En la sentència feta pública aquest dimarts, 7 d’abril, els magistrats argumenten que “existeix falta de motivació en el veredicte del jurat” i que aquesta falta de motivació que les parts van denunciar en el recurs presentat “suposa una vulneració del dret fonamental de la tutela judicial efectiva i d’una garantia essencial prevista en la Constitució”. En aquest sentit, també argumenten que “la falta de motivació impedeix a les parts i a aquesta sala conèixer el procés lògic-jurídic que ha conduït la decisió, contrastar la raonabilitat de la sentència i controlar l’aplicació del dret”, per la qual cosa declaren nul el judici, el veredicte i la resolució de l’Audiència de Saragossa.
Els magistrats asseguren que “existeix un veritable deure de motivació del veredicte pels jurats establert en la Llei orgànica del tribunal del jurat, que exigeix que en l’acta de la votació es recullin tant els elements de convicció presos en consideració com una explicació succinta de les raons per les quals han declarat o rebutjat declarar determinats fets com a provats”. Afegeixen en la seva argumentació que “el que la llei vol és que el jurat digui quina informació es considera de valor probatori i per què”. Així, sostenen que “és necessari no sols esmentar els mitjans de prova sinó també explicar per què s’accepten unes declaracions o proves pericials i se’n rebutgen unes altres, i per què s’atribueix més credibilitat a unes proves que a unes altres”.
La sentència assenyala que “el dèficit més important en la motivació del veredicte és la falta d’explicació de les raons per les quals es considera que només va existir dol de lesionar i no dol de matar”
“En aquest sentit, i malgrat la complexitat del cas, en existir proves pericials mèdiques contraposades, fonamentals per acreditar fets tan importants com la lesió que va causar la mort a l’ofès i la concurrència de dol de matar o solament de lesionar, l’acta del veredicte no recull els elements de convicció tinguts en consideració i es limita a citar i assenyalar, únicament, les fonts de prova, sense raonar o explicar, ni tan sols esquemàticament i succintament, per què s’ha inclinat per una pericial o altra”, afegeix la sentència publicada aquest dimarts. En la seva opinió, assenyalen també que “el dèficit més important en la motivació del veredicte és la falta d’explicació de les raons per les quals es considera que només va existir dol de lesionar i no dol de matar, de manera que la mort causada es va produir per imprudència”.
D’aquesta manera, estimen els recursos del Ministeri Fiscal espanyol, l’acusació particular i l’acusació popular exercida pel partit ultradretà Vox, i acorden la nul·litat del judici, del veredicte i de la sentència, especificant que la nul·litat “ha de comprendre el canvi tant dels membres del jurat com del magistrat president”, perquè “formen part del tribunal del jurat, ja dissolt”. En el cas del magistrat president argumenten, a més, que la seva substitució “sembla obligada en virtut de l’exigència d’imparcialitat objectiva”. Contra aquesta sentència, dictada pels magistrats de la sala civil i penal del TSJA, no hi ha possibilitat de recurs en haver-se declarat nul·la la sentència dictada, en primera instància, per l’Audiència de Saragossa.
“Lanza va actuar en legítima defensa i pel profund temor a perdre la vida”
Cal recordar que el mes de novembre passat, el tribunal popular que va jutjar Rodrigo Lanza a l’Audiència de Saragossa el va declarar culpable d'”homicidi imprudent” i no d'”assassinat”, com reclamaven les acusacions. En concret, va considerar culpable Lanza d'”haver causat intencionadament lesions” a Víctor Laínez, amb “resultat no buscat de mort”. Així, el jutge José Ruiz Ramo va imposar a Lanza una condemna de presó de cinc anys i una indemnització de 200.000 euros.
Després de conèixer el veredicte, les acusacions –Ministeri Fiscal espanyol, l’acusació particular i l’acusació popular exercida pel partit ultradretà Vox– van demanar dotze anys de presó, la pena màxima per delicte de lesions i homicidi imprudent. La defensa va proposar un any de presó i la immediata posada en llibertat de Lanza, que ha passat més de 21 mesos en règim FIES, i va manifestar que va actuar en legítima defensa i “pel profund temor a perdre la vida”. Després de conèixer la sentència, les acusacions van recórrer-la.
Els fets van tenir lloc la matinada del 8 de desembre de 2017 al bar Tocadiscos de Saragossa. Encara que els fets s’han conegut com el “crim dels tirants”, el jurat no va considerar acreditat que Lanza sabés que Laínez portava tirants amb els colors de la bandera espanyola.
Article publicat originalment a Ara Info
