Les famílies de 37 promocions d’habitatges de protecció oficial (HPO) en 23 municipis de Catalunya s’han unit per aconseguir la nul·litat de setze clàusules que consideren abusives i que inunden els seus contractes de lloguer amb Inmocriteria, filial d’inversió de CriteriaCaixa que gestiona el patrimoni de la Fundació la Caixa. La demanda col·lectiva, que han anunciat avui des de l’Ateneu Enciclopèdic de Barcelona, arriba després de dos anys i mig de lluita de les inquilines, organitzades amb el Sindicat de Llogateres.
La veïna de la promoció del Vendrell amb 71 pisos, Asun, ha remarcat que la situació afecta més de 2.000 persones a Catalunya: “les clàusules abusives deixen veïns i veïnes en posició de vulnerabilitat i limiten els nostres drets bàsics”. A més, denuncia que tot i pagar-lo, el manteniment dels edificis “és penós o inexistent”. A banda de les clàusules, CriteriaCaixa està expulsant el veïnat i per això Asun ha reivindicat la renovació automàtica dels contractes, la paralització dels procediments judicials i les sentències de desnonaments o la cessió dels pisos buits, entre altres mesures.
El març del 2021, les inquilines de dos blocs de protecció oficial a 25 anys de l’Hospitalet de Llobregat ja van denunciar problemes de manteniment des del principi i un seguit de càrregues econòmiques, com l’obligatorietat de contractar una assegurança, una garantia addicional a la fiança i el pagament de despeses i tributs. A més, van alerta que la Fundació bancària havia fet desaparèixer l’opció de compra dels contractes i havia incrementat el llindar d’ingressos mínims per accedir als habitatges. No era l’únic cas i els patrons es repeteixen en les 37 promocions d’HPO del grup financer.
Entre les clàusules que s’imposen a les inquilines, hi ha l’obligació de contractar una assegurança d’impagament, el pagament de totes les reparacions, així com la repercussió de despeses generals i l’Impost de Béns Immobles
L’objectiu de la demanda, interposada amb el Col·lectiu Ronda, no és només que es decreti la nul·litat de les clàusules “abusives” dels contractes vigents, sinó també evitar que s’incorporin en cap altre contracte futur. Alhora, l’advocada Montse Serrano subratlla que podrien ser suprimides en contractes d’altres empreses ja que en cas de sentència favorable, quedaria inscrita al registre de Condicions Generals de Contractació, marcant un precedent. Serrano ha recalcat que les clàusules “han estat imposades per la propietat i provoquen un desequilibri en contra de l’arrendatari, un fet pel qual la normativa de consumidors estableix que poden ser declarades nul·les per abusives”.
L’escrit de la demana desgrana les setze clàusules argumentant que contravenen articles de diverses lleis com la d’Arrendaments Urbans, la de Defensa de Consumidors i Usuaris o la del Dret a l’Habitatge. Entre les clàusules que s’imposen a les inquilines contracte rere contracte, hi ha l’obligació de contractar una assegurança d’impagament, el pagament de totes les reparacions i dels drets de connexió a serveis i subministraments, així com la repercussió de despeses generals i l’Impost de Béns Immobles (IBI).
A banda de les clàusules, Asun ha reivindicat la renovació automàtica dels contractes, la paralització dels procediments judicials i els desnonaments o la cessió dels pisos buits
També hi ha clàusules recollides a la demanda que fan referència a les penalitzacions. Moltes dels contractes recullen l’obligació de pagar tota l’anualitat de la renda si no s’acompleix amb el preavís de no renovació, quan la llei d’arrendaments urbans dicta que si no es compleix amb el termini, s’ha d’abonar la mensualitat següent així com la penalització pactada d’una mensualitat per cada any que quedi per acomplir o la part proporcional pels períodes inferiors a un any. En general, CriteriaCaixa també penalitza per retard en el desallotjament amb el triple de la renda diària i atribueix el pagament per part de l’arrendatària dels interessos de demora i despeses per la gestió del cobrament del rebut.
“Portem dècades subvencionant la Caixa que es dedica a maltractar la gent d’aquest país”, ha sentenciat Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres. L’activista es refereix a les subvencions o ajudes que reben moltes de les promocions de protecció oficial per part de la Generalitat de Catalunya o governs municipals.
Sentència històrica contra Azora
El Sindicat de Llogateres amb el Col·lectiu Ronda no parteix de zero. A principis de 2023, el Jutjat de Primera Instància número 31 de Barcelona va dictar una sentència històrica: va condemnar el fons d’inversió Azora, que també té habitatges de protecció oficial, per clàusules abusives en els contractes de lloguer.
Fins aleshores mai un tribunal espanyol havia condemnat un fons d’inversió per la inclusió de clàusules abusives. La sentència, arran de la demanda la veïna de Granollers Sílvia Torres, contra el fons Lazora, gestionat per Azora, revoca nou de les deu clàusules denunciades en considerar-les abusives i fraudulentes.
A principis de 2023, es va dictar una sentència històrica: va condemnar el fons d’inversió Azora, que també té habitatges de protecció oficial, per clàusules abusives en els contractes de lloguer
Entre els aspectes anul·lats pel jutjat destaca la polèmica “bonificació de la renda” que permetia a Azora aplicar la pujada del 30% a partir del tercer any de contracte. Per tant, tot i que durant els tres primers anys de contracte la propietat aplica un descompte a la quota fixada, un cop superat aquest període l’increment suposa una pujada de lloguer interanual que supera l’IPC, quan el Decret llei 7/2019 prohibeix increments anuals de la renda per sobre l’índex de preus. La jutgessa valora que es tracta d’una “tàctica contractual” per “compel·lir ‘implícitament’ a abandonar l’habitatge”.
La sentència també dona la raó a Torres pel que fa a la penalització per demora en l’entrega de claus que estableix una sanció de 300% del preu del lloguer per dia de retard, així com la possibilitat que l’arrendador pugui realitzar visites periòdiques a l’immoble i retingui la totalitat de la fiança per l’existència de desperfectes mínim. Alhora, tomba l’assegurança d’impagament i considera falsa la declaració de negociació entre l’empresa arrendadora i l’arrendatària de cada una de les clàusules.
