penal. Alhora, també podrien condemnar-lo per impedir el legítim exercici de les llibertats de reunió o manifestació, que l’article 514.4 del Codi Penal castiga “amb les penes de presó de sis mesos a un any i multa de sis a dotze mesos”. Tal com va publicar Público.es, durant el seu interrogatori davant del jutge, el cronista faller va afirmar: “Jo vaig estar allí, en el 9 d’octubre en què tot va canviar a València. Frase que podrem dir els que el dilluns 9 d’octubre de 2017 vam estar en el recorregut que tradicionalment havia sigut territori separatista des de l’inici de la democràcia amb total impunitat i que, enguany, […] els ha sigut arrebassat per deixar de ser símbol del catalanisme”. A banda de les seues declaracions, l’acusació també ha aportat diverses proves, com algunes de les gravacions en vídeo que Herrero va enregistrar durant els incidents i que va difondre a través de les seuesxarxes socials, on se’l pot escoltar donant ordres als agressors.
Segons ha pogut investigar la Directa, el cronista faller també va ser un dels personatges que va estar darrere dels Comités de Defensa del Regne de València (CDRV), que després passarien a dir-se GDV. Sota aquestes sigles van actuar militants de grups del moviment regionalista i antivalencianista de l’extrema dreta valenciana durant els mesos previs a la diada de 2018, com amb l’intent de boicot i les agressions que es van donar el setembre de 2018 durant la celebració de l’Aplec del Camp de Túria a Bétera. A través de les seues xarxes socials, el cronista va donar difusió a aquests comités, així com a un comunicat d’una de les seues reunions, en què s’animava a assistir per conéixer el funcionament dels GDV. A més a més, el telèfon que apareixia als comunicats del GDV tenia com a foto de perfil de WhatsApp el logotip del seu programa Onda Fallera.
Segons ha pogut investigar la Directa, el cronista faller també va ser un dels personatges que va estar darrere dels Comités de Defensa del Regne de València (CDRV), que després passarien a dir-se GDV
Inmaculada Porcar, candidata del partit Avant per la seua localitat, Paiporta, segons El Temps, era una altra de les impulsores dels GDV. Porcar ja fou retratada per eldiario.es per difondre una notícia falsa contra persones musulmanes que celebraven una festivitat xiïta a la plaça de l’Ajuntament de València. Les acusava, falsament, de “cridar a la jihad”. També, al programa Más Vale Tarde de La Sexta, Porcar quedaria en evidència durant una entrevista on afirmava que l’alcaldessa del seu poble havia posat més d’una cinquantena de denúncies contra veïns i veïnes del poble. No va poder demostrar aquesta acusació i tots els tertulians del programa van acabar rient-se d’ella.
Herrero, que habitualment es dedica a assistir a casals fallers per acabar explicant assumptes relacionats amb la festa a les seues xarxes socials, també va participar en un fòrum sobre falles organitzat pel PSPV-PSOE a la ciutat de València l’any 2018, tal com explicava Público.es. A les xarxes del cronista faller, es poden trobar abundants proclames i escrits polítics, mesclats amb altres publicacions amb fotografies de membres de diferents comissions falleres, inclosos xiquets i xiquetes.
La majoria dels investigats, membres d’Ultra Yomus
Una bona part dels 26 investigats per les agressions del 9 d’octubre de 2017 pertanyen a Ultra Yomus o a Curva Nord, un altre grup d’animació del València CF que va estar presidit per un dels agressors de la diada, Javier Cervera Sales -fins que va es va demostrar la seua implicació en els fets i va ser cessat-, i on s’ajunten també amb els membres dels Ultra Yomus. Un d’ells és Gustavo José Soriano Feliu, qui ja va declarar en desembre de 2017.
Al seu perfil de Facebook apareix en diverses fotos acompanyat per membres o simpatitzants de Curva Nord i dels Yomus, entre ells Rubén Año Año, en l’actualitat conegut a les xarxes socials com a Rubén Vlc. Aquest veí de Llombai, municipi de la comarca de la Ribera Alta, és un altre dels investigats per almenys haver comés quatre agressions, dues de les quals són a una jove parella i al jove antifeixista que els va plantar cara. Junt amb ell i Vicente Javier Estruch, conegut com a Alfarrasí o cap de pot i Víctor Manuel Ramos Calvo, un altre membre d’Ultra Yomus, va participar en una de les agressions a una parella que es trobava prop de la plaça Sant Agustí. Tots estan investigats per delictes d’odi i desordres públics.
