Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La Renda Bàsica Incondicional, més que una proposta només per la quarantena

Arran de la crisi del coronavirus, veus diverses ideològicament han reivindicat una renda bàsica. Les autores de l'article fa temps que defensen que ha de ser incondicional, una mesura que "ha de venir per quedar-se"

/ Bru Aguiló

Com ja és ben sabut, el coronavirus ha arribat a tots els racons del món i ha provocat milers de morts i milions de persones afectades, però també està portant a un col·lapse de l’economia capitalista que ningú no hagués pogut preveure tan sols fa uns mesos.

Paral·lelament a l’evolució coronavirus, també ha emergit amb força una proposta per fer front a la situació d’emergència econòmica. No és una proposta nova però s’està estenent arreu: la renda bàsica universal i incondicional (RB). No ens inventem res, només cal mirar algunes decisions que s’estan prenent i el fet que s’està valorant la possibilitat de posar-la en marxa amb diferents fórmules a llocs com Hong Kong, el Japó, els EUA, Brasil…

No ens inventem res, només cal mirar que s’està valorant la possibilitat de posar en marxa la renda bàsica amb diferents fórmules a llocs com Hong Kong, el Japó, els EUA, Brasil

Alguns indicadors econòmics del Regne d’Espanya, que s’han publicat els darrers dies, són tenebrosos: la davallada del nombre de persones afiliades a la seguretat social del mes de març ha estat d’unes 834.000 persones. Es calculen uns 200.000 ERTOS que afectarien un milió i mig de persones. I a finals de març, ja hi havia unes 300.000 persones més aturades.

Cal sumar la precarietat ja existent en sectors socials i laborals, i la bretxa salarial entre homes i dones, un 24% de mitjana. Si tenim en compte que els treballs que ara anomenem “essencials” són feminitzats i altament precaritzats, la paradoxa que es destapa és enorme. A això cal afegir una situació de pobresa i de manca de protecció social que ve de fa temps.

Més d’un 26% de la població a Espanya es troba en situació de pobresa, un de cada tres nens viu en la pobresa i alguns barris pitjor que camps de refugiats

D’altra banda, cal recordar la visita que va fer el relator de l’ONU el febrer d’aquest any i durant la qual va presentar un informe esgarrifós de la situació de pobresa: més d’un 26% de la població a Espanya, un de cada tres nens viu en la pobresa, i alguns barris pitjor que camps de refugiats. També va fer esment al sistema de protecció social dient que estava “trencat” i que els drets socials i econòmics “no es prenen seriosament.”

De la RB en parla actualment gent molt diversa ideològicament. Podem trobar des de la darrera editorial del Financial Times, que deia literalment: “Caldrà posar sobre la taula reformes radicals que inverteixin la direcció de les polítiques vigents aquestes darreres quatre dècades. Els governs hauran d’acceptar un paper més actiu en l’economia. Hauran de veure els serveis públics com a inversions més que no pas passius, i hauran de buscar la manera de fer que els mercats laborals no siguin tan insegurs. La redistribució tornarà a l’ordre del dia; els privilegis de la gent gran i rica, qüestionats. Les polítiques fins fa poc considerades excèntriques, com ara la renda bàsica o impostos sobre la riquesa, hauran de ser part de la solució.” Estem parlant de l’editorial del diari de negocis més important del món.

De la RB en parla actualment gent molt diversa ideològicament. Podem trobar fins i tot l’editorial del Financial Times diari de negocis més important del món

Però, a la vegada, hem assistit al comunicat del Plan de Choque Social, que han subscrit centenars de sindicats, plataformes, entitats, grups feministes, ecologistes, socials…, en resposta al Real Decreto-Ley 8/20 del 17 de març del Gobierno del Reino de España, on podem trobar un posicionament prou clar: “Però amb treball contractual o sense, ningú no es pot quedar sense ingressos mentre duri l’emergència sanitària o les conseqüències socials seran devastadores. Per això, és imprescindible introduir una renda bàsica de quarantena que garanteixi ingressos de manera universal i incondicional mentre duri l’estat d’alarma. Aquesta renda bàsica ha de garantir la sostenibilitat de la vida a treballadores per compte d’altri, autònomes i professionals que hagin de parar la seva activitat. També han de protegir les petites i mitjanes cooperatives que treballen des de l’Economia Social i Solidària, als qui subsisteixen en sectors més precaris i desprotegits com les treballadores de la llar o sectors de l’economia informal i als qui es dediquen a les cures de persones menors, dependents i majors sense remuneració. L’accés a la renda bàsica ha de garantir-se a tota persona sense importar la seva nacionalitat, estatus de residència o situació administrativa.”

Un text i un comunicat sencer ple de propostes amb què coincidim àmpliament, menys quan parla de la RB: “mentre duri l’estat d’alarma”, perquè ambdós creiem que la renda bàsica incondicional ha de ser una mesura que ha de venir per quedar-se i poder canviar les polítiques de rendes condicionades, focalitzades i estigmatitzants que s’han desenvolupat fins ara i que han mostrat el fracàs de les mateixes.

Què fa que pugui arribar a parlar de la RB gent de llocs tan diferents? Algú fa anys parlava d’una proposta ecumènica. Segurament estem davant d’una mesura que, cada cop més, és vista des de determinats sectors econòmics com una possible sortida per recuperar-se d’una crisi i injectar diners a una població que pot patir seriosos problemes si no s’apliquen mesures ràpides i efectives. Seria la posició que defensen, per aquest context, determinats economistes de dretes com Gregory Mankiw i l’exdiputat de Ciudadanos Antonio Roldán.

Defensem una RB per a tothom però que es financi amb una reforma de la política fiscal, que sigui més redistributiva i no paguem la gent de sempre

Però, des de plantejaments diferents, és defensada des de fa molts anys per gent com Guy Standing i altres economistes d’esquerres com Jordi Arcarons, Daniel Raventós i Lluís Torrens de la Xarxa Renda Bàsica, feministes com Núria Alabao i Sarah Babiker, o també el pastisser i exdiputat de la CUP Josep Manel Busqueta.

Ara, f aquesta proposta ha arribat a nivells institucionals com una proposta possible: el vicepresident Pere Aragonès la defensa com a sortida d’emergència per la quarantena. La proposta que defensem aquí és una RB per a tothom però que es financi amb una reforma de la política fiscal, que sigui més redistributiva i no paguem la gent de sempre.

El que és evident és que el temps va corrent i la paciència per a moltes persones i famílies que no tenen la seva existència garantida s’està acabant.

És necessària una RB que garanteix uns ingressos i el dret a l’existència a tothom i que no estigui subjecte a les inclemències i les oscil·lacions d’uns mercats laborals que no tornaran a ser iguals

El govern espanyol està valorant finalitzar el confinament de tothom aviat. Està ja cedint i aixecarà el confinament abans d’hora per acontentar determinats sectors econòmics, posant en risc la salut de la gent? És per tant més necessària encara una RB que garanteix uns ingressos i el dret a l’existència a tothom i que no estigui subjecte a les inclemències i les oscil·lacions d’uns mercats laborals que no tornaran a ser iguals després d’aquesta crisi sanitària, econòmica, ecològica i social.

Vivim en un món farcit de desigualtats socials i econòmiques obscenes on poques persones ostenten la riquesa de països sencers. On l’1% posseeix més del doble de riquesa que 6.900 milions de persones segons el darrer informe d’Oxfam Intermón i podríem seguir amb aquestes xifres terribles a les quals ja quasi ens hem acostumat. La RB és una manera, no l’única, de poder redistribuir la riquesa.

Fa molts anys que assistim als fracassos de molta població per poder sortir de la pobresa, ja sigui per manca de cobertura de les prestacions, per superar un determinat llindar d’ingressos, per ser incompatibles amb altres fonts d’ingressos, per ser estigmatitzants, perquè la gent no sap com tramitar-les, per manca d’alguna paperassa…; d’arguments, malauradament, ens en sobren.

Creiem que si fa un temps des de la Directa ja dèiem que era necessari parlar de la RB -i fa anys ja que en venim parlant, escrivint i debatent- hem arribat a un punt en què ha de formar part d’un paquet de mesures de redistribució de la riquesa i de justícia social.

Articles relacionats